Vés al contingut
Catalunya Religió
poblet-montserrat-balsarenys
Montserrat Barenys acompanyada d'Octavi Vilà i la directora de l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Núria Gavarró | Lourdes Casademont (ACN).

ACN Montserrat Barenys, de 92 anys i actualment veïna de Sant Joan de les Abadesses, ha donat una part del seu arxiu personal a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet. És la primera dona que aporta documentació a aquest espai, que custodia el fons del president Tarradellas i altra informació relacionada amb la Guerra Civil, l'exili i el restabliment de la Generalitat.

Filla d'un capità republicà represaliat pel franquisme, va ser activista antifranquista i ha dedicat la seva vida "a la lluita per la llibertat" de Catalunya en diferents moviments i institucions. Una lluita que, reivindica, és la de moltes dones "que van néixer massa aviat i que, malauradament, han quedat en l'oblit".

"La meva vida sempre ha estat relacionada amb la defensa del nostre país i amb el coneixement exterior i interior que se'n té, que fa molta falta, i hi ha moltíssimes hores i anys en aquests documents que he entregat", explica a l'ACN. Als 92 anys, es defineix com a una "persona activa que encara té coses a fer". Explica que havia arribat al moment de cedir una part del seu fons personal -una primera remesa ja la va dipositar fa uns anys al Museu d'Història de Reus com a Fons Barenys-Busquets-. I ara ha fet la segona part amb més de cinquanta caixes que ja es troben dipositades al Monestir de Poblet i que es començaran a catalogar ben aviat.

Entre la documentació hi ha cartes, entrevistes, cartells que no només se cenyeixen al terreny polític, també al cultural

Es converteix així en la primera dona que lliura fons documental a aquest arxiu i ho fa amb una idea molt clara: recordar les persones anònimes que van lluitar per la defensa de Catalunya en temps difícils com el franquisme. "Ara ja soc gran i penso que és informació interessant per si algun dia algú ho vol estudiar", diu. "No m'agradava la idea que es perdés tontament i penso que és una bona decisió fer-ho ara", subratlla Barenys.

Es tracta de documentació que forma part de la seva lluita antifranquista, però també referent a les seves estades a l'estranger i la feina que va fer com a activista i militant d'ERC, entre moltes altres activitats i facetes. Entre la documentació hi ha cartes, entrevistes, fotos, cartells que no només se cenyeixen al terreny polític, també al cultural perquè la seva faceta artística és un eix essencial en la seva vida.

El torn del jovent

Barenys reivindica amb aquest gest el paper de la dona en la lluita antifranquista i en la recuperació de les llibertats i lamenta que moltes hagin quedat en l'oblit. "Demano als nostres homes catalans que les recordin", afegeix tot lamentat que les dones d'aquella època van ser invisibilitzades, "apartades de les grans llistes i activitats que recorden la lluita passada". Una situació diu, que a Catalunya "s'hauria de superar". Positiva de mena, ara confia en el paper del jovent: "Ells són la nostra baula, nosaltres n'hem estat una i ara és el torn d'una altra. La cadena no s'ha d'acabar fins que no tinguem la llibertat".

La mare de Barenys, lamenta, va morir sense veure realitzat el seu somni: "la llibertat de Catalunya". I ara ella considera que li passarà exactament el mateix. Tot i això, continua confiant que algun dia el seu desig serà realitat. "Perquè no només és la pau per Catalunya, sinó que és la pau per tothom", subratlla.

“La vida de Barenys és una mostra de les persones que van lluitar per la llibertat a Catalunya”

"És el testimoni d'una vida compromesa amb el país i una mostra de la lluita d'homes I dones per l'alliberament nacional i social de Catalunya", ha afirmat aquest dimecres la directora de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Núria Gavarró, en l'acte formal de cessió que s'ha celebrat al Palau Abadia de Sant Joan de les Abadesses. També ha destacat que la vida de Barenys, plasmada en la documentació que es conservarà a l'arxiu del monestir, és una mostra d'aquelles "persones anònimes que van lluitar per la llibertat a Catalunya".

Una idea que també ha compartit l'abat del Monestir de Poblet, Octavi Vilà, tot dient que, gent com ella "van mantenir viva la flama de l'esperit del país" en moment difícils i "foscos". També ha fet referència al contacte personal que Barenys va tenir amb el president Tarradellas durant el seu exili a Saint Martin le Beaux i durant el seu retorn a Catalunya.

L'acte ha comptat amb la presència de l'alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué, que ha recordat que, malgrat portar poc temps al municipi, ha estat molt activa en diferents àmbits com ara ensenyar el català a persones nouvingudes. "Gràcies a gent com ella sabrem molt més de la història del país", ha manifestat el batlle.

Una trajectòria política i vinculada a l'associacionisme

Maria Montserrat Barenys i Busquets va néixer el 4 d’octubre de 1930 en una família que vivia els valors progressistes i republicans. La seva mare fou mestra i el seu pare, enginyer, professor de l’Escola del Treball de la Generalitat, president de l'Associació de director d’Indústries Elèctriques i Mecàniques, capità del Regiment Pirinenc núm. 1 de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra Civil.

Amb la dictadura, el seu pare va ser inhabilitat i empresonat. Tot i la repressió de l’època, Barenys va continuar amb l’esperit progressista de la família i va estudiar Ciències Exactes i Físiques, en una època en la qual no estava ben vist que les dones estudiessin i eren ben poques les que ho aconseguien. És a la universitat on descobreix la lluita clandestina antifranquista i participa del Front Universitari Català.  En aquell temps també participa de les associacions Moviment Escolta Català i Escoltes Catalans, on se li confereixen càrrecs de representació internacional. També va cursar estudis d’Escenografia a l’Escola del Teatre i també estudis d’Art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

En l’àmbit més polític va integrar-se a l’Assemblea de Catalunya des de la seva creació i fins a la seva dissolució. Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya de forma activa, en especial durant les primeres eleccions municipals després de la dictadura, i va tenir una trajectòria molt intensa en la internacionalització del fet nacional català als EUA, fins i tot amb la creació de l’únic departament dedicat a la cultura, història i llengua catalana en aquell moment, a la Universitat de l’Estat de Nova York.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.