Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Alba Sabaté –CR) Aquest dimecres es tanca el mes de dejuni musulmà. Des de CatalunyaReligió.cat hem demanat a persones de diverses confessions què en saben. Els ponts comunicatius i de diàleg entre religions no són sempre amplis, estables ni fluids. Vegem-ho.

Id al-Fitr. Així s’anomena la celebració que posa punt i final al mes del ramadà en la religió musulmana. Comença amb el lliurament de l’almoina (zakat), seguida de l’anomenada pregària de bon matí i finalitza amb la felicitació entre els fidels. Després de la festa, cada família fa un esmorzar festiu a casa seva i la tarda es dedica a visitar familiars i amics. Aquest dimecres, 6 de juliol, les comunitats musulmanes catalanes duran a terme aquesta celebració després de dejunar diàriament durant un mes sencer.

Així, l’ambient festiu, familiar i de celebració estarà molt present durant tota la jornada en les comunitats musulmanes de Catalunya. Més enllà de saber que la festa és perquè acaba el ramadà, què en saben les persones catalanes de moltes altres religions, d’aquesta tradició?

“Es tracta d’un mes de dejuni”, explica Dina Mouyal Amselem, una jove de 18 anys de religió jueva. Afegeix que les dates en què se celebra no són sempre les mateixes i que depèn del calendari lunar.

Comparteix la definició del ramadà l’Omid Sayari, de religió bahá’í i en Gursewak Singh, un noi de 21 anys de la confessió sikh, que afegeix que “és el novè mes del calendari musulmà”. A la Inma Güerri, catòlica de 42 anys, el primer que li ve al cap quan sent ramadà és “deixar de menjar”. Güerri, com la resta de persones consultades, sap també que les persones practicants de l’islam trenquen el dejuni quan es pon el sol.

Més enllà, però, de l’acció en què es basa aquesta tradició religiosa, les persones de diferents religions que viuen el dia a dia amb musulmans, donen respostes diverses quan se’ls planteja el perquè del ramadà. La Dina, per una banda, admet “no sé per què es fa el dejuni”. La Inma, contesta que entén aquesta acció com un precepte religiós que les persones practicants han de complir. “Es tracta d’un sacrifici que es fa per Déu i per aprendre a disciplinar la ment”, assenyala en Gursewak. L’Omid, finalment, conclou que el ramadà té un significat espiritual, “és un període de temps per aprofundir en l’espiritualitat, en la meditació i l’abstracció”.  

El ramadà però, té una vessant de solidaritat que moltes persones no musulmanes no coneixen. L’explicava a CatalunyaReligió.cat, just a l’inici del dejuni, en Mohamed Halhoul. “Es tracta de solidaritzar-se amb qui no pot menjar i també de posar el cos a prova per si es troba en condicions difícils a la vida”.

La informació sobre religions com la musulmana arriba a la societat per moltes vies, però, en aquest sentit, els mitjans de comunicació tenen un paper rellevant. La Dina, l’Omid, la Inma i en Gursewak coincideixen en el fet que, en general, el focus mediàtic del ramadà es posa en l’acció física de deixar de menjar. Així, pocs expliquen, per exemple, detalls com que hi ha perfils exempts de dejunar i alguns confonen aquesta celebració amb la Festa del Xai, que realment té lloc un mes i deu dies després.

El dejuni, present a moltes les confessions

El dejuni, però, no és una pràctica només és present a l’islam. “La majoria de religions tenen aquesta pràctica”, destacava fa un mes en Mohamed Halhoul. “Nosaltres fem un dejuni de 25 hores”, assegura la Dina, de la religió jueva. Es tracta de l’anomenat Yom Kippur, i les hores de sacrifici tenen també un sentit totalment espiritual. “És el moment de demanar perdó pels pecats perquè és el moment que es considera del judici”, destaca la Dina.

Pel que fa a la religió bahá’í, es dejuna durant 19 dies, normalment del 2 al 21 de març –en el seu cas les dates no varien–. “És una etapa d’oració, de lectura, de reflexió sobre l’any que ha passat, de retir”, respon l’Omid Sayari. En el catolicisme, tal com afegeix la Inma, el divendres és un dia d’abstinència, és a dir, de no menjar carn. A més, la Quaresma, el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant són moments de dejuni (reducció de la quantitat de menjar en els àpats) i també d’abstinència (no menjar carn).

En voler esbrinar què saben les persones que conviuen diàriament amb membres de la comunitat musulmana sobre l’islam, es mostra que les religions saben detalls les unes de les altres; en la majoria de casos, el coneixement mutu es queda molt a la superfície.

Aprofundir una mica en el coneixement de les altres confessions fa que, moltes vegades, les persones s’adonin que aquestes religions tenen molts més elements en comú del que aparentment es creu.