Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Aquesta setmana, entre el 15 i 16 de maig, s'inicia el mes del Ramadà d'aquest any. És el novè mes lunar del calendari islàmic i un dels cinc pilars de l'Islam junt a la professió de fe, la pregària, l'almoina i el pelegrinatge a la Meca. El darrer Baròmetre sobre la religiositat publicat per la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya l'any 2017 posava de manifest que el 71% dels catalans s'identifiquen amb alguna confessió religiosa. La segona confessió religiosa més nombrosa a Catalunya és l'Islam, que compta amb el 4,8% de la població, amb més de mig milió de catalans.

Però, quina és la radiografia actual de l'Islam a Catalunya? Quin paper juguen els joves o què preocupa a la comunitat musulmana que viu a casa nostra? Catalunya Religió ha parlat amb Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Centres Islàmics de Catalunya, amb motiu de l'inici del Ramadà.

La presència de l'Islam a Catalunya avui, quina és?

Avui dia parlar de l'Islam i dels musulmans a Catalunya és parlar d'una presència notable, visible de la comunitat musulmana catalana. Estem parlant de més de mig milió de musulmans ubicats aquí, la quarta part dels musulmans espanyols. En nombre podem ja parlar d'una comunitat important, cada vegada més visible i implicada i alhora més normalitzada a la societat catalana.

Quines comunitats o grups tenen presència a Catalunya?

A Catalunya la majoria de l'Islam present és l'Islam sunnita. Quan es parla de l'Islam sunnita es parla de les quatre corrents però com la majoria de musulmans que viuen a Catalunya són d'origen marroquí o immigrants marroquins l'escola o corrent més dominant aquí és l'escola malikita, i les diferents jurisprudències que es projecten en les comunitats religioses són d'aquesta escola.

A Catalunya l'Islam és encara una religió desconeguda?

Si fem referència al darrer Baròmetre que va publicar la Direcció General d'Afers Religiosos apareixia que més del 70% dels catalans tenen coneixement de la religió musulmana. Com a religió es coneix i la seva presència és notable, tot i que aquesta presència s'ha vist afectada per les notícies dels darrers anys respecte al terrorisme i els atemptats. D'una manera o altra, l'Islam i els musulmans a Catalunya, com a la resta de l'Estat Espanyol, han viscut amb una certa preocupació com es percep aquesta religió per la resta de ciutadans catalans i espanyols.

En dos dies s'iniciarà el mes del Ramadà, un dels pilars de l'Islam, però no és només dejunar i no beure, oi?

El Ramadà és una oportunitat per als musulmans d'experimentar situacions que no són habituals, la fam aquí és una d'elles, però la dimensió del Ramadà no es limita només a experimentar la fam sinó tot el que l'acompanya. El Ramadà és l'esforç que fa el musulmà durant el dia no només de no menjar ni beure sinó de no cometre cap pecat que sigui gran o petit, també de parar atenció als més necessitats, de compartir el poc que es té, de portar a terme oracions que apropen a l'Absolut, de reflexionar tant interior com exteriorment sobre les seves obres, el que un ha fet malament i el que un ha fet bé, de tornar a plantejar de nou el seu projecte de vida perquè quan acabi el Ramadà es trobi amb una persona amb nous projectes, noves perspectives i sobretot amb nova voluntat de viure la vida d'una altra manera o des d'una altra perspectiva.

Com ser avui un bon musulmà en una societat que fuig de les religions?

Ser un bon musulmà és simplement buscar el bé per un mateix i sobretot pels demés. Ser musulmà és no fer mal ni a un mateix ni als altres, en definitiva, ser musulmà és ser una persona que s'estima i sobretot que estima als altres.

Parlem del canvi generacional, hi ha una manera de viure l'Islam segons generacions?

