CR El lliurament de la desena edició del Memorial Cassià Just es va convertir en reconeixement de l’aportació a la pau i el diàleg i un record de la situació de persecució que viu la comunitat Bahá'í a l’Iran, en el seu territori d’origen. Elisabeth Attar Lheure va rebre dimecres a la tarda el guardó de mans de la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, al Palau de la Generalitat. El premi a Lheure reconeix el seu compromís a favor del dret a la llibertat de pensament, de consciència, de religió, del diàleg interreligiós.
“El premi és un homenatge a cada persona que creu apassionadament en el diàleg entre religions”, va assegurar Elisabeth Lheure durant l’acte. A més, va agrair-lo especialment sent “mig iraniana i mig francesa, adoptada per Catalunya”.
Lheure va destacar com els escrits sagrats del fundador, Bahà'u'llàh, ha guiat el seu compromís en el diàleg interreligiós, sobretot quan demana als seguidors de la fe Bahá’í que treballin amb tothom fomentar la “cooperació, la justícia, la llibertat de creences i dels drets humans”. Un treball conjunt de qualsevol persona o creença, “en un món de fake news, de discursos d'odi, de violència, d'injustícies i manipulacions i en un món on l'espiritualitat està menyspreada i desprestigiada, nosaltres hem de ser l’antídot a la falsedat i la calúmnia”.
L’agraïment al premi, que va estendre a tota la comunitat Bahá’í, el va tancar un amb dels missatges del seu fundador, la demanada “d’elevar els cors més enllà del present”.
La consellera Vilagrà va lloar el compromís de Lheure en el foment “d’una cultura de pau i de drets humans a través del diàleg interreligiós” que ha permès “crear les condicions d’una humanitat compartida viable”. Va reiterar el compromís del Govern en la “promoció del diàleg i l’harmonia entre les religions” i va defensar que “la diversitat de posicions i de maneres de concebre l’espiritualitat i la religió, ens enriqueix com a societat i com a país”.
Vilagrà va destacar també la visió “feminista i femenina” que ha aportat Lheure en un àmbit, com els dels afers religiosos, “on encara hi ha una presència aclaparadora d’homes”.
El periodista David Casals va fer la glossa de la premiada en nom de l’Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós (AUDIR) que va promoure la seva candidatura. Casals va recordar la seva imprescindible implicació perquè l’AUDIR tirés endavant i també en altres plataformes interreligioses com la United Religions Initiative (URI) o el Parlament Mundial de les Religions.
També va explicar com els Bahá’í han estat perseguits des de la seva fundació a mitjans de segle XIX sota l’imperi otomà. Bahà'u'llàh va passar bona part de la seva vida a la presó. Aquesta situació encara es manté avui amb el règim dels iatol·làs.
A l’inic de l’acte, el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, ha explicat les motivacions que van portar al jurat a concedir el guardó a Lheure, entre les quala hi ha “la defensa de la llibertat religiosa, el ple exercici dels drets humans i el diàleg interreligiós com a camí de pau”. Armengol, ha reiterat que amb el reconeixement del Govern a Lheure també s’estén a la Comunitat Bahá’í en “la seva lluita per a la llibertat, especialment per la llibertat de les dones”.
A l’acte al Palau de la Generalitat hi va assistir també el cònsol de França i es va tancar amb una interpretació de la cantant iraniana establerta a Catalunya, Katy Evoghli.
Guardonats d’edicions anteriors
En edicions anteriors, el Memorial Cassià Just ha guardonat el pare Joan Botam pel seu compromís al llarg de tota la vida en la defensa de les llibertats civils i dels drets fonamentals; la Federació Internacional de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (FIACAT), per la seva lluita per l’abolició de la tortura i la pena de mort; el cardenal Carlo M. Martini, pel seu treball en l’intercanvi de persones de diverses sensibilitats; la germana Teresa Losada, per la seva tasca social en favor de les persones immigrades; la Comunitat Filipense de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes (Barcelona), per la seva aportació a la pedagogia i a l’espiritualitat; la Comunitat de Taizé, pel seu treball amb els joves a favor de la reconciliació amb perspectiva ecumènica; l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, per la promoció de les entitats locals a través de la Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós, i Jean Jacques Pérennès pel foment del diàleg entre les tradicions cristiana i islàmica en territoris i ambients poc proclius.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.