Vés al contingut
Catalunya Religió
Esperança Amill
Esperança Amill, directora del Secretariat Diocesà per a l’Animació Bíblica de Tarragona i vicepresidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya.

AINA ARGUETA -CR “La paraula de Déu ha de ser el cor de la vida cristiana”, remarquen des de l’Associació Bíblica de Catalunya. Amb la Setmana de la Bíblia a tocar, les animadores bíbliques i biblistes es preparen per una setmana dedicada a fer arribar el missatge bíblic a tot arreu. Per aquest motiu, parlem amb la directora del Secretariat Diocesà per a l’Animació Bíblica de Tarragona i vicepresidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya, Esperança Amill, sobre com fer arribar el missatge bíblic al poble i la importància que se li ha donat a la Sagrada Escriptura històricament. 

Amill es va familiaritzar amb la Bíblia des de ben joveneta. El seu padrí s’encarregava de posar les lectures dels diumenges en un setmanari en català i ella l’ajudava a fer-li arribar el manuscrit a l’editor. Mentre l’esperava, ell li llegia els textos que després escoltaria a la missa dominical. L’escola i la parròquia van tenir paper fonamental per familiaritzar-se amb el llibre. Amb tot, l’impacte més important va ser amb 17 anys quan va anar a un curs bíblic de 15 dies amb altres joves per complementar la seva formació de catequista, on va conèixer professors que li transmetien la seva passió per la Bíblia. “Volien formar monitors bíblics, gent que a partir del que estudiaven els biblistes poguessin escampar el missatge bíblic a tot arreu”, recorda Amill. Aquesta era la crida que se’ls feia.

Ara, dècades després, la seva vinculació amb la Bíblia s’ha concretat en ser directora del Secretariat Diocesà per a l’Animació Bíblica de Tarragona i vicepresidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya.  

Com arribes a ser vicepresidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya i del Secretariat?

En el cas del Secretariat, jo ja era membre des de fa diversos anys. Encara més, jo era la representant del Secretariat en el consell diocesà de Pastoral. Arriba un moment que l'arquebisbe Joan, amb el seu equip, decideixen que no té per què ser un mossèn sempre el director d'un secretariat i m’ho proposen. No varia molt la meva tasca. Sí que varia des del punt que jo era membre del secretariat, i ara tinc la responsabilitat, se m'ha encomanat aquest ministeri. Però no és una cosa diferent.

En l'Associació Bíblica de Catalunya, tot comença després que el president des de feia molts anys, el mossèn Joan Magí, que és un dels biblistes impulsors de l'Associació, decideix que és hora de passar el relleu. Llavors, inspirats en les dues potes de l’Associació, que són l'estudi de la paraula i la divulgació, vam acabar Joan Ferrer, com a president i jo com la vicepresidenta. Entre tots vetllem perquè l'entitat tingui aquestes dos vessants ben assentades. Que tota la tasca que fa l'Associació sigui en bé de l'estudi i de la paraula de Déu, però també en bé de la divulgació de crear espais i materials per poder fer arribar la Bíblia i el missatge bíblic a tothom.

Són dos càrrecs amb temàtica similar. Costa diferenciar?

De fet, és com un camí paral·lel. No es pot desvincular el Secretariat de l'Associació, perquè en el fons l'objectiu és el mateix. Llavors, diríem que el Secretariat d'Animació Bíblica és la concreció de l'Associació a l’Arquebisbat, però al mateix temps també és autònom. És a dir, el secretariat no és una sucursal de l'associació, sinó que el secretariat és un dels secretariats de l’Arquebisbat de Tarragona.

Com has portat ser dona en un ambient, que almenys des de l’exterior, es té per molt masculí?

Jo diria que nosaltres, almenys jo i les dones que som membres de l'Associació Bíblica de Catalunya, mai hem viscut una distància amb els homes. Hi ha hagut una voluntat, per part dels biblistes de Catalunya, que també hi hagués biblistes, animadores bíbliques. Es vol gent que es dediqui a l'estudi d'investigació i la divulgació de la Bíblia, tant homes com dones, no es fa distinció.

Aquest any a les jornades de biblistes, una de les sessions que es van fer va ser per dones. Va ser una taula rodona on només hi va haver biblistes joves de Catalunya, que són una bona colla. Llavors, des d'aquesta posició, es va parlar de la lectura feminista de la Bíblia o l'aportació que les biblistes poden fer també en aquest estudi i lectura de la Bíblia.

"l'animació bíblica és l'actitud constant de discerniment a la llum de la paraula de tota la pràctica pastoral de l'Església"

Què fa el Secretariat d’Animació Bíblica?

