Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El 1992 el moviment d’Acció Catòlica JOBAC va decidir dissoldre’s i integrar-se en la JOC (Joventut Obrera Catòlica). Ara, gairebé 20 anys després, els centenars de membres que van passar per la JOBAC han volgut celebrar i recordar el què va aportar aquest moviment de joves cristians nascut durant la transició. La primera celebració es va fer aquest dijous amb la presentació al Casa del Llibre de Barcelona de “La JOBAC (1974-1992). Desencís i utopia de la joventut a Catalunya”. El proper 16 d’octubre han organitzat una celebració commemorativa als Salesians de Rocafort de Barcelona.

En la presentació del llibre, un dels qui va vicepresident de la JOBAC, Josep Fernández, va explicar que en el moment de decidir unir-se amb la JOC “el moviment era una entitat forta, molt ben arrelada i amb capacitat de projecció” però que “els seus dirigents van ser conscients dels canvis que s’estaven produint en el món juvenil i en el teixit associatiu i de les dificultats que se’n derivarien”. Així, vint anys després de diverses divisions que van portar a la creació de la JOBAC es va veure que “davant dels reptes del futur era millor caminar plegats que separats”.

La JOBAC (Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars) es va crear el 1972 com un moviment evangelitzador d’Església entre els joves dels barris obrers i populars de Barcelona i les comarques del seu entorn. Va crear-se com una alternativa al moviment històric de la JOC, que en aquells moments encara patia les conseqüències de la crisi que va afectar els moviments especialitzats en la dècada de 1960.

Els joves i capellans que van tirar endavant la JOBAC van voler actualitzar les bases teòriques de la JOC i adaptar-les a les noves condicions socials que vivia el país en la darrera dècada de la dictadura franquista.

Aquesta trajectòria és la que recull el llibre escrit per la periodista Montserrat Sintes i Bou publicat per Edicions Saragossa. La major part de la documentació del llibre prové de l’estudi del fons de la JOBAC que es troba a l’Arxiu Nacional de Catalunya, format per la documentació que hi va entregar el sociòleg i consiliari de la JOBAC Joaquim M. Cervera i altres membres del moviment. El 2002, Montserrat Sintes va obtenir una beca d’investigació de la Generalitat de Catalunya per a l’estudi històric d’aquest moviment que ha acabat amb la publicació del llibre.

En la presentació del llibre, va intervenir Jordi Porta, president del Centre UNESCO de Catalunya, que va emmarcar el naixement de la JOBAC en el “l’esforç estimulant de després del Vaticà II”. Porta ve reclamar també que “des de la mateixa Església i des la societat catalana es reconegui el treball de l’Església de base encara que sigui menys visible que el de la jerarquia”.

 
Podeu veure també el comentari de Mercè Solé sobre l’acte de presentació i participar en aquesta celebració de la JOBAC en l’espai que s’ha creat a internet.