Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

N’hi ha prou de veure què passa en un grup d’amics o en un taller de risoteràpia. Una persona comença a riure sense cap motiu aparent. La seva rialla, a poc a poc, intensifica la seva sonoritat. En el rostre de les persons que l’envolten, es dibuixen trets d’estranyesa. Fins i tot, de desaprovació. De manera gairebé imperceptible, inicien un somriure tímid, que gradualment amb el pas dels minuts s’arriba a transformar en riallades col·lectives. Al final, tothom riu sense parar fins i tot amb llàgrimes. Ningú no en coneix el motiu, però el resultat és a la vista.
 
Aquesta tècnica de contagi està sent utilitzada pel govern de l’Estat, per les elits, pels emporis mediàtics i per la casta per desacreditar l’anomenat procés català. Les seves característiques de nitidesa democràtica i de pacifisme irrenunciable desconcerten els contraris. Fa anys, l’argument per desactivar les aspiracions basques consistia a afirmar que no podrien ser mai ateses en un clima de terrorisme. Ara, en la situació catalana sense indicis de violència, es nega el mínim diàleg. L’argumentació tradicional no serveix, però cal recuperar-la sigui al preu que sigui. Les dues darreres celebracions de la Diada, a la llum dels lemes independentistes, van ser multitudinàries i festives. Sense cap incident. La via catalana, malgrat la complexitat d’organització, va resultar impecable.
 
Com aturar el procés? Com desprestigiar-lo? L’estratègia elegida no admet cap dubte. L’objectiu: inocular violència mitjançant el mètode de contagi. Un repàs a l’hemeroteca d’aquests darrers mesos en dóna prou mostres. S’afirma que a Catalunya, les famílies no poden menjar juntes per Nadal perquè la política les divideix, que hi ha un clima de tensió emocional entre els mateixos catalans que, inevitablement, lesiona la convivència, que la societat està fragmentada, que el referèndum independentista català continua la mateixa estratègia que la banda terrorista ETA, perquè totes dues són «estratègies de destrucció» del pacte de convivència que suposa la Constitució, que una plantofada de procedència misteriosa es transforma en un míssil contra la línia de flotació de la consulta... S’observa que un incident qualsevol es converteix en categoria sense atenuants. Aquestes mostres són suficients.
 
El relat del que no existeix pretén convertir-se en realitat. La distorsió i la mentida al servei de la política. Generar violència a força de dir que hi ha violència. La tècnica del contagi. Es tracta de tacar els plantejaments democràtics i de titllar-los de terroristes i nazis. Inocular violència és molt perillós. Si a algú se li’n va la mà, es pot arribar a la sang. D’una manera o una altra, creuen que seria la fi de les aspiracions secessionistes. Una manera simplista de sospesar els esdeveniments. La provocació pot venir des de fora, però seria ingenu caure-hi. En qualsevol cas, es consideraria un objectiu acomplert.