Mans Unides aprova 185 projectes per promoure els drets de les dones en els últims tres anys

(Mans Unides) Encara que l'enfocament de gènere és un eix transversal en totes les intervencions i projectes que duu a terme Mans Unides, en els últims tres anys l'ONG de l'Església catòlica ha aprovat 185 projectes, per import d'11,7 milions d'euros destinats a promoure, específicament, els drets i oportunitats de més de 375.000 dones. “Per experiència sabem que les dones són agents fonamentals del desenvolupament, de creació de renda familiar i de beneficis socials; i les iniciatives i projectes que secundem destinats a afavorir l'equitat i la promoció de les dones són essencials en el treball constant per la igualtat i pels drets de les dones i les nenes, que duem a terme des de fa 63 anys”, assegura Encarni Escobar, de l'àrea de Projectes de l'ONG.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8 de març, Mans Unides posa el focus en les dones empobrides, les més vulnerables i castigades per la desigualtat que condemna a la fam i la pobresa a milions de persones. Una desigualtat que l'ONG de l'Església catòlica està denunciant amb la seva campanya 'La nostra indiferència els condemna a l'oblit'.

"Encara que les dones representen la meitat de la població mundial i, teòricament, tenen els mateixos drets i deures, i la mateixa dignitat que els homes, en cap lloc del món, ni tan sols en les societats més avançades, han aconseguit la desitjada igualtat", assegura María José Hernando, del departament d'Estudis de Mans Unides.

Mans Unides entén la desigualtat com, no només un desequilibri econòmic, sinó que també una situació que reuneix, com a mínim, tres característiques: la discriminació en les oportunitats de vida; la persistència de les inequitats i la profunda deterioració en les condicions per a una vida digna. Aquestes desigualtats afecten principalment a les dones i a les nenes, que sempre veuen més vulnerats els seus drets i estan més exposades a les conseqüències que sobre les seves vides pot tenir aquesta inequitat.

Per a fer front a aquestes situacions discriminatòries, Mans Unides reivindica la igualtat de drets entre homes i dones i treballa per l'erradicació de pràctiques ancestrals com el matrimoni forçat o l'ablació genital femenina. "Des dels nostres orígens, la dona ha estat eix transversal de totes les nostres iniciatives, però tenim, a més, projectes especialment dirigits a treballar l'equitat des de tots els àmbits”, explica Escobar.

Joves contra la mutilació genital femenina a Mauritània

A Mauritània, l'ONG treballa per a erradicar la mutilació genital femenina –un dels majors atemptats contra la integritat física i emocional de les dones– que, malgrat estar prohibida, està molt arrelada en les comunitats rurals més empobrides del país africà.

“Treballem a les regions del Gorgol, del Brakna i de Nouakchott nord i sud, on la prevalença d'aquesta pràctica ancestral aconsegueix a prop del 90% de les nenes i joves. El paradoxal és que solen ser les mateixes dones les que sotmeten a les seves filles i netes a aquesta pràctica, convençudes que així ha de ser per 'mandat religiós'”, explica Escobar.

En aquesta regió, l'associació Citoyennes et Citoyens Débout (Ciutadans i Ciutadanes en peus) –soci local de Mans Unides–, coneixedora de l'impacte negatiu d'aquest tipus de mutilació en la vida de les dones, treballa per a contrarestar l'argument cultural que perpetua aquesta pràctica i demostrar que no respon a una disposició o mandat religiós.

L'ús de les xarxes socials és, segons Escobar, fonamental per a aquest fi: “Aprofitem que les dones joves són usuàries de xarxes socials en el seu dia a dia, perquè liderin les accions contra aquesta pràctica que la majoria d'elles ha sofert. Les joves difonen la informació a través de les xarxes i de vídeos que elles mateixes elaboren i, amb això, s'està aconseguint un canvi de mentalitat de cara a les generacions futures”, relata.

Malgrat les dones que viuen en països en desenvolupament i en zones rurals tenen en l'agricultura la seva major font d'ocupació, la major part dels seus treballs es desenvolupen en l'economia informal, la qual cosa implica una major precarietat en tots els camps: salarial, sanitari, educatiu o social. A més, només el 15% de les terres del món està en mans de dones.

