Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(ALDIZ-ALDI / Ramon Ibeas) Aquest breu escrit pretén ser una invitació. El seu objectiu, i espero aconseguir-ho, animar-los a apropar-se al text complet de l'apartat de documents d'interès de la web de Barandiaran Kristau Alkartea al voltant de les Pastorals que al llarg d'anys els bisbes bascos han anat publicant per ajudar-nos a transitar el llarg camí de la violència política que ha assolat Euskadi, i que, comença a remetre. Les armes han callat, però la violència encara està en els nostres cors.

No és estrany. Qui escriu aquestes lletres, mai ha conegut la pau en aquest país, i els qui formen la generació que el precedeix van patir una guerra i una postguerra de la memòria, alguns, no volen saber res. Violència sobre violència oberta o soterrada, però omnipresent.

Tota societat té els seus propis mecanismes i de vegades tracta de simplificar les coses, intenta apartar els records que el fan patir, però per a alguns dels seus membres això és impossible perquè no han patit només com a membres de la societat, el seu patiment és personal, és vital, ... han patit en primera persona, han enterrat als seus.

Tot això em va moure a escriure aquest treball sobre les Pastorals dels Bisbes Bascos al voltant de la pacificació. Crec que és el moment adequat perquè ens poden ajudar a trobar vies per avançar cap a la pacificació dels nostres cors i de les nostres vides. El faig tractant de descobrir en aquests documents l'arrel eclesial, la presència dels principis i dels valors de la Doctrina Social de l'Església perquè estic convençut que més enllà de tota crítica, aquests són els eixos que han mogut a l'episcopat basc.

Per a l'anàlisi em centro en l'últim quart del segle XX perquè és el que pateix totes les construccions d'un conflicte en les seves diverses dimensions, la de la violència i el terrorisme, la política, la social, la cultural... les diverses fonts de violència i una transició política d'una dictadura cap a una democràcia. Tots aquests elements fan que els documents elaborats en aquests anys obliguessin als bisbes a analitzar i oferir el seu treball pastoral al conjunt del problema i al conjunt de la societat, subratllant, com és lògic, la tasca que competeix als cristians.

El moment en què ofereixo aquest text tampoc és casual, de fet són temps en què no fem més que parlar de la Memòria i som incapaços de fer-ho amb la serenitat necessaria quan no tractem d'imposar una determinada lectura de la història; casualment la que ens beneficia. Per això, amb aquest treball pretenc ajudar a situar avui, davant la nova realitat que ens toca viure tant a l'Església com a la societat, els textos de l'Episcopat convençut que segueixen aportant la llum necessària per enfrontar els temps nous, tot i els intents per corregir-los.

Davant els qui tenen la temptació de pensar que un cop acabada l'activitat d'ETA desapareix amb ella un conflicte que mai va existir i que, per això, podem prescindir d'uns textos que van ser escrits per una Església a al qual suposen còmplice de la violència, convido a una lectura assossegada d'aquests. Unes Cartes Pastorals que, partint d'un principi innegociable: la dignitat humana, es van enfrontar a la violència i als qui la van exercir, fossin aquests l'Estat o els qui actuaven en nom del poble basc. Oferint una doctrina que va evolucionar amb les circumstàncies. En aquest sentit recordo la qüestió de la construcció de la pau... que en una segona Carta Pastoral es va veure completada per la necessitat de "fer-la en justícia" ... i "entre tots", com van afegir els Bisbes en una tercera Carta.

"Per ser autèntic ha de ser integral, és a dir, promoure a tots els homes i tot l'home ". Els Bisbes Bascos han cregut sempre que aquest principi, que en l'encíclica s'aplica al desenvolupament, és perfectament aplicable a la pacificació.

Concloc convidant el lector a acostar-se a uns textos que no són neutrals, perquè no podem ser neutrals davant la injustícia, i per això tampoc són equidistants davant el sofriment. Uns textos que ens poden ajudar a construir la nostra pròpies opcions, no tant en allò polític directament, sinó en les seves conviccions ètiques i evangèliques, des de les de buscar la necessària responsabilitat personal i social. Són, les Cartes Pastorals dels Bisbes Bascos al voltant de la pacificació, i no han pretès altra cosa, el resultat i l'intercanvi per l'exercici de la seva missió pastoral.