Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Pot ser l’art, l’estudi, l’activisme o l’espiritualitat un camí pels joves d’avui per explorar la recerca vital? Un cicle de sis sessions virtuals en obert i en directe a través del canal de Youtube de Biblioteques de Barcelona analitza des d’avui i fins al 3 de maig aquesta qüestió.

En una situació actual com la que vivim, afirmen des de l’organització, “es fa necessari, més que mai, dirigir la mirada cap a perspectives que ens inspirin sentit a la vida i que fonamentin l’esperit de confiança i recerca interior”. Això es fa palès, expliquen, especialment entre la població jove.

El cicle El virus del sentit: joves i recerca vital, organitzat per l’Oficina d’Afers Religiosos de Barcelona i Biblioteques de Barcelona, és comissariat per Dídac P. Lagarriga, escriptor i periodista. La proposta compta amb sis xerrades, que s’articularan a través d’un diàleg obert en què els testimonis biogràfics i experiencials es combinaran amb l’aproximació més teòrica amb l’objectiu de funcionar com a catalitzadors i inspiradors d’aquesta recerca de sentit.

Els joves, "farts de tanta banalitat"

Tot i que la recerca de sentit no té edat, reconeix Lagarriga, volien enfocar el cicle cap els joves, “tant a nivell de públic objectiu com mitjançant els testimonis triats per dialogar”. Lagarriga afirma que els joves es continuen fent avui les preguntes vitals però apunta que aquestes “arriben més tard”. Des de petits rebem tanta distracció -mediàtica, de jocs, social- que les preguntes i la recerca de sentit arriben igualment però no es fan, explica, a l’adolescència ni a la primera joventut. 

“Molts joves estan farts de tanta banalitat”, és per això que van escollir el títol de virus del sentit amb una doble intenció. “Entenent sentit com a recerca vital i com a virus que s’ha d’encomanar, i també pensant en el virus que actualment patim, el de la Covid-19, que també ens pot donar peu a plantejar preguntes sobre què fem, com vivim, qui som”. Aquestes preguntes vitals, reconeix, “sovint ressonen quan van maldades”.

En aquest bombardeig de la distracció constant que vivim, creu Lagarriga, s’hi afegeix un tabú social, “el que arrosseguem des de fa dècades i que empeny tota una generació a no voler parlar de temes religiosos, i els fa una cosa privada d’un mateix”.

Espais per sortir d'un mateix

I és que, segons Lagarriga, la recerca vital no és exclusiva de les tradicions religioses. El cicle també convida persones que no són únicament de l’àmbit religiós o espiritual. Per exemple hi ha ponents del món literari, artístic, de l’activisme. “Sovint tot i no posar la paraula espiritualitat enlloc arriben al mateix lloc a través de la poesia, de la fotografia o de treballar amb gent o de l’activisme social”. Més enllà de les paraules, Lagarriga creu que hi ha espais que fan sortir d’un mateix i que fan trobar vincle amb els altres, amb el món, o amb la natura. “I aquest és l’espai que tradicionalment hem anomenat espiritualitat”.

Sovint els joves expressen interés en el fenòmen religiós i espiritual però sense necessitat explícita de posar-li una institució o marca. “Això es veu en la majoria de joves d’aquí que han tingut una tradició cristiana, i en canvi potser en altres religions, com la musulmana, pel context cultural i històric és diferent aquest vincle i es viu com una identitat o com un vincle amb les famílies d’origen que són lluny”. 

El que sí pensa Lagarriga és que no vivim una negació del fet religiós però que “evidentment no ajuda que a l’escola gairebé mai se’n parli d’aquests temes”. L’adolescència és una edat que porta en totes les cultures a l’exploració, a la rebel·lia, o a fer-se preguntes. “Forma part de la condició humana”. 

El cicle repassa conceptes vitals com el sentit de la interioritat, el sentit de la recerca, el sentit de la revelació en l’art, el sentit dels mestres, o el sentit del vincle entre religió i joves.