Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) A quatre dies de l'inici del ramadà els musulmans s'estan mentalitzant que aviat tindran l'estómac molt calent. Les comunitats que viuen a Catalunya saben que aquesta vegada el mes d'abstinència –sawn– coincideix amb l'època de l'any on els dies són més llargs i les nits més curtes. Però més enllà de la prohibició concreta de menjar i beure durant les hores de sol, “el Ramadà és una nova oportunitat per tornar a començar i fer millor les coses”.

Així ho han explicat aquesta setmana Mar González, Deeba Ashgar i Mbaye Pouye en la taula rodona 'Viure el ramadà a Barcelona. Convocats dimecres per l'Oficina d'Afers Religiosos de la ciutat s'hi han aplegat una vintena de ciutadans i membres de l'administració pública. A partir del testimoni d'aquests tres creients, d'orígens diversos, han formulat interrogants, com ara la dificultat que tenen a l'hora de trobar espais on pregar en comunitat o si és molt complicat viure el ramadà en una societat secularitzada.

“Hi ha gent que fa dietes molt més complicades i difícils i no les fan per res més que per un tema físic”. Mbaye Pouye, de l'Associació Dahira Jazbul Khoulob, de la confraria sufí d'origen senegalès, ha anunciat així el sentit del dejú dels musulmans en temps de ramadà: “A Al·là no li interessa que deixis de menjar per passar gana; li interessa també el teu comportament respectuós amb la humanitat”. Per Pouye “no és que es prohibeixi menjar o beure, sinó que estàs fent ramadà i té unes normes i cal complir-les”.

Pouye també ha parlat del trencament del dejú, l'iftar, com d'una gran festa i González l'ha secundat dient que "sols qui ha fet dejú pot entendre què significa".

Deeba Ashgar, de l'Associació Idara Minhaj-Ul-Quran, Camí de la Pau, i membre de la comunitat paquistaní de Barcelona, ha coincidit amb ell quan ha parlat de “l'estómac calent” propi del dejú, una expressió que es troba en la segona sura de l'Alcorà. Ashgar ha explicat com és una pràctica compartida amb altres religions i ha desgranat cinc estratègies que el profeta Mahoma va deixar per viure el mes de ramadà. En concret, ha parlat de l'abstinència en clau de fidelitat a Al·là; del sentiment d'agraïment amb el creador; del poder del sacrifici; de la purificació interna –adduint arguments científics que defensen els beneficis del dejú–; i les vetlles de pregària.

“El ramadà t'educa a tenir paciència quan no tens menjar” ha dit Ashgar i hi ha afegit que “et fa pensar en els que passen dies sense poder-ho fer i et fa sentir el dolor dels altres”. Aquesta és una dimensió social que defineix el mes de ramadà i que ella ha lligat a l'abstinència.

Per la seva banda, Mar González, convertida a l'islam fa quatre anys, ha comparat la vivència del ramadà a Barcelona i a Egipte, on ha dit que “en un país musulmà hi ha moltes més facilitats” i ha explicat com “aquí ho vius en petit comitè”.

González, de l'Associació de Dones Musulmanes a Catalunya, del ramadà ha dit que “l'essència és compartir, viure-ho en comunitat”. En el seu cas, ha dit que per pregar acudeix al Centre Islàmic i ha assegurat que “tot el que fas per fora es trasllada a la part de dins”.

L'objectiu d'aquesta taula rodona, en paraules de la directora de l'OAR, Cristina Monteys, ha estat “presentar els matisos d'aquesta pràctica i poder tenir alguna pista de què implica a nivell comunitari”. Monteys ha explicat que és el mes de l'any en què l'oficina té més feina.

La gestió dels espais de culte

Per al·lusions, i com a figura tècnica de l'ajuntament, Monteys ha explicat les dificultats de gestionar els espais de culte. I ha posat aquest exemple: “Només la comunitat paquistaní del Raval omplen tres vegades un espai de sis-centes persones al centre esportiu de Can Ricard, prop del carrer sant Pau”.

Malgrat tot, s'ha explicat l'esforç per normalitzar aquesta pràctica religiosa i Mar González ha dit que des del punt de vista de les entitats cal organitzar-se i buscar interessos comuns i ha defensat que “no es pot demanar sense donar res a canvi”.

Ashgar també ha parlat del repte que ha d'assumir la segona generació de musulmans, ja nascuts a Catalunya, de sumar i de superar la segregació entre comunitats per orígens: “Establir aquesta relació entre comunitats requereix un temps”.

En qualsevol cas, l'associació d'ulemes ha determinat, a partir de càlculs astronòmics, que dijous començarà el ramadà. Serà el tret de sortida d'un dels cinc pilars fonamentals de l'islam i, malgrat les variants en algunes celebracions, totes les comunitats de musulmans en compartiran el més essencial.