Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals –CR) Aquesta setmana moltes esglésies protestants i evangèliques de Catalunya participen en la Setmana Universal d'Oració. És la iniciativa més antiga en què coincideixen diverses branques del protestantisme: se celebra des de 1878. El seu objectiu és que les esglésies evangèliques resin juntes, per reforçar els seus vincles i oferir un testimoni cristià eficaç.

Els materials d'aquesta setmana els redacta l'Aliança Evangèlica Europea, i enguany se centren en un personatge de l'Antic Testament, que apareix citada al llibre dels Nombres: Caleb. Juntament amb Josuè foren els dos únics israelites que, durant l'Èxode, van sobreviure als 40 anys de periple pel desert i van poder entrar a Canaan, el territori que Déu havia promès al seu poble, "una terra que regalima llet i mel".
 
Segons el relat bíblic, quan el poble d'Israel, comandat per Moisès i després de sortir d'Egipte, va arribar als voltants de Canaan, Moisès va enviar dotze exploradors o espies per investigar què passava en aquest territori. Deu dels dotze van dir que seria impossible conquerir aquesta terra, perquè allí hi havia gegants que aniquilarien els israelites. En canvi, Josuè i Caleb van dir que Déu els ajudaria per aconseguir arribar a Canaan.
 
Arran del testimoni dels deu exploradors, el poble hebreu va decidir no entrar a Canaan i com a càstig per desobeir-lo, Déu va fer deambular al poble d'Israel durant 40 anys al desert. Els únic adults que van sobreviure i van poder-hi entrar foren Josuè i Caleb, com a premi per la seva fe en Déu.
 
Resignació i nostàlgia
 
La figura de Caleb és la protagonista dels materials, que pretenen que els fidels responguin a una pregunta que formula els textos: "Per què avui necessitem nous Calebs?".
 
"L'Església a Europa ja no pot vanagloriar-se de les seves poderoses institucions ni de la seva massiva influència a la societat. Està aprenent com ser una minoria i trobar una nova forma de força en la seva debilitat i també descobrir com surt endavant sense la connexió amb el poder polític. (...) El seu anterior triomfalisme ja no existeix (...) Els sentiments de vergonya, resignació i nostàlgia realment s'han incrementat en l'Església europea i existeix el risc que 'contamini' a les properes generacions de joves cristians, que estan deixant l'Església en un gran nombre", diagnostica el document.
 
"Fem oració pels Calebs que pugui haver a les nostres congregacions. Gent amb valor per reconèixer la realitat i donar esperança", indiquen els textos, el lema dels quals és 'Tenir un esperit diferent'.