Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Mans Unides) Aquesta setmana s’han complert deu anys de l'inici de la guerra a Síria. Un conflicte que només ha portat mort i destrucció i que es veu agreujat pel bloqueig i les sancions imposades per la Unió Europea i els Estats Units a un país que es dessagna i ofega a la població civil innocent.

Des d'Alep escriu Nabil Antaki, metge sirià-canadenc i membre de la directiva dels Maristes Blaus, l'ONG que porta acompanyant a la població més vulnerable d'Alep durant els 10 anys de guerra i amb la qual col·labora Mans unides.

“Fa deu anys, des que el 15 de març de 2011, les protestes de l'anomenada Primavera Àrab, tan lloada als mitjans occidentals, es convertissin ràpidament en un conflicte armat a Síria”. Nabil Antaki comença la seva missiva descrivint com la tan ovacionada Primavera Àrab aviat es va convertir a Síria “en un llarg hivern molt dur i insuportable que ha destruït el país: la seva infraestructura, el seu patrimoni arqueològic, les seves escoles, les seves fàbriques, els seus hospitals”.

Segons Antaki, en aquests deu anys el conflicte ha matat a més de 400.000 persones, ha obligat a sis milions de sirians a fugir per refugiar-se en països veïns o a Europa i altres països occidentals, i al fet que altres vuit milions de ciutadans hagin hagut de deixar enrere les seves llars, a les quals mai han pogut tornar, per a viure com desplaçats interns.

“Portem en guerra deu anys; sí, deu anys, més que les dues guerres mundials del segle passat juntes. I el sofriment, el dol, la pobresa i la misèria s'han convertit en part de la nostra vida diària; una vida que és un malson”, lamenta el membre dels Maristes Blaus, una de les poques ONG que continuen treballant a Síria.

Generació perduda

La guerra ha fet malbé els somnis de milions de persones. Es parla de tota una generació perduda, sense educació i sense perspectives en un país que, abans que comencés la guerra, Antaki descriu com a “segur, estable, pròsper i laic”. “Un país on no tot era perfecte, ni molt menys, encara que cap reforma -assegura el metge- justifica destruir el nostre país i sacrificar a generacions de sirians”.

“Als nostres fills els han robat la infància, els somnis dels nostres adolescents han desaparegut i el futur dels nostres joves ja no existeix”, es lamenta Antaki.

En la seva missiva, Antaki denúncia que, tot i que que fa ja gairebé un any que a Síria no hi ha combats, les vides dels sirians continuen marcades per la penúria i el patiment. “Estem vivint una crisi econòmica sense precedents causada per deu anys de guerra”, denúncia. Una crisi econòmica que, en la seva opinió, es veu agreujada per la crisi financera al veí Líban i les sancions imposades pels Estats Units i països europeus. “En un país amb la moneda constantment devaluada i amb una inflació desenfrenada, es produeix un augment del cost de la vida vertiginós. El 70% de les famílies viuen per sota del llindar de pobresa i la majoria necessita de l'ajuda de les ONG per a aconseguir aliments, productes d'higiene i ajuda mèdica. La gent cada vegada és més pobra i no pot arribar a fi de mes”.

“Encara que els meus compatriotes mereixen el títol de campions mundials de resiliència, la seva corda està a punt d'esgotar-se. Ells només volen viure normalment, com tots els pobles del món, i amb dignitat”, implora Antaki.

Una tasca heroica

Aquest és el context de crisi i misèria en el qual treballen els Maristes Blaus, acompanyant a la població més vulnerable d'Alep, durant els deu anys de guerra, amb projectes i serveis que han anat variant depenent de les necessitats més urgents. Aquests projectes abasten tots els àmbits “des de l'ajuda humanitària immediata fins a la creació de microempreses, passant per l'educació no formal a nens que no poden anar al col·legi, el repartiment de menjar calent a la gent gran que viu sola perquè tota la família ha fugit de Síria, classes de costura i producció de roba, companyies de teatre com a teràpia…”, enumera Àfrica Marcitllach, coordinadora de Projectes de Mans Unides a Orient Mitjà.

“La tasca dels Maristes Blaus és heroica”, descriu Marcitllach. “Alguns tenen doble nacionalitat i podrien haver deixat Síria en qualsevol moment, però han triat quedar-se entre la població més vulnerable i desprotegida; acompanyar-los en el seu procés vital i anar obrint projectes que puguin millorar la seva situació”, explica la coordinadora de Projectes de Mans Unides a Orient Mitjà.

Mans Unides veu inacceptable la situació en la qual, des de fa deu anys, es troben milions de sirians. “Denunciem la situació desesperada en la qual els interessos estratègics internacionals estan enfonsant a la població”, informa Marcitllach. “Amb el nostre suport a organitzacions com els Maristes Blaus intentem mitigar els efectes de la guerra en una població desesperada”, afegeix.