La difícil situació de les agricultores palestines

Per aquest motiu, “Mans Unides treballa amb les dones pageses, cuidadores de la terra i de la vida, sobre les quals descansa, en gran manera, la sostenibilitat del planeta, malgrat que la majoria no són propietàries de les terres i no poden accedir a crèdits per a millorar les seves vides”, assegura Escobar. “El nostre treball se centra també a proveir a les dones de mitjans i capacitació perquè puguin accedir a ocupacions més ben remunerades o perquè creïn els seus propis negocis amb els quals aconseguir ingressos que els permetin tirar endavant les seves famílies, a més de formar-les perquè facin valer els seus drets en el si de les seves famílies i comunitats i aconseguir que les seves filles no siguin víctimes, també, de la discriminació que elles sofreixen”.

Un exemple d'aquests projectes es duu a terme en el territori palestí de Cisjordània, on existeix un alt percentatge de terres ermes i no conreades, malgrat que, a causa de la conjuntura geopolítica, una de les poques alternatives de supervivència per a la població és precisament el treball de la terra i la cura d'animals.

La pandèmia ha fet que per a les dones de la zona sigui urgent i prioritari l'obtenció de millors rendiments en l'explotació agrícola i ramadera i la possibilitat d'obrir-se al mercat. “D'aquesta manera, –assegura Escobar– el projecte no sols ajuda a combatre la inseguretat alimentària de moltes famílies, sinó que potencia la integració de les dones de la zona rural que, per raons econòmiques, polítiques i culturals, continuen sent el col·lectiu més marginat”.

La iniciativa parteix del soci local de Mans Unides, PARC, que va identificar les necessitats més urgents de les agricultores i les petites productores de bestiar oví de la zona. “Una vegada identificades aquestes necessitats, Mans Unides està donant suport a un projecte per a la formació i l'accés a equipament per part d'aquestes dones agricultores i ramaderes vulnerables”, relata Encarni Escobar.

La violència contra la dona i els impactes de la pandèmia

La violència contra la dona és un altre dels àmbits en els quals l'ONG està fent un gran esforç. “Des de Mans Unides no podem tolerar que el 30% de les dones i nenes del món visquin amb por de ser agredides, a denunciar o a les reaccions en el seu entorn pròxim després de les agressions. I tot això davant l'apatia d'una gran part de la societat”, assegurava recentment Ricardo Loy, Secretari General de Mans Unides i membre del comitè de gènere de l'organització.

L'ONG inclou en aquesta violència la derivada del tràfic, la utilització de la dona com a arma de guerra, les violacions o les agressions a les defensores dels drets de les dones o de les poblacions més vulnerables, com els pobles indígenes.

“A Colòmbia, per exemple, fem costat a dones –com la recentment assassinada Luz Marina Arteaga–en el seu treball d'acompanyament a les comunitats vulnerables o amenaçades. De la mà de la Corporació Claretiana Norman Pérez Bello, de la qual era membre Arteaga, Mans Unides treballa per a denunciar l'abandó institucional i la duríssima violència a la qual fan front a Colòmbia –i en tota Amèrica Llatina– les poblacions indígenes i pageses que tracten de defensar o recuperar els seus territoris davant la històrica despossessió que sofreixen per part d'Estats, projectes privats extractius i activitats il·legals com el narcotràfic.

La líder pagesa, assassinada el mes de gener passat, havia rebut amenaces pel seu acompanyament a les comunitats indígenes que reclamen la devolució dels seus territoris a Matarratón i L'Avenir, en l'Orinoquia colombiana.

Així mateix, la pandèmia està suposant un greu desequilibri que està afectant de manera singular al dia a dia de milions de dones i nenes en el món. “Les mesures de confinament, les restriccions de mobilitat, la crisi econòmica, el tancament de les escoles i la massificació dels centres de salut, entre altres, estan portant a milions de dones a situacions límit amb una multiplicació de la càrrega de treball i estrès”, explica Hernando. “I això té com a conseqüència que el nombre d'anys per a aconseguir l'anhelada paritat hagi augmentat en una generació, fins a situar-se, segons el Fòrum Econòmic Mundial, en 170 anys”, afegeix.