(Arquebisbat de Tarragona) “L’experiència ens ensenya que amb la comunicació passen coses”. La periodista, editora i directora de Catalunya Religió, Laura Mor, parla sobre la informació religiosa i assegura que “comuniquem per traçar vincles entre comunitats i persones”. Sobre els mitjans i l'Església, creu que cal provocar trobades entre ambdues parts “potenciant relacions i vincles reals”. La conversa l’ha publicat l’Arquebisbat de Tarragona coincidint diumenge amb la 56a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials.
Mor és llicenciada en Periodisme (UAB, 2005), també s’ha format en Comunicació dels Conflictes i la Pau (UAB, 2006) i en Comunicació i Religió a l’Era Digital (Blanquerna, 2015). Ha estat sempre vinculada a projectes de comunicació amb vocació cristiana i humanista. Ha treballat al programa Signes dels temps de TV3 i ha dirigit diversos documentals, com Església Confi(N)ada (2020), que relata la implicació de l’Església durant el confinament, Sant Francesc d’Assís a Bellavista. Una parròquia al servei del barri (2019) i La força de l’esplai de Llerona (2019). Va rebre el Premi Memorial Bisbe Carrera pel monogràfic Joves i Església.
Com es treballa la informació religiosa als mitjans de comunicació?
Els mitjans generalistes tracten el fet religiós de forma conflictiva i, sovint, com una anècdota. Però també n’hi ha que saben que la fe configura moltes persones, que aporta claus de comprensió del món. I des d’aquí els mitjans recullen inquietuds, projectes i pensaments molt inspiradors. En la mesura que els mitjans entenen que el creient és també una persona desperta, preocupada i compromesa amb l’entorn, el contingut està garantit.
Quina és la teva missió com a periodista catòlica?
L’experiència ens ensenya que amb la comunicació passen coses. Allò que s’explica, existeix, es visibilitza, ofereix una possibilitat d’obrir la mirada i de transformar el món. El periodisme ha de ser descoberta i narració de l’altre. Viure-ho des de la fe ajuda a entendre què és tot això de la fraternitat i donar-hi una aplicació pràctica. Comuniquem per traçar vincles entre les comunitats i les persones.
Quines dificultats t’has trobat, al llarg de la teva carrera com a periodista, per a poder tractar temes religiosos?
Tenim un problema notable d’accés a les fonts. Sigui per manca d’estructures professionals vinculades a les institucions i a les comunitats religioses, sigui per la mateixa sociologia de les religions que genera grups i dinàmiques molt diverses, sigui per la desconfiança i recel que desperta de vegades la professió periodística. No sempre som ben acollits ni trobem interlocutors disponibles. Entenem que hi hagi casos de mala praxis, però cal confiar, sobretot quan qui demana un testimoni o una veu som periodistes especialitzats.
Què li cal a un bon comunicador de l’àmbit de la religió?
Olfacte per detectar canvis i novetats, capacitat per escoltar sense prejudicis, i comprensió de codis, simbologia i llenguatges. També hores de carrer, per entendre què està passant i poder captar com responen les comunitats a la realitat del moment.
Costa que els mitjans es facin ressò de les notícies positives que dona l’Església?
Totes les bones històries tenen recorregut si se saben explicar bé. Però cal comprendre els tempos del món periodístic, tenir paciència, ganes de treballar, dedicar-hi hores i també, sovint, una velocitat i agilitat que no sempre coincideixen amb els ritmes eclesials. Vet aquí el repte!
Què caldria fer per a consolidar més la relació entre l’Església i els mitjans de comunicació?
Caldria més conversa regular, flexibilitat, provocar trobades entre ambdues parts. I fer-ho detectant carismes, formant i alliberant persones amb talent comunicatiu, potenciant relacions i vincles reals. L’Església ha d’explicar què fa de forma àgil, constant i positiva, i no de forma reactiva quan hi ha un escàndol.
El Papa, en la 56a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, ens parla de la capacitat d’escoltar. Cal que mitjans i Església s’escoltin mútuament més?
Cal que s’escoltin, que parlin, que siguin generosos mútuament. Els mitjans els tiren endavant persones concretes, amb criteris i formació. Se’ls ha de conèixer. També l’Església s’ha de fer respectar, des de la humilitat i la coherència, aportant informació, diversitat de veus i sentit vital.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.