Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) El 'nostre germà gran', com anomenen afectuosament els claretians a Pere Casaldàliga, ha complert 89 anys aquest dijous. Els claretians de Catalunya, 'els seus germans', han volgut retre-li homenatge aprofitant l'efemèride amb dues accions al voltant de la seva persona: la inauguració d'un memorial i la presentació d'un llibre sobre les seves meditacions.

'Casaldàliga al cor' és el títol del memorial, i 'Meditacions vora l'Araguaia. En companyia de Pere Casaldàliga' és el llibre del claretià Joan Soler. Un memorial, ha recordat el provincial dels Claretians de Catalunya, Ricard Costa-Jussà, que és una crida i invitació a tots els visitants de la sala "a abraçar les causes de Casaldàliga, en el context i arrelament propis".

Un testimoni perenne

La sala de l'editorial Claret ja no només porta el nom del bisbe sinó també la seva imatge i el text de les seves causes, escrites a la columna central. Un memorial senzill, "com els que agraden a en Pere", i que es un testimoni perenne i visible "per a totes les persones que passaran i participaran en els actes i esdeveniments de la llibreria". I és que parlar de Pere Casaldàliga, com ell sempre evoca, "és parlar de les seves causes i d'allò que el mou", ha recordat Costa-Jussà.

El llibre, obra de Joan Soler, és fruit d'un llarg recorregut fet per l'autor al costat "del nostre germà gran, que és en Pere Casaldàliga", ha expressat Josep Roca. Ja els anys setanta l'editorial Claret va editar unes cintes, amb veu de Joan Soler, que permetien escoltar alguns textos de Casaldàliga i veure algunes imatges de la seva vida a São Félix.

Ara, el llibre recull les meditacions, les reflexions pausades i de llarga durada que s'han anat interioritzant i s'han fet pròpies per part de l'autor. Tot això fent-ho "amb agraïment pel regal que la vida de Casaldàliga ha estat per a en Joan i també pel regal que és per a tots nosaltres". L'obra d'en Joan Soler s'estructura en cinc capítols diferents, amb títols suggerents que desgranen l'essència de Pere Casaldàliga.

1. Pere Casaldàliga, enamorat de la vida

És la gran afirmació d'aquest capítol. "En Pere és un gran enamorat de la vida", afirma Josep Roca, claretià que porta mitja vida al Brasil. "Només es pot viure en un lloc com São Félix, o en d'altres llocs amb contacte directe amb la gent més pobra i maltractada, estimant profundament la vida que ens ha estat donada gratuïtament i que té en ella mateixa una dignitat que no pot ser robada per ningú".

Quantes vegades haurà acompanyat l'enterrament d'infants Casaldàliga? Quantes vegades davant del cos d'un difunt s'ha sentit indignat perquè es tractava d'una mort inútil? "Si no estàs enamorat de la vida aquestes situacions et poden portar a l'enduriment del cor, et poden portar a actuar com un funcionari del patiment de la gent".

Estar enamorat de la vida ha portat a en Pere a compartir-ho tot, "el sofriment, els anhels de la vida, les lluites del poble de São Félix", i a mantenir sempre viva la passió per l'esperança, com ell diu: 'la passió per la utopia d'un altre món i d'una altra Església possibles'. El llibre remarca com en Pere gaudeix de les coses petites de la vida.

"Els materials d'en Pere són d'una qualitat humana, eclesiològica, antropològica, teològica, social, històrica, impressionant", afirma Joan Soler, "no sé si dins la nostra història d'Església, a part d'alguns intents de jesuïtes a Àsia per exemple, hi ha gaire res que s'assembli a aquesta riquesa". Soler ha recordat que segur que si en Pere no tingués parkinson "hauria fet ja una poesia dedicada a Trump".  

2. Pere Casaldàliga, profeta i poeta

En aquest capítol l'autor fa una mena de taula rodona en que dona la paraula a diverses persones que han escrit sobre Pere Casaldàliga, i es fixa en la força poètica i profètica dels poemes i escrits a través dels quals en Pere expressa la seva vida, la seva fe i el seu servei com a bisbe.

"Com ell ho sap dir d'una manera incisiva, concreta i precisa i d'una manera emocionada, llegint els seus poemes t'adones que hi posa el cor", explica Roca, "l'espiritualitat que viu en Pere és sempre una relació amb Déu però sense oblidar mai els últims de la terra".

