Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Establir les bases de futur d'un orde, congregació o institució d'Església passa sovint per la celebració d'un Capítol. Hi ha congregacions que el celebren cada quatre anys, altres cada sis, o, com és el cas de l'Institut Marista, cada vuit anys. També solia ser una constant celebrar aquest tipus de conclave en format petit a Roma, com a seu central de l'Església catòlica.

Però ja són diverses les institucions religioses que opten per fer-ho en d'altres punts del món. Els Maristes, que han celebrat Capítol del 8 de setembre al 20 d'octubre , ho han fet a Colòmbia per primera vegada, on també han aprofitat per celebrar el bicentenari de la fundació de l'Institut amb els habitants del país.

Catalunya Religió ha parlat amb en Pere Ferré, provincial de l'Hermitage, per conèixer com ha estat la vivència de sis setmanes de Capítol i quins són els punts claus que treballaran com a Institut els propers anys. Acabat d'aterrar a Catalunya, Ferré destaca en primer lloc la internacionalitat del Capítol i l'acollida de la gent. A Capítol han assistit 79 germans capitulars, -entre els quals sis maristes catalans-, i sis germans joves convidats, així com vuit laics d'arreu del món - entre els quals un català, en Pep Buetes- que van compartir les tres primeres setmanes.

Internacionalitat i discerniment

Però, què es parla i treballa en un Capítol? El rerefons i l'objectiu principal és saber donar respostes als reptes i problemes de la societat, des d'un carisma propi i una visió concreta, la de Marcelí Champagnat. El Capítol s'ha centrat en cinc eixos de treball. El primer, la família carismàtica global. "Som germans i laics, som d'aquí i som d'allà, però cal tenir disponibilitat més enllà de les nostres fronteres". Això es tradueix, per exemple, en fomentar  experiències d'internacionalitat durant la formació dels religiosos joves.

El segon eix, també en clau d'espiritualitat, radica en viure la tendresa i misericòrdia de Déu. "Donar sentit al que vivim dia a dia", explica Ferré, un tema que no sona nou, "però on cal seguir insistint". El tercer eix contempla ser memòria profètica de la dignitat comuna. Això traduït a un llenguatge més planer, significa "construir ponts des de la creativitat". Aquí entra tot el tema de tenir cura de la casa comuna, el tema ecològic que ha establert el papa Francesc a l'encíclica Laudato Si.

El quart eix de treball ha estat la realitat dels infants i joves en els marges. "Cal seguir escoltant els crits emergents del món, i apropar-se als infants i joves des del seu empoderament, evitant actituds paternalistes". I per últim, també han treballat com respondre amb audàcia a realitats emergents. "Hem discernit  com agilitzem el treball per anar a les perifèries, i continuar així amb el que ja estem vivint". Aquests cinc eixos són cinc crides que s'han reflexionat i pensat des de diferents àmbits, "com el de la missió, els laics i germans, des del Govern, o inclús des de l'aspecte del finançament".

El primer Capítol fora d'Europa

Per a Pere Farré ha estat el segon Capítol en que participa. Confessa que anar a Capítol "suposa estar en contacte amb la realitat viva de l'Institut a través de les persones de cada lloc". Les reflexions en grup i el discerniment a fons l'han ajudat a establir "un sentit fratern molt fort". Cada setmana tenien diverses trobades, per grups de cinc o sis persones, on compartien la seva vivència.  "Això t'ajuda a connectar amb les persones, més enllà de les idees, connectes amb ells, i per a mi ha estat la clau del Capítol, viure aquesta fraternitat de la qual parlem en gran, viure-la en petit".

Un altre dels punts forts d'aquest Capítol ha estat la gent del país d'acollida. Era la primera vegada que se celebrava un Capítol fora d'Europa, "i la gent de la província Norandina s'hi ha bolcat".

I com traslladar aquesta vivència dels 79 capitulars a les pròpies comunitats? Ferré ha insistit en que durant el Capítol s'ha evitat fer teoria. "Se'ns va convidar a evitar parlar amb paraules que ja sabíem, i buscar formes alternatives. Ara, però, cal que aquest convenciment i vivència a Colòmbia es traslladi a les llars d'origen. "Cal ajudar tothom a anar pensant, no es tracta de fer el que des de dalt ens diuen que toca fer", explica Ferré.

Tocarà, doncs, fer aquí el procés que han fet allà. "Toca preguntar-se en això, què ens demana Déu que fem? i sobretot, qui ens demana Déu que siguem?". Ferré és conscient que hi ha urgències de cada dia i de cada realitat que s'han d'atendre, però caldrà pensar quan es programi a llarg termini la pregunta clau. "Som d'una província però som d'un Institut, el que passa al Líban o a Amèrica del Sud ens afecta a tots".

El Capítol ha anat recollint informacions diàries i contingut audiovisual al web de l’Institut.