Per una banda, fem els cursos bíblics per correspondència. Sorgeixen un cop tenim la BCI, la traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional, i ens plantegem com hem de fer perquè la gent pugui llegir-la. Llavors apareixen els cursos bíblics per correspondència.

També acollim els cursos bíblics d'estiu, que de fet els organitza l'Associació Bíblica de Catalunya, però, el pal de paller a Tarragona és el Secretariat. D’altra banda, portem tota l'organització d'actes com el Diumenge de la Paraula i la Setmana de la Bíblia a Tarragona, que es promou des del secretariat, però que organitzem conjuntament amb altres entitats. Per descomptat, una d’elles, és el Museu Bíblic Tarraconense. Col·laborem amb tot el que fa referència a propostes de formació amb l'INSAF i també coordinem amb parròquies tot allò que ens  demanin en relació amb la Setmana de la Bíblia. I no només d’aquesta, sinó també de la dinàmica habitual dels cursos.

Es repeteix molt el terme ‘animació bíblica’. Com ho definiries?

No és cantar i ballar, per començar.  

El terme animació bíblica surt de la Federació Bíblica Catòlica, l'organisme de l'Església catòlica universal que vetlla justament per això, per l'animació bíblica de la pastoral. El primer pas és la relació entre la Bíblia i la pastoral. En un moment, es diu a escala mundial, que s’han de tenir bones traduccions de la Bíblia, unes traduccions que pugui llegir tothom. No han de ser traduccions literals o literàries perquè la gent no té accés als textos originals. Un cop s’aconsegueixen les bones traduccions, s’ha de tenir tot d'altres eines per rebre el missatge. A partir d'aquí, sorgeix la necessitat que algú pugui tirar endavant la pastoral bíblica, que és com es deia en aquell moment. Posteriorment, es decideix anomenar-la ‘animació bíblica’ de la pastoral. Vol dir que perquè la paraula de Déu sigui aliment real.

La paraula de Déu és fonamental. Ha de ser aliment real en la pràctica pastoral i una font de renovació constant a l'Església. No és una pastoral en paral·lel amb les altres, sinó que, en el fons, la Bíblia és l'ànima de la pastoral. Aquí arriba l'ànima, la paraula que és l'esperit de vida. Hi ha una bonica metàfora que ens recorda que la Bíblia no és una branca més de l'arbre de l'Església, sinó que és la saba que corre pel seu tronc i totes les seves branques. Això és una metàfora que penso que és bonica i, per tant, és d'aquí d'on surt el concepte d'animació bíblica. Tot i tothom en l'Església ens hem de nodrir d'aquesta saba, que és la paraula. I llavors, clar, l'animació bíblica és l'actitud constant de discerniment a la llum de la paraula de tota la pràctica pastoral de l'Església. És aquest esperit.

Per tant, la tasca del Secretariat d'Animació Bíblica és promoure la formació, la pregària i el coneixement de la Bíblia perquè realment sigui aquesta saba que dona vida a l'arbre de l'Església.

Al Concili Vaticà II es va reivindicar aquesta posició que la Bíblia arribés al poble. S’ha aconseguit?

Benet XVI en parla molt a l’exhortació apostòlica Verbum Domini. Però agafem també els nostres bisbes de l'Església Catalana amb el document ‘Esperit on guies les nostres esglésies’, on es parla de la necessitat de potenciar la lectura espiritual i eclesial de la Sagrada Escriptura. Concretament, proposen promoure en el teixit eclesial les escoles de la paraula. Escoles de la paraula, que adoptin l'analitat metodològica i que es configuren com eines imprescindibles del present i futur de les nostres esglésies diocesanes. Diuen que cal fer de la paraula el cor de la vida cristiana. Això hi contribuirà persones formades bíblicament, però, sobretot, persones experimentades en l'escolta de la paraula de Déu, que hagin après a seguir-la i sàpiguen comunicar-la des de la fe i la vida.

Per tant, des del Secretariat, en paral·lel amb l'Associació Bíblica de Catalunya, llegim que aquí els bisbes ens renoven l'encàrrec que el Concili ja ens havia fet, que és que hi ha d'haver algú dels nostres bisbats que vetlli perquè realment la paraula de Déu estigui present. Aquí veiem que realment l'esperit hi és, el que falta és posar-nos-hi.

I, de fet, la Federació Bíblica Catòlica, que l'abril passat en la seva Assemblea General Mundial, es va marcar l’objectiu que tots els bisbats del món tinguin un secretariat d’Animació Bíblica.

"la Bíblia no és una branca més de l'arbre de l'Església, sinó que és la saba que corre pel seu tronc i totes les seves branques"

La Setmana de la Bíblia segueix aquesta línia de divulgació?

