Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Divendres 24 de gener de 2014

No és fàcil construir el diàleg amb els altres, sobretot si ens separa d'ells un ressentiment. Però el cristià busca sempre el camí que porta a escoltar i a la reconciliació, amb humilitat i mansuetud, perquè això és el que va ensenyar Jesús. Aquest és el nucli central de l'homilia de la missa d’avui a Santa Marta.

Em trenco però no em doblego, diu la saviesa popular. Em torço per no trencar-me, proposa la saviesa cristiana. Dues maneres d’entendre la vida: la primera, amb la seva duresa, porta fàcilment a construir murs que barren la comunicació entre les persones, fins a degenerar en odi. La segona ens proposa construir ponts de comprensió, fins i tot després d'una baralla. Però, adverteix el Papa Francesc, a condició de posar-hi en joc la humilitat. L'homilia d’avui ha estat una continuació de la d'ahir. Tant la lectura litúrgica com la reflexió del Papa estan centrades en la lluita entre el rei Saül i David. Aquest, inesperadament, va tenir l'oportunitat de matar a aquell, però va triar un altre camí: el camí de l'apropament, d’aclarir la situació, d’explicar-se. El camí del diàleg per fer les paus.

Per dialogar cal mansuetud, sense crits. També cal pensar que l'altre és millor que jo en algun aspecte, i David ho va tenir en compte: “Ell és l'ungit del Senyor, és més important que jo”. Humilitat, mansuetud... Per dialogar cal allò que hem demanat avui en la pregària de l’inici de la Missa: fer-se tot per a tots. Humilitat, mansuetud, fer-se tot per a tots i també -encara que la Bíblia no ho diu- ja sabem que per això t’has d’empassar uns quants gripaus. Però ho hem de fer, perquè la pau es fa així: amb la humilitat i la humiliació, cercant sempre de veure en els altres la imatge de Déu.

Dialogar és difícil, reconeix el Papa. Però molt pitjor que procurar construir un pont amb un enemic és deixar que augmenti en el cor la rancúnia cap a ell. D'aquesta manera, diu, quedem "aïllats en aquest brou amarg del ressentiment". Un cristià, però, té per model a David, que venç l'odi amb un acte d'humilitat.

Humiliar-se, i fe sempre el pont, sempre. Sempre. I això és ser cristià. No és fàcil. No és fàcil. Jesús ho va fer: es va humiliar fins al final, ens va mostrar el camí. I cal no deixar passar molt temps: quan sorgeix el problema, com més aviat millor, així que es pugui, un cop ha passat la tempesta, acostar-se a dialogar, perquè el temps fa créixer els murs, com creixen les males herbes que impedeixen créixer el gra. I quan s’alcen els murs és tan difícil la reconciliació, és tan difícil!

No passa res si algun cop “volen els plats” -a les famílies, a les comunitats, als barris-. L'important és buscar la pau tan aviat com sigui possible, amb una paraula, amb un gest. Un pont en lloc d'un mur, com el que durant tants anys ha dividit Berlín. Perquè també el nostre cor es pot tornar un Berlín amb un mur vers els altres.

Tinc por d'aquests murs, d’aquests murs que creixen cada dia i que afavoreixen el ressentiment. Fins i tot l'odi. Pensem en aquest jove David: s’hauria pogut venjar perfectament, hauria pogut engegar al rei, i en canvi va triar el camí del diàleg, amb humilitat, mansuetud, dolcesa. Avui podem demanar a Sant Francesc de Sales, doctor de la dolcesa, el que ens doni a tots la gràcia de construir ponts amb els altres, mai construir murs".

Traducció: Jacint Figueras –Catalunya Religió