Cristianisme al Segle XXI L'esperança s'ha de viure com un do o com a fruit d'un esforç personal? A aquesta pregunta ha intentat donar resposta la periodista i col·laboradora de Catalunya Religió Laura Mor en una nova sessió del cicle d'Espai Obert de Cristianisme al Segle XXI. En la ponència d'aquest dijous, Mor ha explicat que "per construir esperança cal vèncer la por i la indiferència".
En la primera part, Laura Mor ha analitzat la possibilitat de construir l'esperança a través de testimonis com el papa Francesc, Rebeca Solnit o Isabel Ferrer, que va assistir als afectats per la tragèdia de l'avió de Germanwings estrellat als Alps fa uns anys. També ha comentat la vida i les actituds de testimonis concrets com Jaume Botey, Pere Casaldàliga, Primo Levi, Simone Weil o Pietro Bartolo, qui va ser metge a Lampedusa amb els immigrants. També ha animat a identificar-se amb persones anònimes que mostren un testimoni similar d'esperança.
Mor també ha subratllat els "esculls" que cal vèncer per a la construcció de l'esperança. S'ha referit a la por, la distracció, el perill de cercar la perfecció, la indiferència, la fragmentació i l'aïllament o la comunicació descompensada. Sobre aquesta última ha dit que cal "anivellar amb el contagi positiu".
La periodista ha enfocat l'esperança des d'una òptica cristiana. En aquesta perspectiva ha comentat la necessitat d'una comunitat realment activa, marcada per una presència ciutadana ben definida i coratjosa, una disposició de creativitat i una actitud d’espera i atenció tranquil·la i serena. Per explicar-ho ha citat a Andrea Köhler i a Josep M. Esquirol. També ha fet èmfasi en la importància que en aquest àmbit hi té la fe.
La darrera sessió del cicle 'Espai Obert: Com fer possible un cel nou i una terra nova' ha acabat amb la participació dels assistents.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.