“Montserrat mai ens hem negat a pagar una indemnització justa”

CR El prior de l'abadia de Montserrat, Bernat Juliol, ha comparegut aquest dilluns a la tarda a la Comissió d'Investigació sobre la Pederàstia a l'Església del Parlament on ha exposat tot el recorregut que ha fet l’Abadia per investigar i intentar reparar els casos que s’han conegut d’abusos a menors.

En la compareixença també se li ha preguntat pel cas de Miguel Ángel Hurtado que aquest mateix dilluns ha denunciat a diversos mitjans de comunicació que Montserrat no acceptava pagar els 150.000 que els hi reclama per la via civil.

En el Parlament el pare Juliol no ha volgut parlar directament del litigi amb Hurtado: “És un cas que està sota l’acció judicial i per respecte als drets de tots no en puc parlar”. Però indirectament hi ha fet referència quan ha explicat que l’Abadia “no ens hem negat mai a pagar una indemnització sempre que sigui justa”. I ha donat a entendre que ha d’estar relacionada amb les despeses o perjudicis que hagi causat la situació d’abús i per “superar la situació”, fet que no concordaria amb la demanda econòmica d'Hurtado.

També ha recordat que l'única vegada que l’Abadia va rebre una petició per pagar el cost d’una teràpia psicològica a una víctima, s’hi va respondre afirmativament. I que l’abat de Montserrat ha rebut totes les víctimes que ho han demanat.

També ha explicat que en el procés d’investigació i d’atenció a les víctimes, que va fer una comissió independent el 2019, no hi va haver cap demanada en aquest sentit. Hurtado és l'única víctima que té obert un procés civil amb Montserrat i que liderar una campanya mediàtica per la no prescripció dels abusos a menors.

“Demanem perdó, hem demanat perdó i demanarem perdó totes les vegades que calgui”, ha assegurat Juliol. I també ha insistit en que “no podem canviar el passat, però podem treballar perquè no torni a passar”. Tant al principi com al final de la compareixença ha afirmat que “en el camí perquè no hi hagi abusos a menors, a Montserrat ens hi trobaran sempre”.

En aquest sentit, el prior ha explicat alguns trets del protocol que afecta a totes les activitats de l’abadia i que, per exemple, inclou la formació permanent als escolans. El protocol, que ha lliurat al Parlament, es va elaborar amb els especialistes de la Universitat de Barcelona i de l’Hospital de Sant Joan de Déu. També ha destacat el treball conjunt en l’àmbit de prevenció que s’ha fet des de la Conferència Episcopal Espanyola, la Confederació Espanyola de Religiosos i, especialment amb la Unió de religiosos de Catalunya amb diverses reunions de coordinació, per compartir recursos i les trobades de formació amb la resta de congregacions religioses.

Finalment, ha constatat que l’Església és conscient que “hi ha hagut molts casos, però també cal ser conscients que no només és un problema de l’Església, és un problema de tota la societat”. “No ens quedem amb l’Església, afrontem el problema en l’àmbit de tota la societat”, ha conclòs.

Les intervencions dels quatre grups parlamentaris presents a la comissió -PSC, ERC, Junts i Comuns- han agraït la presència de l’Abadia i només han demanat explicacions sobre les declaracions d’Hurtado que ha fet coincidint amb el dia de la compareixença de Montserrat al Parlament. També han aprofitat per lamentar la no compareixença dels responsables diocesans. Aquests dilluns estaven citats la delegada diocesana de Protecció de Menors i Adults Vulnerables del bisbat de Solsona, Clara Carbonell, i el secretari canceller del bisbat de Vic, David Gómez, que han declinat assistir-hi com van fer els representants dels arquebisbats de Barcelona i Tarragona la setmana passada .

Un cas reconegut per la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya

D’altra banda, en la mateixa sessió de dilluns a la tarda ha comparegut Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya. El Ghaidouni ha fet una exposició mostrant el seu rebuig “a un delicte que han d’afrontar totes les institucions i també les religioses”. I ha destacat que “la responsabilitat ètica i moral” de les institucions religioses les ha de fer extremar les mesures de condemna, prevenció, formació i col·laboració amb les autoritats civils.

Les diputades membres de la comissió han admès el seu desconeixement sobre l’afectació dels abusos en la comunitat musulmana i han preguntat sobre els protocols concrets i les persones responsables de vetllar per la protecció dels infants. El president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya ha explicat que “cada lloc de culte és una entitat independent”, que la seva entitat “no té el dret a intervenir-hi” i que això fa difícil controlar quina formació o coneixement tenen els responsables d’aquestes comunitats. També ha assegurat que en les classes de llengua i cultura àrab que gestionen des de la Unió de Comunitats Islàmiques “no tenim espais de risc”.

Mohamed el Ghaidouni ha explicat que només coneixen un cas d’abusos a Catalunya que hagi afectat un oratori o comunitat musulmana i que precisament va ser denunciat per la mateixa comunitat amb el suport de la seva entitat. I ha posat com a exemple que la prevenció dels abusos s’ha tractat en reunions habituals de les comunitats que formen la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya.