Jordi Savall inaugura la commemoració del mil·lenari de Sant Pere de Ponts

ACN La col·legiata de Sant Pere de Ponts (Noguera) ha donat el tret de sortida als actes de celebració del seu Mil·lenari (1024 – 2024) amb l'actuació de Jordi Savall, que amb el seu conjunt instrumental Hespèrion XXI han interpretat el programa 'ORIENT-OCCIDENT · Diàleg de les ànimes'. El concert inaugural ha convidat els espectadors a gaudir d'un diàleg de les músiques cristianes, jueves i musulmanes amb les tradicions de l'entorn del Mediterrani entre els anys 1100 i 1400. Això, davant d'una col·legiata plena de gom a gom i amb les entrades esgotades des de fa setmanes. De fet, les localitats es van exhaurir en menys d'una hora i, per aquest motiu, el concert s'ha pogut seguir en directe des d'una sala municipal.

Davant la ràpida venda de les entrades i l'aforament reduït de la col·legiata, limitat a 150 persones, l'Ajuntament de Ponts, amb la col·laboració de Lleida Televisió, ha habilitat la sala municipal 1 d'Octubre per poder retransmetre el concert inaugural de manera gratuïta.

Setmana plena d'activitats

A banda del concert inaugural, aquesta setmana també s'han programat altres actes destacats, com ara una conferència i les actuacions de la cantautora Lídia Pujol, dissabte 9 de març, i de la Rufaca Folk Jazz Orchestra, el dia 10.

Lídia Pujol actuarà dissabte 9 de març a les set de la tarda amb un projecte articulat ad hoc per encàrrec de l'organització. Pujol, que es troba en plena celebració dels seus 20 anys de trajectòria artística, presentarà el concert 'Dona'm la mà. Soc l'altra mà, no una costella', acompanyada d'un conjunt de músics, molts d'ells col·laboradors de la cantant des de fa anys, com és el cas de Dani Espasa al piano, Miquel Àngel Cordero al contrabaix, Xavi Lozano als instruments de vent, Mohamed Ayoub a la veu i el llaüt, i Mohamed Soulimane al violí.

Reblarà els primers compassos de la celebració del mil·lenari l'actuació aquest diumenge 10 de març, a les dotze del migdia, de la Rufaca Folk Jazz Orchestra, la big band d'arrel creada pel músic Sergi Vergés que mescla la sonoritat tradicional de melodies pirinenques interpretades per l'Escola Folk del Pirineu amb el jazz més contemporani. La veu solista pertany a Magalí Sare en una proposta que aglutina prop d'una vintena de músics de primer nivell. Aquesta actuació tindrà lloc a l'exterior de Sant Pere de Ponts i serà gratuïta.

A banda de les activitats musicals, aquest dijous 7 de març a les set de la tarda la sala d'actes de l'Ajuntament de Ponts acollirà la conferència 'Castells i paisatges del segle XI als comtats catalans', a càrrec de l'historiador Jordi Bolós. La jornada s'emmarca dins el cicle de conferències bimensuals i gratuïtes organitzades pel consistori i comissariat pel Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida.

Sobre el monument

Sant Pere de Ponts va ser la seu d'una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d'Urgell. Actualment només se'n conserva l'església, que es va edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l'Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha realitzat diverses campanyes de reconstrucció durant prop d'una vintena d'anys. Fruit de la seva tasca, l'entitat ha rebut diferents reconeixements, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi.

La primera referència històrica data de l'any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d'Elins, restituí l'església de Cortiuda i d'altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d'Urgell, en un judici celebrat a l'interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d'Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d'Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.

La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l'any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l'església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer, respectivament.

El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l'església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l'edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L'abril de 1931 l'església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.