×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) S’identifiquen amb un espai concret i tenen en l’evangeli el revulsiu i el motor de la seva acció. El Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya ha celebrat aquest diumenge a Capellades la 43a Jornada Nacional al voltant del tema Acollir la Paraula, viure disponibles, que els diferents grups han treballat al llarg del curs. Representats de la diòcesi de Lleida, de les comarques de l’Anoia, el Penedès, el Garraf i el Vallès han compartit amb els assistents unes pinzellades de la reflexió feta en cadascun dels territoris.

“Estem obligats a renovar-nos, a ser sincers, a ser comunitat. L’oportunitat de ser pocs ens pot fer reaprendre ser sal i llevat”, va dir Anna Jolonch en la conferència central de l’acte. Doctora en Ciències de l’Educació, vinculada pel seu treball al món de l’exclusió social i a l’Acció Catòlica per la seva pertinença al Moviment de Professionals Cristians, Joloch ha partit de la sintonia entre moviments per estructurar una reflexió des dels tres punts de la Revisió de Vida: veure, jutjar i actuar.

De l’arrelament al medi a la visió global

Aquesta branca d’Acció Catòlica especialitzada va néixer al Vallès com a moviment rural de famílies i a poc a poc es va anar estenent a d’altres comarques. Els seus militants estan compromesos en la vida local, bé sigui en el camp cultural, en política o en cooperatives agràries, tot i que actualment no compten amb persones que tinguin la pagesia com a primera ocupació.

Amb un clar accent pel territori, avui és una de les entitats d’Església signants del document d’Adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i la seva acció té una visió universal inherent. De fet, els cristians de pobles i comarques formen part de la Federació Internacional de Moviments d’Adults Rurals Catòlics, la FIMARC, que enguany celebra cinquanta anys, i que, amb presència a l’ONU, treballa per a la governança dels pobles, mirant de garantir l’aliment a la gent que viu de la feina al camp.

Mantenir el vincle amb aquesta federació internacional és important per als cristians de pobles i comarques. “D’alguna manera sentim que estem lligats internacionalment als agrícoles pobres”, ha afirmat Maribel Pou, membre de la permanent del MCPCC en tant que coordinadora de la revista La Veu.

En una entrevista amb CatalunyaReligió.cat, Pou reconeix les dificultats per trobar gent que promogui i acompanyi nous “perquè, de vegades, falta l’entusiasme de pensar podem escampar això que ha significat tant a les nostres vides”. Malgrat tot, assegura que “el moviment és un canal dins l’Església en què t’hi sents còmode” i de la jornada de diumenge en destaca el plantejament d’una “mirada nova, propera i alegre, que ens porta a repensar la feina que fem, a valorar les presències i a obrir horitzons”.

Des d’aquest moviment es vol treballar per formar part d’aquesta xarxa mundial, perquè segons Pou, “és important estar en contacte amb la gent rural d’arreu del món, que en general compta ben poc”.

Cridats pel Jesús de l’Evangeli

Anna Jolonch, en el veure, ha identificat realitats punyents d’aquest moment: pobreses, desvinculació, aprimament de la protecció social, transformacions familiars, situacions d’escàndol com, per exemple, els drames de la desnutrició infantil i dels desnonaments d’ancians, atur, manca de perspectives per als joves... Realitats heterogènies però que tenen en comú el sentiment subjectiu de “ser expulsat”, que demanen recuperar “el nosaltres i l’espai comú”, treballar lligams, fer atenció a la mirada i prendre consciència de la “reciprocitat, la dependència mútua, la vulnerabilitat compartida”.

A l’hora de jutjar, és a dir, de confrontar aquesta realitat amb la Paraula, Jolonch hi ha fet ressonar evangelis del temps pasqual, i la crida de Jesús a tornar a Galilea perquè “allà us trobaré a la vida, allà on vam experimentar per primera vegada” de manera que aquell no entendre res, encara, per part dels deixebles, “és aquest temps, també”, quan “la mirada amorosa de Jesús” torna a ser essencial: en el reconeixement de Maria Magdalena, en el camí d’Emaús, en la crida a Tomàs per la seva incredulitat, en la crida constant a alliberar-nos de la “moral de la derrota” com diu el papa Francesc. La relació amb l’altre és el lloc privilegiat de trobada amb Crist i som cridats pel Jesús de l’Evangeli a aquesta trobada.

Finalment, en relació a l’actuar, l’Anna Jolonch va incidir en l’actitud del canvi de mirada, que pot ajudar a fer créixer o pot aturar o apartar. I la pròpia conversió passa per “deixar-nos mirar”, també. Una conversió que empeny a obrir camins al Regne de Déu “combatent el mal, la manca de solidesa, la manca d’amor”, perquè “no sempre saciarem, però sí que podem ajudar a recuperar la dignitat des de l’alteritat, amb la mirada que ajuda”. El seguiment de Jesús desafia “a convertir l’aigua en vi, tot i que no serà a la nostra manera”, per això “estem obligats a renovar-nos, a ser sincers, a ser comunitat. L’oportunitat de ser pocs ens pot fer reaprendre ser sal i llevat”. La paradoxa de l’Evangeli és que “la nostra és una esperança crucificada, però en la vulnerabilitat hi ha la força: les Benaurances”. I la lectura d’aquest fragment evangèlic va tancar l’exposició que fou seguida d’un diàleg amb els assistents.

La trobada ha comptat amb la presència del bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortès, del president del moviment, Jaume Dantí, amb mossèn Adolf Pujol, consiliari dels grups de la localitat, i amb l’alcalde, Marcel·lí Martorell. Durant l’eucaristia celebrada, el bisbe Cortès, ha remarcat el contrast entre el Bon Pastor que “et crida pel teu nom, que et personalitza, que et diu tu ets per a mi tot el que ets” i les actituds “jo abuso, jo m’aprofito de tu, per a mi no comptes”. Aquest món de tota mena de frassos i mort té una porta, Jesús, per la que hem d’ajustar-nos per passar tal com ell mateix feia i ens ensenya: “com pregava, com tractava, com s’identificava amb la persona”.

En finalitzar la trobada es va anunciar que la propera Jornada Nacional tindrà lloc a l'arquebisbat de Tarragona.