Estem en una societat oberta on el grau de llibertat és més ampli que als països d'origen d'aquests musulmans que han vingut a Catalunya. El concepte de projectar un Islam adequat i compatible amb les noves realitats és un repte i un desig de la comunitat musulmana; és també el projecte pendent de desenvolupar per a la comunitat musulmana i sobretot pels nostres joves que han nascut aquí o han crescut aquí i necessiten aquest tipus de jurisprudència que permeti alhora viure des d'una dimensió religiosa però també sentir-se amb una plena llibertat i implicació en la societat on viuen. Evidentment un jove que ha nascut en una societat moderna quan veu un model de religiositat que té una tendència a apartar-se de la societat, de viure al marge o a la deriva, serà un model que els joves rebutjaran com és lògic. Necessitem un Islam que faciliti la integració i participació i aquest és el model que desitgem per a nosaltres i pels nostres joves.

Què preocupa als musulmans de Catalunya?

Als musulmans a Catalunya els preocupa el mateix que a la resta de ciutadans, no podem parlar de preocupacions concretes de la comunitat musulmana com una part diferent al marge de la societat. Ens preocupa tot el que s'està vivint en aquests moments a Catalunya políticament, també la situació social i econòmica i, és clar, també la situació de la nostra comunitat aquí. En l'àmbit més diari, per exemple, ens preocupa com podem com a musulmans a Catalunya gaudir dels nostres drets que estan protegits per la Constitució Espanyola i pels acords de cooperació de l'any 1992, signats entre la comunitat islàmica i l'Estat Espanyol.

Quins drets creu que no s'estan protegint?

Un d'ells és la possibilitat de poder aprendre l'Islam a l'escola pública. Els nostres fills avui dia no se senten ciutadans plens perquè tenen companys i amics que gaudeixen del dret de rebre la religió que volen i ells encara no poden gaudir d'aquest dret fonamental. Quan es parla d'igualtat de ciutadania són aquestes petites coses, que els nostres fills no se sentin ciutadans de segon grau o tercer sinó ciutadans catalans com la resta del seus companys.

En una futura societat catalana, quin paper ha de tenir el fet religiós?

Seria un error grandíssim intentar apartar les religions de la vida quotidiana dels ciutadans i també seria un error que no es tingués en compte tot allò que aporten a la societat catalana ja. Sabem els valors que aporten les religions a la societat i el que no podem imaginar és un futur on la religió no tingui presència socialment.

Ser musulmà i català, és compatible avui dia, doncs?

Dir que és un obstacle superat no seria just tenint en compte la nostra realitat. Sabem que hi ha dificultats de dimensions diferents que el musulmà troba en el seu dia a dia a Catalunya i a l'Estat Espanyol. Els musulmans tenen dificultats a l'hora d'ubicar un centre de culte, podem citar el darrer exemple al barri de Nou Barris de Barcelona, tenim dificultats també, com he dit abans, de gaudir de drets fonamentals a l'escola com és el tema de l'ensenyament religiós i també del menú Halal que està contemplat en els acords de cooperació. Aquestes són dificultats que fan una mica difícil la normalització de la pràctica musulmana a Catalunya, però ens esperona com a comunitat a seguir treballant, de forma tranquil·la, amb pedagogia, tant amb la ciutadania com amb l'Administració per poder arribar junts a la normalització i visibilitat que tots desitgem com a musulmans a Catalunya.

L'Islam és una religió de pau però continua patint dificultats a l'hora d'obrir centres de culte. Amb el Ramadà sovint sorgeixen algunes veus crítiques amb aquests centres i les seves comunitats, per què?

La gent que no vol els centres de culte no els vol en part per culpa del paper negatiu que han jugat fins ara els mitjans de comunicació. La manera en que han reflectit les notícies sobre els atemptats vinculant terrorisme amb Islam quan l'Islam rebutja la violència i el mal cap a l'altre, ens ha fet molt mal. Els ciutadans, com és natural, tenen en el seu imaginari la identificació de l'Islam com a terror, sang o terrorisme, i si creuen això ningú acceptarà als baixos del seu edifici que s'obri un centre de culte. El treball pendent que tenim és aquest. Alhora, demanem als mitjans de comunicació que d'una vegada per totes deixin de reflectir fake news i continguts que només alimenten l'odi, la xenofòbia o la islamofòbia. S'ha d'intentar explicar les coses tal com són perquè els ciutadans no caiguin en aquesta confusió.