(Laura Mor –CR) Cita ineludible per a acadèmics, líders de comunitats i especialistes en el món de les religions. Aquest dijous la consellera Lourdes Ciuró i el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep M. Garrell, han inaugurat a Barcelona el primer Congrés Internacional de Llibertat Religiosa i de Consciència. S’espera que la trobada tingui continuïtat cada dos anys. Un espai pensat no només per al debat i el pensament, sinó per la difusió de “pràctiques positives i emergents”, tal com ha anunciat la directora de la Càtedra de llibertat religiosa i de consciència, Míriam Díez, en l’obertura d’aquesta convocatòria que organitza aquesta Càtedra i la Direcció General d’Afers Religiosos.
En la primera taula de debat, que ha reunit acadèmics d’universitats de Sèrbia Oxford, Siena i Estocolm, s’han plantejat, entre d’altres, la necessitat d’una educació religiosa per prevenir la discriminació i l’estigmatització de les minories. Una realitat, la de la discriminació per raó de creença, també que la guerra d’Ucraïna ha accentuat, tal com han relatat sobre les esglésies evangèliques, que cada cop estan essent més perseguides.
“Volem la religió a l’esfera pública”
En la inauguració, la professora Míriam Díez ha defensat una universitat oberta a tot el que passa al carrer i també que es facin “debats públics i grans consensos” a favor de la humanitat. Per això ha agraït la complicitat dels participants al congrés: “Necessitem treballar junts per la llibertat religiosa”.
Díez ha situat la defensa de la llibertat religiosa com a centre d’interès del congrés: “La llibertat religiosa no és un dret opcional; parlem de drets fonamentals”, ha subratllat. I ha postulat el treball de la Càtedra, de nova creació, i del món universitari en aquesta responsabilitat compartida: “Hi som per això, hi som acadèmicament, professionalment, políticament, públicament. Volem la religió a l’esfera pública”, ha dit.
Amb més d’un centenar de participants, congressistes dels cinc continents i de 29 països diferents, Díez ha assenyalat la particularitat de comptar a Catalunya amb una Direcció General d’Afers Religiosos. Una gestió pública del fet religiós, que passa pel coneixement específic de les comunitats i que, segons Díez, no es produeix en altres països. “La religió és part de la nostra cultura i de la nostra societat; en sou un exemple, en som un exemple”
“El coneixement de la diversitat del nostre país que ens fa forts”
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, s’ha definit com a “molt fan d’aquesta iniciativa”. Un Congrés, ha dit, amb un “èxit de convocatòria esclatant” i que “situa Catalunya en un lloc capdavanter”. N’ha parlat des d’un país en què “el sentiment i el fet religiós és present en el dia a dia” que cal “conèixer, respectar i defensar les bones pràctiques”, en aquest àmbit. “Volem seguir sent terra d’acollida; no entenem aquesta Catalunya nostra sense cohesió”, ha apuntat.
Ciuró ha demanat abordar la llibertat religiosa com a “dret fonamental” especialment en “societats cada vegada més canviants, plurals, globals i que tendeixen a la homogeneïtzació, amb polítiques fetes per a la majoria.” De nou ha expressat el compromís del govern per defensar i lluitar a favor del català: “La llengua, igual que la religió, ha de ser una eina de cohesió social”.
Per això s’ha sumat a la causa que motiva el Congrés: “En la defensa dels drets humans ens tindreu al vostre costat”. Ha descrit el rol de la Generalitat en “reivindicar el coneixement de la diversitat del nostre país que ens fa forts” i en la protecció “de qui té creences i de qui no les té”, com també ha apuntat Míriam Díez. I ha apuntat també la idea de compartició de recursos: “Ens hem de nodrir des de l’expertesa a benefici de la gestió de les polítiques públiques”, ha apuntat.
“Si en alguna cosa les universitats podem crear impacte és des de l’educació”
El rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Garrell, ha obert la sessió amb un pensament sobre la guerra a Europa. “La brutal agressió de Rússia a Ucraïna ens ha fet prendre consciència que no és l’únic conflicte armat al món”. Ha parlat de “l’impacte a curt termini” que té “la polarització i la violació sistemàtica de drets” o “l’augment de les intoleràncies i dels extremismes”. I ha alertat de la degradació de “tots els indicadors de qualitat democràtica després d’un cert període de millora continuada”.
Garrell ha reconegut que “bona part d’allò que donàvem per garantit està en risc” i ha convidat a defensat el paper de l’acadèmia en aquest context: “Si en alguna cosa les universitats podem crear impacte és des de l’educació”. En aquest sentit ha demanat que “les conclusions del congrés transcendeixin a la societat” i puguin influir en les polítiques públiques.
Han participat també en el Congrés, entre d’altres, la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, el degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Josep Lluís Micó, el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Torra, i tots els membres del Grup de Treball Estable de Religions, el GTER. Aquest divendres, en l’acte de cloenda es lliuraran els Premis de la Càtedra als millors treballs de Grau, Màster i Tesi doctoral en l’àmbit de la llibertat religiosa i de consciència.
Gràcies @YvonneGriley, directora general d'@afersreligiosos, @JosepMGarrell, rector de la universitat @uramonllull, i @miriamdiez, directora de @llibreligiosa, per haver fet possible aquest congrés.https://t.co/BHSSihcklD
— Lourdes Ciuró (@lciuro) June 2, 2022
Gràcies consellera @lciuro pel teu suport, el del teu equip i el de @justiciacat!
— Josep Maria Garrell i Guiu (@JosepMGarrell) June 2, 2022
La diversitat és, certament, riquesa.@afersreligiosos @YvonneGriley @llibreligiosa @miriamdiez @BlanquernaFCRI @uramonllull #FORBconferenceBCN https://t.co/47DARSfkEp
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.