Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Corpus. Cicle A
Barcelona, 22 de juny de 2014

Combregar és bona cosa si es combrega bé.
I no sempre es combrega bé.

Concretament:

– És un greu abús convertir la missa en una mena d’excusa religiosa per a tranquil·litzar la nostra consciència. Com si combregant tot estigués resolt.
Es tracta de confessar la Presència sagramental de Crist i practicar el seu seguiment.

– És un abús combregar amb Crist ritualment sense preocupar-se de combregar amb els germans.

– És un abús compartir el pa eucarístic tot ignorant la fam de milions de ser humans privats de pa, de justícia i dignitat.

És un greu abús celebrar correctament el memorial del Crucificat i seguir insensibles davant dels crucificats que perllonguen avui la seva Passió.

– És un greu abús celebrar setmanalment el sagrament de l’amor sense fer res per suprimir els nostres egoismes i sense cultivar amb més eficàcia l’amistat i la solidaritat.

– És una imperdonable comèdia donar-nos somrient la pau del Senyor i no eliminar del nostre cor ressentiments, odis, malvolences i actituds d’exclusió.

Què diria avui Jesús de les nostres Eucaristies?
Què el preocuparia?
¿Ens manaria de bell nou interrompre els nostres ritus davant l’altar per anar abans a crear una societat més justa i més reconciliada?