El Museu de Montserrat presenta l’obra de l’artista que fusiona la poesia amb la seva pintura

ABADIA DE MONTSERRAT  L’obra d’Anton Lamazares es podrà visitar fins al pròxim 15 d’octubre a l’Espai d’art Pere Pruna en el Museu de Montserrat. L’artista fusiona la seva pintura amb la poesia, en l’exposició titulada “Laus Deo”. A través d’una vintena d’obres, Lamazares  fa que el missatge d’alguns dels autors místics, com ara sant Joan de la Creu, i dels grans autors del cristianisme entre els quals hi ha sant Benet i sant Bernat, prenguin forma. “Contemplar l’obra de Lamazares ens trasllada la idea que la poesia, perquè els seus quadres són poesia, és un dels mitjans possibles que poden guiar l’ànima en la vida espiritual”, afirma l’abat de Montserrat, Manel Gasch, en el catàleg de la mostra.

Lamazares, després de quaranta anys intentant fusionar la seva pintura amb la poesia, ha aconseguit trobar la fórmula, amb la creació d’un nou alfabet, el Delfín. Totes elles són obres de gran impacte pictòric, que oscil·len entre el minimalisme, l’informalisme i el surrealisme més líric. Les primeres obres de l’Alfabeto Delfín, realitzades a cavall entre Berlín i Madrid, són textos propis, amb els quals el pintor aprofundeix en la seva dimensió més espiritual i mística, tractant temes com l’amor o la fe. Aquests poemes comparteixen dos protagonistes principals: el cor, per als duts a terme a Madrid, i el colom, per als que va pintar a Berlín, al·legories de Crist i la Mare de Déu, respectivament.

Entre les obres de la sèrie juguen un paper molt important els escrits de pensadors com sant Agustí, sant Francesc, sant Bernat o sant Joan de la Creu. Textos que parlen de Déu, la Mare de Déu o la fe, però també de l’amor, la moral o la bellesa, testimoni de les profundes creences religioses i dels principis amb què els franciscans el van educar.

Una obra amb materials reutilitzats amb un resultat estètic

La resta de la sèrie la componen, principalment, versos de poetes que Lamazares ha llegit i admirat al llarg de la seva vida. Autors com Rubén Darío, Vicente Huidobro, Pablo Neruda o Christian Bobin, i altres més propers, com Juan Carlos Mestre o Uxío Novoneyra. Aquests poemes constitueixen una excel·lent mostra de la sensibilitat i el sentit estètic del pintor. Així doncs, l’Alfabeto Delfín s’ha tornat una síntesi de tota l’obra de Lamazares, és un fidel reflex seu. S’hi barregen la pintura i la poesia, el preciosisme i el brutalisme, el que és intel·lectual i el que és material, el que és diví i el que és terrenal, el que és local i el que és universal, el que és espiritual i el que és carnal.

Prenent com a base l’abecedari llatí, el pintor substitueix les lletres per símbols, aportant més plasticitat i permetent pintar paraules i frases amb un resultat estètic més elevat. Com a materials continua utilitzant, igual que en les seves sèries més recents, cartons corrugats en els quals pinta, dibuixa i fins i tot perfora. També són habituals les obres en petit format sobre materials reutilitzats, com ara capses de cartó, embolcalls de tabac