Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Direcció General d'Afers Religiosos) En motiu d'una entrevista recent el filòsof i teòleg Francesc Torralba ha parlat de la importància que els llibres de temàtica religiosa siguin visibles per tal de combatre l'analfabetisme religiós i simbòlic. Torralba (Barcelona, 1967) és professor de la Universitat Ramon Llull, ensenya Història de la Filosofia Contemporània i Antropologia Filosòfica i dirigeix la Càtedra Ethos d’ètica aplicada en la mateixa universitat, a més de formar part de comitès d’ètica de diverses organitzacions. També és consultor del Consell Pontifici de la Cultura de la Santa Seu i escriptor prolífic: més de setanta llibres de caràcter filosòfic.

Per què és important que els llibres de temàtica religiosa es facin visibles?

Perquè representen una dimensió de la vida de les persones i és bo que siguin visibles i que els ciutadans tinguin accés a una gran diversitat d'ofertes, tant de temàtica com de forma.

El primer document elaborat pel Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa parla d’analfabetisme simbòlic i religiós. Pot especificar quines són les seves conseqüències més directes?

Les conseqüències de l'analfabetisme simbòlic i religiós són múltiples. El fet de no saber desxifrar el significat d'un símbol religiós fa que el ciutadà ignori el seu sentit i no pugui gaudir del valor que transmet. No em refereixo només a obres d'art del passat, sinó també del present i de l'àmbit audiovisual. L'analfabetisme simbòlic fa que el ciutadà no pugui comprendre què atresora un film dedicat a la persona de Noè, per exemple, i que no pugui contrastar la presentació que se'n fa a través del cinema respecte a la presentació que se'n fa al text sagrat de la Bíblia.

Hi ha valors transversals que uneixen les diverses tradicions religioses?

Hi ha valors que formen part del camp d'intersecció del diàleg interreligiós, que són un lloc de trobada i la base d'una possible comprensió i entesa entre tradicions espirituals i simbòliques molt allunyades geogràficament i històrica. Aquests valors reben denominacions diferents, perquè són descrits diferentment en els textos sagrats, però hi ha sintonies de fons, idees transversals que cal saber recollir i mostrar per construir la base del diàleg i per afavorir el nexe social.

En un món cada cop més interdependent, quin paper hi juguen les diferents religions?

Les religions tenen un pes decisiu en el planeta, determinen el mode de viure, de consumir, de produir i de relacionar-se de milions d'éssers humans. En un món cada cop més petit, complex i interdependent, no podem desconèixer el pes que tenen les creences en les pràctiques i els hàbits i costums de les persones. La creixent mobilitat i desplaçament dels ciutadans fa que persones molt diferents des del punt de vista espiritual i religiós visquin i treballin juntes. Solament podran entendre's i respectar-se mútuament, si coneixen les fonts espirituals que les articulen, els valors que les mouen, els ideals que persegueixen i tot això està vinculat, molt sovint, amb les creences religioses.

Veu el pluralisme religiós com una oportunitat de creixement de la societat o, més aviat, com una font de conflictes?

El pluralisme, viscut amb respecte i tolerància, és una ocasió, però viscut des de la supèrbia i la intolerància es converteix en un vertader problema.

En quins àmbits es pot materialitzar aquest creixement?

El més rellevant és que les tradicions religioses i espirituals cerquin els punts de trobada entre elles i posin tot l'esforç a pal·liar els drames del món i a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, de la naturalesa i dels sistemes polítics, socials, econòmics, educatius... La indignació i l'esperança són dos moments inherents a la recerca d'un món millor i les tradicions espirituals aporten l'energia de renovació i de confiança necessàries per bastir un món alternatiu.

I el paper dels mitjans de comunicació respecte a la diversitat religiosa, creu que s’hauria de revisar?

Els mitjans tenen la responsabilitat de presentar, de manera imparcial i objectiva, veraç i adequada, la realitat social, cultural, política, econòmica, però també religiosa. Molts ciutadans es fan una visió de les religions i de les esglésies a través dels mitjans de comunicació, perquè molts d'ells no en tenen una experiència directa. La presentació de l'altre ha de ser curosa i atenta, evitant de sucumbir a estigmes perillosos que poden generar confrontació social.

Com a president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, en quina posició situaria Catalunya respecte a la gestió d’aquesta diversitat?

Crec, sense exagerar, que la gestió de la diversitat religiosa és excel·lent. En bona part, gràcies a les organitzacions i institucions de la mateixa societat civil que hi ha en el teixit social de Catalunya, però també per valors com el seny, el pacte, la tolerància i l'hospitalitat, valors que estan molt arrelats en el nostre imaginari col·lectiu. A més, va ser un encert que la Generalitat, sensible a la necessitat de fer palesa aquesta diversitat, creés la Direcció General d’Afers Religiosos. De fet, som l’única comunitat de l’Estat amb una unitat específica de gestió per a aquest àmbit. També és veritat que hi ha àrees problemàtiques i situacions difícils, però són les més excepcionals i no representen el gruix de la realitat del país. Amb tot, no ens poden ser indiferents i cal treballar-hi per evitar conflictes i, sobretot, per teixir ponts, construir passarel·les entre comunitats religioses i espirituals diferents entre si.