Vés al contingut

Discurs als nous ambaixadors de Kirguizistan, Antigua i Barbuda, Luxemburg i Botswana. Dijous, 16 de maig de 2013

La nostra família humana està experimentant en l'actualitat una mena de punt d'inflexió en la seva pròpia història, si tenim en compte els avenços en diverses àrees. Només podem lloar els èxits positius que contribueixen al veritable benestar de la humanitat, en camps com ara els de la salut, l’educació i les comunicacions. Alhora, també cal reconèixer que la majoria dels homes i dones del nostre temps segueixen vivint diàriament en situacions en una precarietat quotidiana amb greus conseqüències.

Certes patologies van en augment, i amb aquestes les conseqüències psicològiques; la por i la desesperació s’adhereixen als cors de moltes persones, també en els països considerats rics; l'alegria de la viure disminueix; la indecència i la violència van en augment; la pobresa és cada vegada més evident. S’ha de lluitar per viure i, amb freqüència, per viure d'una manera indigna.

Una de les causes d'aquesta situació, al meu entendre, és en el de la nostra relació amb els diners, en acceptar el seu poder sobre nosaltres i sobre la nostra societat. Així, la crisi financera que estem vivint ens fa oblidar el l'origen últim, situat en una profunda crisi humana. En la negació de la primacia de l'ésser humà! Hem creat nous ídols. L'adoració del vedell d'or de l'antiguitat (cf. Ex 32:15-34) ha trobat un nova i despietada imatge en el culte als diners i en la dictadura d'una economia sense rostre i sense un objectiu veritablement humà.

La crisi financera i econòmica mundial sembla posar en evidència les seves distorsions i sobretot una greu deficiència des de la perspectiva antropològica, que redueix l'home a una sola de les seves necessitats: el consum. I pitjor encara, els propis éssers humans són considerats com un bé de consum que poden ser utilitzat i llençat. Hem entrat en aquesta cultura dels residus. Aquesta deriva s'observa a nivell individual i social; i es promou! En aquest context, la solidaritat, que és el tresor dels pobres, sovint es considera contraproduent, contraria a la lògica de les finances i l'economia. Mentre que els rèdits d'una minoria està augmentant de manera exponencial, els de la majoria s'enfonsen. Aquest desequilibri és el resultat de les ideologies que defensen l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera, i per tant neguen el dret de control dels Estats per procurar el bé comú. S’instaura una nova tirania invisible, a vegades virtual, que s'imposa de forma unilateral i sense remei possible a les lleis i regles. D'altra banda, l'endeutament i els crèdit allunya els països de la seva de la seva economia real i els ciutadans del seu poder adquisitiu. A això s’hi suma, a més, una corrupció generalitzada i una evasió fiscal egoista que ha adquirit una dimensió mundial. La voluntat de poder i de possessió no té límits.

Darrere aquesta actitud s’hi amaga un rebuig de l'ètica, el rebuig de Déu. Com la solidaritat, l'ètica destorba! És considerada contraproduent: com una cosa massa humana, perquè relativitza els diners i el poder; com una amenaça, perquè rebutja la manipulació i la submissió de les persones. Perquè l'ètica ens porta a Déu, que es troba fora de les categories del mercat. Déu es considerat per aquests financers, economistes i polítics incontrolable, Déu no pot controlar, fins i tot perillós perquè crida l'home a la seva plena realització i la independència de qualsevol tipus d'esclavitud. L’Ètica –naturalment una l'ètica no ideològica- fa possible, al meu entendre, crear un equilibri i un ordre social més humà. En aquest sentit, animo els experts financers i els líders polítics dels països a considerar les paraules de sant Joan Crisòstom: "No compartir els nostres béns amb els pobres és robar-los i prendre’ls la vida. No són nostres els béns que posseïm, són seus" (Homilia sobre Llátzer, 01, 06 - PG 48, 992D).

Benvolguts Ambaixadors, seria necessària una reforma financera que sigui ètica i que produís al mateix temps una reforma econòmica saludable per a tots. Això reclamaria un canvi valent d'actitud per part dels líders polítics. Els insto a afrontar aquest repte amb determinació i visió de futur, tenint en compte, naturalment, les seves situacions particulars de cada context. Els diners han de servir, no governar! El Papa estima a tots, rics i pobres per igual; però el papa té el deure, en nom de Crist, per recordar als rics que ha d’ajudar els pobres, a respectar-los, i promoure'ls. El papa apel·la a la solidaritat desinteressada i a un retorn a l'ètica centrada en la persona en el món de les finances i l'economia.

Per la seva banda, l'Església sempre treballa per al desenvolupament integral de cada persona. En aquest sentit, reitera que el bé comú no ha de ser una simple suma, un simple esquema conceptual de qualitat inferior afegit en a l’agenda política. L'Església anima als governants a estar veritablement al servei del bé comú dels seus pobles. Insta els dirigents del món financer a tenir en compte l'ètica i la solidaritat. I, per què no haurien de girar-se cap a Déu per inspirar-se en els seus plans? Es formaria una nova mentalitat política i econòmica que contribuiria a transformar la dicotomia absoluta entre l'esfera econòmica i allò social en una sana convivència.

Finalment, saludo amb afecte, a través de vostès, els pastors i els fidels de les comunitats catòliques en els seus països. Els insto a continuar el seu testimoniatge valent i alegre de la fe i de l'amor fraternal ensenyats per Crist. Que no tinguin por d'oferir la seva contribució al desenvolupament dels seus països a través d'iniciatives i actituds inspirades en les Sagrades Escriptures!

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.