Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Així comença un text escollit pel mateix Raimon Pannikar que pren paraules del poeta Joan Maragall i que va llegir la seva germana en el funeral: “Ja sentim moments d’eternitat en nosaltres mateixos”. Aquest dissabte uns 200 familiars i amics es van reunir en la cerimònia de comiat presidida pel bisbe de Vic. Els detalls del funeral els descriu Xavier Serra, vinculat a la Fundació Vivarium i seguidor de les activitats de Panikkar a Tavertet. Aquest divendres, a les 17h, es farà el funeral públic a l’Abadia de Montserrat presidit per l’abat Soler.

(Xavier Serra Narciso – CR) Després d'una silenciosa nit, a primera hora del matí, hem recorregut el camí que porta a la capella ardent de Raimon Panikkar, l'espai de la Fundació Vivarium on s'han celebrat els "Diàlegs Tavertet" els darrers vint anys i des d'on s'han irradiat les sàvies paraules del mestre, i com tot ahir, encara hi van passant pelegrins de l'esperit per dir-li l'últim adéu.

Es fa el camí vers l'església de sant Cristòfol penjada al cingle de Tavertet amb el fèretre carregat a les espatlles de familiars, amics, veïns... El dia és clar i l'aire que es respira és de recolliment i profund respecte. Amb el fèretre al terra del presbiteri, en Raimon Panikkar rep el tracte de sacerdot, i es concelebra la missa d'exèquies amb la presidència del bisbe de Vic, el prior de Montserrat i d'altres sacerdots. Lectura del sermó de la muntanya i una homilia que remarca el caràcter sacerdotal de la figura de Raimon Panikkar.

Veïns i nebots en destaquen la seva personalitat i humanitat, i la seva germana, Mercè Paniker, llegeix l'inici del capítol "La mort i la resurrecció" del llibre d'en Raimon, Entre Déu i el Cosmos. Un fragments, aquests, que ressonen amb unes darreres i avinents paraules del seu sempre admirat poeta, Joan Maragall, i escrites el mateix any de la seva mort:

“Momentos de eternidad sentimos ya en nosotros mismos. Ante la naturaleza, ante los grandes afectos humanos, ante Dios directamente en la oración, tenemos momentos de luz, de exaltación, de alegría, con una gran paz al mismo tiempo, en que todo lo de este nos es igual; es el puro goce del ser de cualquier modo, es la vida eterna.

Pues no busquéis más: esto es lo que os espera, un poco más claro tal vez, si lo habéis merecido, al otro lado del muro y en ello todos vuestros muertos. Y si os ejercitáis bien en esto ya del lado de acá, si tales momentos de eternidad se multiplican y dilatan tanto en vuestra vida actual que ya lo demás de ella sea lo de menos, el muro que nos rodea se irá adelgazando, y sutilizando y dejándose penetrar hasta que vacile y caiga.”

[Joan Maragall, Los vivos y los muertos, 17-VIII-1911]

Acabada, malgrat tot, la senzilla cerimònia, el seu cos marxa definitivament de Tavertet per a ser incinerat. La meitat de les cendres marxaran a l'Índia per ser llençades al Ganges i l'altra meitat es quedaran a Catalunya (Tavertet, Santa Mª del Mar, Montseny...).

Per a molts, però, tornar a pujar, peregrinar a Tavertet significarà retrobar-nos amb l'alè d'un esperit que no ha marxat, i seguirà viu entre les pedres del Collsacabra i el negre sobre blanc dels seus escrits.

Xavier Serra Narciso. Llicenciat en filosofia i professor d’institut.

Fotos: Joan Parés (Vivarium Gerisena)

Podeu veure també el video de TV3 "Comiat íntim a Panikkar"