Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 18 de març de 2014

Conversió. El Papa Francesc ha iniciat la seva homilia subratllant que aquesta és la paraula clau de la Quaresma, temps idoni per “apropar-se” a Jesús. I, comentant la primer lectura treta del llibre d’Isaïes, ha observat que el Senyor crida a la conversió a dues “ciutats pecadores” com Sodoma i Gomorra. Això -ha afirmat- evidencia que tots “tenim necessitat de canviar la vida”, “de guardar bé la nostra ànima” on sempre trobarem alguna cosa. La Quaresma doncs –ha suggerit- és pròpiament això: ajustar la vida, apropar-la al Senyor”. Ell -ha dit- “ens vol a prop i ens assegura que ens espera per perdonar-nos”. Encara -ha afegit- el Senyor vol un apropament sincer” i ens avisa d’evitar la hipocresia.

Què fan els hipòcrites? Es disfressen de bons; fan cara de sants, preguen mirant el cel, fent-se veure, se senten més justos que els altres; menyspreen als altres. Però -diuen- jo sóc molt catòlic, perquè el meu oncle ha estat un gran benefactor, la meva família és aquesta i jo sóc... he aprés... he conegut al bisbe tal, al cardenal tal, al pare tal... Jo sóc...” Se senten millors que els altres. Aquesta és la hipocresia. El Senyor diu: no, això no”. Ningú és just de sí mateix, tots tenim la necessitat de ser justificats. I l’únic que ens justifica és Jesucrist.

Per això -ha afegit- ens hem d’acostar al Senyor: per no ser falsos cristians. Que quan cau aquesta aparença, es veu clarament que no son cristians. Quin és, doncs, el punt de referència pel qual nosaltres no siguem hipòcrites i ens acostem al Senyor? La resposta, ha senyalat el Papa ens la dona el Senyor mateix en la primer Lectura quan diu: “renta't, purifica't, allunya dels meus ulls el mal de les vostres accions, deixeu de fer el mal, no deixeu de fer el bé”. Aquesta és la invitació. Però, es pregunta Francesc, “quin és el senyal que ens indica que anem en bona direcció?: socorre a l’oprimit, donar justícia a l’orfe, defensar la causa de la vídua”. Tenir cura del proïsme: del malalt, del pobre, d’aquell que té necessitat, de l’ignorant. Aquest és el punt de referència. Els hipòcrites no saben fer això, no poden perquè estan tant plens de si mateixos que són cecs per guarir als altes. Quan un camina una mica i s’acosta al Senyor, la seva llum ens fa veure aquests coses i serveix per ajudar als germans. Aquest és el senyal, el signe de la conversió.” Certament –ha observat- “no és tota la conversió”, aquella en efecte “és la trobada amb Jesucrist és això: tenir cura dels germans, d’aquells més pobres, d’aquells malats, com el Senyor ens ensenya” i com llegim al capítol. 25 de l’Evangeli de Mateu: “la Quaresma és per ajustar la vida, ordenar-la, canviar-la per apropar-se al Senyor. El senyal que indica que nosaltres estem lluny del Senyors és la hipocresia. L’hipòcrita no té la necessitat del Senyor, es salva a si mateix, això pensa i es disfressa de sant. El senyal que nosaltres estem acostant-nos al Senyor amb la penitència, buscant el perdó i que nosaltres tenim cura dels germans necessitats. El Senyor ens dóna a tots llum i coratge: llum per conèixer el que succeeix dins de nosaltres i coratge per convertir-se, per apropar-se al Senyor. És bonic estar a prop del Senyor.

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió