La comunicació viva amb Déu transforma la persona. Diumenge 2n de Quaresma

Diumenge 2n de Quaresma. Cicle A
Barcelona, 16 de març de 2014

Què ens cal per trobar-nos amb Déu?
No ens calen
– ni cavil·lacions
– ni esforços sobrehumans
– ni crits
N’hi ha prou en fer silenci.
Silenci per fora i per dins i escoltar la seva Divina Presència en nosaltres.
Aquietar, assossegar la nostra casa interior per acollir el qui habita en nosaltres.
Com diu molt bé Martín Velasco: “Afinar el oído para captar el murmullo de su paso, casi siempre tan suave como la brisa.”

La trobada amb Déu és sempre personal i intransferible. Podem intercedir els uns en favor dels altres, però ningú pot pregar en lloc meu substituint-me.
No és possible comunicar-se amb Déu per procurador.
És cert que podem utilitzar fórmules heretades dels Antics com Salms i altres pregàries.
Però, al final del final, sóc jo qui haig de recórrer el meu propi camí per trobar Déu en la meva vida.

Ho deia el poeta León Felipe en els seus famosos versos:
“Nadie fue ayer,
ni va hoy,
ni irá mañana
hacia Dios
por este mismo camino
que yo voy.
Para cada hombre guarda
un rayo nuevo de luz el sol
y un camino virgen
Dios.”

Quan es dóna verdadera comunicació amb Déu, allà hi ha
– una persona viva
– un home o una dona que interroguen
– que cerquen
– que supliquen
– que gaudeixen
– o que ploren i es queixen
– que alaben, confien i esperen.

Aquesta comunicació viva i personal amb Déu és capaç de transformar la persona i reorientar, de bell nou, la seva vida.
Quan hom escolta amb pau a Déu en el fons del seu cor, se li il·luminen zones fosques del seu viure que abans li passaven desapercebudes. I aprèn a diferenciar el real de les enganyoses aparences. I també descobreix forces, energies interiors amb les que ja no hi comptava.
La vida tota es transforma.
Hi ha noves llums, noves forces, nou dinamisme que conforta i ens fa més valents, més ardits, més actius.
I, per damunt de tot, hom se sent estimat per Déu i amb renovades forces per estimar.
En el contacte amb Déu, la vida del creient canvia radicalment, i passa de la por i la temença a la pau quan sap escoltar el misteri de Déu manifestat en Jesús.

La veu del Cel diu, referint-se a Jesús: “Escolteu-lo.”
Què s’ha d’escoltar?
El que Pere havia refusat poc abans: l’anunci de la Passió i de la mort.
El Déu de Jesús, a l’igual que el propi Jesús, és el Déu que lluita en la vida
– contra la por dels covards
– contra el poder que sotmet, espanta i oprimeix, encara que això es faci en nom de Déu.
Quan la vida s’orienta d’aquesta manera, el final d’aquesta vida pot ser molt semblant al final de la vida de Jesús.
Però, en definitiva, això és el que ens transfigura. Això és el que li dóna, a la nostra vida, el mateix sentit que va tenir la vida de Jesús:
– risc
– mort
– resurrecció
– i salvació.