Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Sebastià Janeras -CR) Ara fa cinquanta anys, el 5 de gener, tingué lloc la trobada i abraçada, a Jerusalem, entre el papa Pau VI i el patriarca de Constantinoble Atenàgoras I. Una trobada després de segles de separació.

La darrera vegada que un papa i un patriarca de Constantinoble s'havien trobat fou durant el concili de Florència, el 1439. Eren el papa Eugeni IV i el patriarca de Constantinoble Josep II. Aquest morí aquell mateix any i és enterrat a l'església de Santa Maria Novella de Florència. Des d'aleshores, i sobretot després del fet que va seguir de poc al concili, la caiguda de Constantinoble a mans dels otomans el 1543, no hi hagué cap més contacte personal entre el bisbe de Roma i el patriarca de Constantinoble. El gest, doncs, de Pau VI i d'Atenàgoras representa un esdeveniment d'una importància cabdal.

Durant l'any 1963 hi hagué alguns contactes entre Roma i Constantinoble. Pel desembre, Pau VI va anunciar que pensava pelegrinar a Terra Santa (seria el primer viatge d'un papa a l'estranger!). El patriarca Atenàgoras, referint-se a això, deia que seria un acte de la Providència si els caps de les Esglésies es podien trobar a Jerusalem per a pregar junts en els Llocs Sants.

Efectivament, el 5 de gener de 1964 el patriarca Atenàgoras visitava el papa Pau VI a la seu de la delegació pontifícia a Jerusalem i es fonien en una abraçada de germanor, i l'endemà, dia de l'Epifania, Pau VI visitava Atenàgoras a la seu del patriarcat ortodox de Jerusalem. Una trobada així, com va recordar el papa, ja havia estat en la ment del papa Joan XXIII.

A la pregunta dels periodistes de per què havia anat a Jerusalem, Atenàgoras va respondre: "Per a dir 'Bon dia' al meu estimat germà el papa. Fa cinc-cents anys que no ens parlàvem!"

Com a continuació i fruit d'aquesta abraçada, Roma i Constantinoble feien simultàniament, el 7 de desembre del 1965, el gest simbòlic d'aixecar les excomunions que mútuament s'havien llançat el 1054 el legat pontifici Humbert de Silva Càndida (en nom del papa Lleó IX, ja difunt) i el patriarca Miquel Cerulari, excomunions que van constituir el mal anomenat "Cisma d'Orient" o, millor, "Cisma entre Orient i Occident".

Després de la trobada a Jerusalem, ja és habitual que el patriarca de Constantinoble o altres patriarques ortodoxos visitin el papa a Roma, o que el papa visiti personalment alguna d'aquestes seus patriarcals. Això és possible gràcies al gest de Pau VI i Atenàgoras el 1964.

Però, tot i la importància d'aquests intercanvis, no són el mateix ni tenen la plenitud de significació de l'abraçada a Jerusalem. Llavors es va tractar de la trobada de dues Esglésies germanes al si de l'Església mare, l'única mare de totes les Esglésies, que és Jerusalem, com es prega en l'antiga anàfora de sant Jaume. També el papa recordava que Crist enlairat en la Creu, a Jerusalem, atreu tothom cap a ell (Jn 12,32).

Després d'aquell esdeveniment, i tenint present l'esperit d'aquella trobada i d'aquella abraçada, les Esglésies germanes poden visitar-se les unes a les altres i establir llaços que les acostin a la comunió plena. Per consolidar aquest camí ecumènic, el 2014 està previst que el papa Francesc visiti Terra Santa durant el mes de maig, com han fet els altres successors de Pau VI.

 

Sebastià Janeras. Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i fundador de la col·lecció Clàssics del cristianisme