El 2016, quan el papa Francesc fa la carta apostòlica Misericòrdia et misera, que convida l'Església a establir un diumenge dedicat tot sencer a la paraula de Déu, sorgeix la idea. Francesc deia que era necessari establir un dia per comprendre la inesgotable riquesa que prové d'aquest diàleg constant de Déu amb el seu poble. Només deia que seria convenient que cada comunitat ho fes un diumenge de l'any. Llavors, a partir d'aquí, en resposta a aquesta crida del Papa, els bisbes de Catalunya, promoguts per l'Associació Bíblica, van acordar de celebrar el Diumenge de la Paraula el primer diumenge d'advent. Juntament amb el Diumenge de la Paraula promoure la Setmana de la Bíblia. En aquest moment, la Setmana de la Bíblia es va establir la setmana prèvia al primer diumenge d'advent. Així es va fer a les diòcesis catalanes, el 2016, el 2017, el 2018.  

Amb la carta apostòlica Aperuit Illis, el papa Francesc concreta que el tercer diumenge de durant l'any sigui el Diumenge de la Paraula i la setmana posterior com la setmana de la Bíblia. Llavors és quan es canvia, i per això nosaltres ja anem per la vuitena setmana de la Bíblia.

En aquest cas, els bisbes de Catalunya, des del moment en què el papa diu “jo em sembla que s'hauria de fer això”, ells ja ho tiren endavant. El fet de promoure la setmana de la Bíblia és una mica aquest fer present la importància de la paraula de Déu.  Compartir el pa i la paraula són la base de la nostra vida com a cristians.

La intenció és que arribi a totes les esferes de l’Església?

Setmana de la Bíblia promou moltes iniciatives justament en aquest fer camí junts tots els membres de la comunitat eclesial. És a dir, no és una setmana dels biblistes, sinó que la setmana de la Bíblia és la setmana de les comunitats cristianes que remarquen això.

Hi ha moltes iniciatives que es fan conjuntament. És un espai de diàleg cultural que ens permet fer moltes activitats de la Bíblia i l'art, la Bíblia i la cultura, la Bíblia i la literatura, la Bíblia i l'arqueologia. Va molt més enllà de només llegir el text bíblic.

El lema de la Setmana en funció de què s’escull?

Aquests últims tres anys en què ja s'ha fet a tota l'Església Mundial, es proposa el lema des de Roma per a tota l'Església Universal. Abans, sí que l'escollíem nosaltres des de Catalunya. Hi ha uns versets en la Bíblia que són una mica com uns lemes d'entrada captiven l'audiència i que estan plens de significat. Llavors, en el cas d’aquest any, el “Manteniu-vos ferms en la meva paraula” és aquest fet de dir clar que tota la teva vida vagi d'acord amb la paraula. Hi podem tenir moltes ressonàncies d'altres textos bíblics, d'aptituds des d'aquest sentit de tenir-se ferm en la paraula. Nosaltres hem d'aprendre a escoltar i a meditar aquesta paraula. Maria ho guardava tot en el seu cor i ho meditava. Aquest aprendre a escoltar, aprendre a estar atent allò que la paraula et diu i anar-ho interioritzant i fer que arribi a la teva vida.

"l'esperit hi és, el que falta és posar-nos-hi"

Ara, la Federació d’Escoles Cristianes de Catalunya (FECC) s’ha afegit com a entitat organitzadora. Potencieu un vessant didàctic?

Quan va néixer a Catalunya, un dels objectius de la Setmana que era ajuntar diferents institucions que volguessin sumar-se a fer que la paraula de Déu sigui present, que la Bíblia sigui present en la vida de cada dia.

Jo penso que va ser important que la Fundació Escola Cristiana s’afegís com a entitat organitzadora perquè, justament, ara que hi ha hagut una renovació dels currículums de la religió catòlica i s'ha incorporat la Bíblia com un pal troncal del currículum.

Les escoles de la Fundació Escola Cristiana tenen molt present que la Bíblia és l'ànima dels plans pastorals que tenen algunes d'aquestes escoles. Des de l'any passat, ofereixen algunes jornades formatives per potenciar la presència de la Bíblia també a l'escola. Si la FECC se suma és perquè estem convençuts que la Bíblia ha de formar part de la vida de l'escola cristiana.

Amb la Setmana de la Bíblia tan propera, teniu algun objectiu concret?

És un objectiu a llarg termini. És un caminar que els bisbats catalans van començar a fer fa vuit anys. Voldríem que anessin creixent les iniciatives no només aquesta setmana, sinó que aquesta setmana donés visibilitat a tot allò que ja es fa durant tot l'any. No ha de ser només que una setmana i ja està.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.