ACN "És la història d'un enamorament". Així és com Gaspar Tarrida i Francesc Morera, membres de l'Associació Palimpsest, expliquen el perquè d'una novel·la gràfica que acaben de treure en format digital on defensen una hipòtesi: l'existència d'un taller a Ripoll entre els segles XI i XII on s'haurien construït les 'Majestats'. Són figures policromades fetes de fusta on es representa un Crist Triomfant sobre la mort i que han esdevingut icones del romànic català. La més coneguda és la 'Majestat Batlló' exposada al MNAC. El llibre es basa en la tesi d'un artista i expert Rafael Bastardes (1912-1997) que assegurava, després d'anys d'estudi, que darrere una dotzena d'aquestes figures hi havia un mateix taller vinculat al Monestir de Ripoll.
Aquesta tesi els va arribar per casualitat, quan un llibre els va caure a les mans. Es titulava 'Les Majestats del Taller de Ripoll', i era una autopublicació del 1991 de Rafael Bastardes, estudiós d'art romànic i guanyador de premis pels seus treballs com a especialista de figures medievals del Crist crucificat. "El va fer en el darrer període de la seva vida i, al ser també un tallista i escultor, sabia del que estava parlant", assenyala Francesc Morera.
"Quan vam llegir el llibre, la història ens va captivar", explica Gaspar Tarrida, membre d'aquesta associació cultural dedicada a projectes que uneixen divulgació, tecnologia i memòria. Per això, li han dedicat una novel·la gràfica en format digital, 'El mestre de Ripoll', que té com a protagonista un personatge de ficció, Nofre, el deixeble més jove del taller del Mestre de Ripoll. Els textos s'acompanyen amb imatges en 2D on es reprodueixen elements de la història i ambients i QR amb àudios.
Un patrimoni a reivindicar
El que exposa Bastardes és que hi ha un seguit d'elements en comú que confirmarien que les talles es van fer en un mateix taller. Entre ells, destaca Morera, hi havia un "mateix tall d'eina", la presència d'elements idèntics com una mateixa barba, un cinturó amb dos cordons que baixen o els acabats, entre d'altres. L'estil era clarament "bizantí", on es veu un crist triomfant, cobert d'una llarga túnica i que ha esdevingut una imatge icònica del romànic català amb el nom de 'Majestats'.
La principal incògnita, segles després, és qui podria ser el mestre del taller. "Tant podia ser un monjo o un laic que tenia un taller al costat del monestir de Ripoll", assenyala Morera. En aquella època, el monestir de Ripoll era un gran centre cultural. Des de l'Scriptorium i, gràcies als còdexs que l'Abat Oliba va portar dels seus viatges, es van reproduir moltes còpies dels llibres i el monestir "va ser una gran fotocopiadora de l'època" per fer arribar els coneixements a la resta de centres de culte, segons Morera. Una imatge que contrastarà amb la de Crist representat com a màrtir i amb dolor, "els cristos que pateixen, propis de la reforma gregoriana" que va venir just després i que es van acabar imposant a Occident, afegeix.
En el llibre de Bastardes també hi ha un mapa on es veu com a Ripoll no hi ha 'Majestats' però al seu voltant sí, des del Berguedà, passant per la Garrotxa, el Conflent i a la Cerdanya, un fet que també situa la capital del Ripollès com a motor d'aquest art. La gran majoria de les talles de fusta que s'han preservat es troben en museus i, de forma més puntual, com la de Beget, al Ripollès, encara llueix a l'altar de l'església. Un patrimoni que els autors volen reivindicar.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.