Torralba: "Sense estimar, la vida estaria mancada de sentit"

(Redacció/CR) El proper 3 de setembre i durant quatre dies Francesc Torralba donarà un curs monogràfic amb el títol "Té sentit l’existència? Crítica del nihilisme contemporani". El curs, que està organitzat per Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, es farà a la tarda a la seu de l'ISCREB. Les inscripcions estan obertes. Fracnesc Torralba respon les preguntes de CatalunyaReligio.cat

(F.T.) L'objectiu del curs és donar resposta a la pregunta filosòfica per definició: la del sentit de l'existència. No existeix una resposta científica a aquesta qüestió central, tampoc no existeix un consens entre els filòsofs respecte que és allò que dota de sentit l'existència, però tot ésser humà, en un o altre moment de la seva vida, es formula aquesta qüestió. Intentarem explorar les diferents respostes, tant de signe creient com de signe ateu, que s'han configurat al llarg de la història de les idees.

(F.T.) La necessitat de sentit és consubstancial a tot ésser humà. Viktor Frankl afirma que en tot ésser humà hi ha una voluntat de sentit i que aquesta necesssitat no és de caràcter físic, ni psíquic, ni social, sinó de caire espiritual. Especialment en les situacions de sofriment, de malaltia i de fracàs, la qüestió del sentit s'expressa amb tota la seva vehemència. No hi ha una resposta unívoca, però volem explorar la plausibilitat que tenen les diferents respostes.

En què consisteix el curs? Quins temes es tractaran en profunditat?

(F.T.) S'explora, en una primera sessió, la distinció entre significat i sentit, entre el sentit immanent i el sentit transcendent, entre el discurs religiós i el discurs filosòfic. S'exploren, posteriorment, les experiències de ruptura del sentit, l'anomenada crisi de sentit. Posteriorment, ens endinsem en les anomenades filosofia de l'absurd, especialment interessants en el segle XX. Ens endinsem en l'obra de pensadors que defensen nìtidament que la vida humana és absurda tant en la seva gènesi com en la seva fi i, finalment, explorem la qüestió del sentit des d'una òptica cristiana, a la llum de la proposta de l'Evangeli. Mirem de veure la seva plausibilitat.

Quina crítica fa el cristianisme al nihilisme contemporani?

(F.T.) Com diu Friedrich Nieztsche, el nihilisme és el més perillós dels hostes. S'ha estès en la cultura de masses i està present en la vida quotidiana de les persones. Hi ha, però, moltes formes i tipus de nihilisme, fins i tot un nihilisme de caràcter místic. Segons el nihilisme, el no res és el vertader destí de l'ésser humà, també és el seu origen i la seva arrel més profunda. Estem sols, flotant com volves enmig d'un immens espai celestial, som vida conscient, però vida que tendeix al no res i que prové del no res. Estem fets de no res. Des de la filosofia cristiana, s'afirma que som un do, una creació, som éssers subsistents que som creats per Déu i orientats cap a una vida eterna. La diferència de plantejament és substancial i també les seves conseqüències en l'ordre pràctic de la vida.