“La mirada femenina i ‘queer’ aporta noves interpretacions a la Bíblia”

Cristianisme al Segle XXI 'Els orígens de la Bíblia com un fet cultural' ha estat la ponència que Lluís Busquets ha ofert aquest dissabte a la segona sessió del cicle 'Religions i tradicions espirituals en les arrels de la nostra cultura' d''Espai Obert'. En la seva xerrada, Busquets ha assegurat que "la mirada femenina i 'queer' ha aportat noves interpretacions a la Bíblia".

En la seva introducció, Busquets ha remarcat que la Bíblia "No és un llibre, sinó una biblioteca de llibres". Ha afirmat que la fe adulta suposa "una renovació contsnt de coneixements" i ha parlat del llenguatge religiós. "De Déu només en podem parlar amb símbols i mites", ha dit.

Busquets s'ha centrat en l'Antic Testament i, especialment, en "l'exili històric a Babilònia". Una història que marca l'origen de la Bíblia: "Es demanen per què, si eren el poble de Déu, han merescut aquest càstig". "Per això comencen a recopilar el seu passat, perquè, a l’estranger com són, no volen perdre la identitat: documents de les cancelleries, cançons, refranys, pregàries, llegendes o històries; es recopila tot", ha dit.

El conferenciant ha explicat les diferents onades d'aparició de profetes i ha destacat Natan, un dels profetes antics que s'encarà amb David.

Sobre el Nou Testament, Busquets ha explicat que es tracta d'un llibre desordenat cronològicament que gira entorn de Jesús. S'ha referit a la importància de les fonts històriques de l’existència de Jesús, paganes i cristianes; les coincidències en els Evangelis sinòptics i la teoria del doble document, superada actualment per la dels estrats redaccionals; el corpus epistolar paulí amb les gloses o afegitons i les altres cartes; i l’Apocalipsi i la possible lectura amb septenaris concèntrics.

Durant el posterior col·loqui s'ha posat èmfasi en la por a desmuntar creences antigues. "Una fe adulta exigeix la veritat", ha assegurat Busquets mentre ha confessat que gràcies a haver estudiat una mica de Bíblia ell encara era creient. El col·loqui també ha tocat temes com les visions, les aparicions, la virginitat de Maria o les noves descobertes de documents. "La mirada femenina i la mirada 'queer' estan aportant noves interpretacions", ha dit.

Ha posat com a exemple la narració del centurió que li demana curar un criat seu que està malalt, però no deixa a Jesús anar a casa seva. Per a Busquets, és "una perícope que grinyola per tots costats" no sols per l'estranya convivència entre romans i jueus, sinó perquè el normal dels centurions era que "els importés un rave si un dels seus criats s’havia posat malalt". Resulta que a l'evangeli de Mateu no es parla de cap "servent" ni "criat", sinó d’un jovenet.

Arribats aquí "tots entenem que el centurió demana a Jesús que curi el seu amant". "El centurió i el malalt s’estimen", diu Busquets. I aleshores s’entén tot i res no grinyola: "És clar que no vol que Jesús entri a casa seva! Se li veuria el llautó". Per a Busquets, és perfectament comprensible que se senti indigne davant Jesús. Però, aquí rau la lliçó interpretativa: "Jesús, encara que siguin homosexuals, acull un i guareix l’altre sense fer escarafalls". Jesús no els rebutja. "I avui, després de la declaració Fiducia supplicans de la Congregació de la Doctrina de la Fe, resulta una interpretació absolutament trencadora", ha conclòs LLuís Busquets.