Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 29 d'abril de 2014

Tota comunitat cristiana hauria de confrontar la seva pròpia vida com aquella que animava a la primera Església i verificar la seva pròpia capacitat de viure en “harmo-nia”, de donar testimoniatge de la Resurrecció de Crist i d'assistir als pobres.

Una’“icona” amb tres “pinzellades”: és el que presenta a la primera comunitat cristiana tal com apareix descrita en els Fets dels Apòstols. El Papa es va detenir en les tres característiques d'aquest grup: capacitat de plena concòrdia en el seu interior, de donar testimoniatge de Crist cap a fora, i d'impedir que els seus membres patissin la misèria: les “tres peculiaritats del poble renascut”.

El Papa Francesc va desenvolupar la seva homilia a partir del que l'Església ha destacat durant tota la setmana de Pasqua: “renéixer des de d'alt”, de l'Esperit, que dóna vida al primer nucli dels “nous cristians”, quan “encara no es deien així”:

“Tenien un sol cor i una sola ànima". La pau. Una comunitat en pau. Això significa que en aquella comunitat no feia per a les xafarderies, per a les enveges, per a les calúmnies, per a les difamacions. Pau. El perdó: "L'amor ho cobria tot". Per qualificar a una comunitat cristiana sobre aquest punt, hem de preguntar-nos com és l'actitud dels cristians. Són mansos, humils? En aquesta comunitat hi ha baralles entre ells pel poder? Baralles d'enveja? Hi ha xafarderies? No estan pel camí de Jesucrist. Aquesta característica és molt important, molt important, perquè el dimoni tracta de dividir-nos sempre. És el pare de la divisió”.

No és que faltessin els problemes en aquella primera comunitat. De fet, el Papa Fran-cesc va recordar “les lluites internes, les lluites doctrinals, les lluites de poder” que també van aparèixer més endavant. Per exemple, va dir, quan les vídues es van lamentar de no ser ben assistides pels Apòstols, per la qual cosa “van haver d' instituir-se els "diaques”.

No obstant això, aquell “intens moment” de l' inici fixa per sempre l'essència de la comunitat nascuda de l'Esperit. Una comunitat concorde i, en segon lloc, una comuni-tat de testimonis de la fe, sobre la qual el Papa va convidar a confrontar tota comuni-tat actual:

“És una comunitat que dóna testimoniatge de la resurrecció de Jesucrist? Aquesta par-ròquia, aquesta comunitat, aquesta diòcesi creu veritablement que Jesucrist ha ressus-citat? O diu: "Sí, ha ressuscitat, però des d' on? perquè ho creu només així, amb el cor lluny d'aquesta força. Donar testimoniatge que Jesús està viu, que està entre nosaltres. I així es com es pot verificar com va una comunitat”.

La tercera característica sobre la qual verificar com va la vida d'una comunitat cristiana està relacionada amb “els pobres”. I aquí el Papa Francesc va posar la mesura de la verificació en dos punts:

“Primer: Com és la teva actitud o l'actitud d'aquesta comunitat amb els pobres? I se-gon: Aquesta comunitat és pobra? Pobre de cor, pobre d'esperit? O posa la seva confi-ança en les riqueses? En el poder? Harmonia, testimoniatge, pobresa i atendre als po-bres. I això és el que Jesús explicava a "Nicodem: aquest néixer des de l'Alt. Perquè l'únic que pot fer això és l'Esperit. Aquesta és obra de l'opera de l'Esperit. A l'Església la fa l'Esperit. L'Esperit fa la unitat. L'Esperit t'impulsa cap al testimoniatge. L'Esperit et fa pobre, perquè Ell és la riquesa i fa que tu t'ocupis dels pobres”.

“Que l'Esperit Sant –va concloure Francesc– ens ajudi a caminar per aquest camí de renascuts per la força del Baptisme”.

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió