Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

 

Aquests darrers temps hem tingut la sort de poder viure en terres catalanes diversos esdeveniments que ens han evidenciat la riquesa que suposa ser Església catòlica,, és a dir universal. La vinguda del papa Benet XVI, passant per  la realització de la Missio Metròpoli i l'Atri del Gentils , ens han ajudat a copçar com , através de Roma, es realitza la catolicitat de l' Església.
Però hi ha el perill que es construeixi un pensament on la catolicitat de cada Església particular es comprengui només en relació al Vaticà. I no és així. Al llarg del segles, i especialment en la postguerra mundial, les organitzacions internacionals catòliques han estat un espai de contacte amb les Esglésies locals, amb les realitats polítiques , socials i culturals d'arreu del Món.  Aquesta és l'experiència que he pogut viure aquests primers dies d'agost a Viena, en la 31 Assemblea Internacional de Pax Romana ICMICA (Moviment Internacional de Intelectuals i porfessinals catòlics). 
 
Pax Romana neix l'any 1921 a Fribourg en la seva branca d'estudiants, i l'any 1946 va ser fundada la seva branca de professionals.Es un moviment laical amb una espiritualitat del testimoni a través de la vida profesional, que vol ser anunci de l' Evangeli tot estant al servei de la dignitat humana. A Catalunya , la federació integrada a PAx Romana està formada pel Moviment de Professionals Catòlics i el Centre Francesc Eiximenis- Grup de juristes Roda Ventura.
A Viena ens hem reunit més de 160 professionals catòlics d' Africa, Asia, Amèrica Llatina, Europa, Austràlia, Estats Units. Gent d'edats variades, també joves professionals, han dedicat 6 dies a reflexionar directament sobre els reptes que el món llença avui als professionals cristians: "Temps de crisis, temps per a compartir visions i accions, buscant nous paradigmes". Quatre grans blocs han centrat la reflexió: Governança global, Êtica i economia, Teología i religions, Joves professionals.  Des del viscut aquests dies vulll fer alguns comentaris.
 
- He retrobat gent amb qui havia compartit ja la nostra vida d'estudiants, fa ja molts anys: continuen essent creients, compromesos en la vida i en l' Església, amb responsabilitat socials, culturals, polítiques, eclesials. Des del company del Congo, assessor a l'embaixada d'un país Europeu, fins a alguns professors de l' ex- Universitat Pontificia de Lima, passant per la periodista d ' Indonesia - país de majoria musulmana-, o l'enginyer dels ferrocarrils francesos. Aquests laics són fruit d'anys , de treball de fons, en grups, en moviments, acompanyats de consiliaris que els han ajudat  a viure els contratemps de la vida, els desencisos de l' Església, des de la fe i amb perseverança.
 
- Ha estat una reunió de laics, preparada per laics,  preocupats pel món, mirant cap  enfora, ajudant-nos uns als altres a relativitzar allò que vivim ( aquesta crisi Europea que mirada des de la guerra del Congo o del narcotràfic i els assassinats de Medellín es veu diferent). Ens hem refermat en la voluntat de, des de la nostra pràctica professional, continuar intentant fer present l' Evangeli allà on som.
 
- Ha estat trobada de catòlics que estimen i pateixen l' Església, que li estàn agraïda per tot el que han rebut d'ella, però que també, amb lucidesa, descobreixen que els 50 anys del Concili i el proper Sínode sobre la Nova Evangelització són un repte de futur en un món profundament diferent del de fa 50 anys. En una Església que repensa la seva presència en el món, polièdrica, rica . Creixent i jove en determinats països (India, paÍsos de l' Est...) però també més envellida en la nostra Europa.
 
- He copçat , a través dels testimonis de gents de diversos països, la tendència de les Esglésies locals a "fer Església per als laics, però sense els laics". Un exemple pot ser la peparació del proper Sínode sobre Nova Evangelització.Els Lineamenta i l' Instrumentum Laboris no han esta eina de treball per a quasi ningú. No hi ha una voluntat de "recollir" l'experiència i la vida dels creients en el món, malgrat un discurs on sembla que el món i la presència dialogant dels creients en ell siguin una prioritat (Nova Evangelització, Atri dels Gentils).
 
Malgrat els errors, malgrat els riscos, retrobar-me amb laics de tot el món compromesos en la vida, en les institucions , en la política, la cultura, l' Església, m'ha confirmat en la necessitat de mediacions, concretes, de fons, quotidianes. Per a fer possible en el futur que el cristianisme en el nostre món tingui cares , rostres, testimonis capaços de trannsparentar l' Evangeli en la seva vida.  No deu vole dir això , també, el Sant Pare quan parla de Minoria Creativa?