3. Una espiritualitat en dimensions transeclesials i femenines

És a dir, més enllà de l'Església i destacant la dimensió femenina de l'espiritualitat d'en Pere. Aquest capítol fa una incursió al cor d'en Pere Casaldàliga, a allò que l'anima per dintre i li fa ser el que és. "Queda clar que en Pere viu una espiritualitat traspassada per un amor profund i martirial a l'Església del Crist Jesús".

Posa com a centre el projecte que Jesús anomena el Regne de Déu. "En destaca la capacitat de Casaldàliga per fer emergir la gran riquesa de la cultura indígena o de la cultura afroamericana". Alhora, la capacitat de crítica a la dictadura del diner o del poder.

És important també la seva valoració de la dimensió femenina de Déu. "En la passió, amor i lluita que en Pere manifesta per la Mare Terra, tot això ho viu ell en la senzillesa de cada dia, fent com qualsevol persona humil les feines de casa, i en els darrers anys aprenent a conviure amb el que ell anomena el germà parkinson".

Aquest tercer capítol és, segons Joan Soler, "eclesiàsticament el més conflictiu". Parla molt directament d'una espiritualitat posteclesiàstica. "Això queda lleig, però ho penso perquè una espiritualitat eclesiàstica és una espiritualitat que té com a centre el funcionament estructural interior de normes, codis, llenguatges, en el si de l'Església Catòlica".

Soler té la impressió claríssima "que en Pere passa de tot això". Començant per la seva ordenació de bisbe, o continuant per les preguntes que la gent li fa en entrevistes sobre el Vaticà. En canvi és transeclesial, "està molt en contacte i en un diàleg constant amb tots els àmbits d'Església, començant pels més populars, comunitaris i de base, i també amb les altres confessions religioses d'Amèrica Llatina".

4. Sant Romero d'Amèrica amb la mirada d'en Pere Casaldàliga

És en aquest capítol que Casaldàliga veu Romero, o 'Sant Romero d'Amèrica', com a testimoni d'algú que accepta el risc que suposa seguir la mateixa sort que Jesús.

"Quan el bisbe Romero va morir, el bisbe Pere va afirmar en una carta que tant Òscar Romero com tota Llatinoamèrica eren un Evangeli vivent i testimoni de Pasqua".

En Pere parla molt del martiri, els seus escrits estan plens de referència al martiri, "una possibilitat que se li ha fet molt real sovint".

5. Vides al servei de la Vida

El capítol és una reflexió entre Claret i Casaldàliga. L'autor els posa en paral·lel. Es tracta de dos personatges que han dialogat dins de l'autor. Claret i Casaldàliga dialoguen sobre temes que els preocupen. A Claret temes del segle XIX, per a Casaldàliga meitat del segle XX i començament del XXI. "El paper de la dona a l'Església, la implicació política de les opcions evangèliques, la vida austera i senzilla, les iniciatives al servei de l'Església i del poble promogudes per cada un d'ells, la mística, o la Paraula".

El de Balsareny és especialista de la Paraula des del seu ser poeta; el sallentí des del pragmatisme, inventant maneres de fer arribar la Paraula a tothom.

Soler explica que "tots dos han tingut llegendes negres, i tots dos han estat amenaçats de mort, han sofert atemptats, o han estat maltractats pels mitjans de comunicació alguna vegada".  Que aquests dos personatges entrin en diàleg és interessant "perquè és recollir herències que tenim".

"Què seria per a mi aquest llibre?", s'ha interrogat Josep Roca, "per a mi el millor del llibre és que ens ajuda a veure com podem dialogar amb aquests testimonis, com Casaldàliga, Claret, o Romero, perquè ens ajudin a seguir Jesús".

L'acte d'inauguració del memorial i la presentació del llibre han finalitzat amb un record del provincial dels Claretians a Catalunya a la frase de Pere Casaldàliga al recollir el Premi Internacional Catalunya l'any 2006: "que la humanitat s'humanitzi", deia el bisbe claretià. "Que davant de la situació actual a Europa la humanitat s'humanitzi i aculli les persones", ha clos Costa-Jussà.