Vés al contingut
2 Catalunya Religió dl. 22/08/2022
Joaquim Alqueza Puchol
Galeria d'imatges

Víctor Rodríguez -CR Si avui els músics de cobla són majoritàriament joves és en bona part gràcies a la tasca iniciada per Joaquim Alqueza Puchol (Barcelona 1937), conegut popularment com el Pare Alqueza. Aquest religiós Fill de la Sagrada Família ha estat clau en el rejoveniment de les cobles del nostre país des dels anys seixanta del segle passat creant les cobles infantils, motiu pel qual va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 1996.

Ens rep a Reus, a la comunitat de l’escola que aquesta congregació fundada per Sant Josep Manyanet regenta a la capital del Baix Camp. Avui, retirat de la primera línia però no pas desvinculat de tot el món que ha ajudat a formar, col·labora en la tasca pastoral de l’escola i alhora és el capellà de les Dominiques de la Presentació i de les Germanes de la Consolació de Reus.

La tuna, el primer pas

Ordenat capellà l‘any 1962, el col·legi Santa Maria de Blanes serà el seu primer destí l’any 1964. ‘De l’escolania de l’escola va sortir una tuna amb uns 28 nens. D’aquí va sortir la idea de crear una banda musical i de la banda, va sortir més tard la cobla’.  La cobla Santa Maria de Blanes serà la primera cobla infantil de Catalunya que sota la seva direcció i empenta, esdevindrà un abans i un després en la formació musical de vàries generacions de nens.

‘Vam estar 3 mesos assajant matí i tarda, a desesperació dels veïns de l’escola’. Sorneguerament explica que l’ajuntament va dir als veïns  que no hi havia cap ordenança que prohibís els assajos d’una cobla i així van poder seguir assajant. ‘Jo no coneixia res de la cobla i poc a poc m’hi vaig anar posant davant el neguit i la necessitat que les cobles del país envellien i sabent que era la formació musical per excel·lència de Catalunya’.

‘El paper i predisposició dels pares va ser determinant perquè la cobla seguís endavant’. La cobla Santa Maria de Blanes es presentaria oficialment a la plaça de Catalunya de Barcelona, dins els cursets que patrocinava El Corte Inglés. Aquell dia, algunes persones s’hi van atansar, acabada l’actuació: ‘Que monus que sou i que malament que toqueu’. Però varen perseverar i fins avui.

La importància que uns infants volguessin ser músics de cobla ho copsaria també l’Obra del Ballet Popular, institució que llavors organitzava la Caravana de la Flama de la Sardana en el marc de les Ciutats Pubilla. Aquesta cobla infantil, la primera del país, seria l’encarregada durant varis anys de tocar-hi. ‘La Sardana En Cid petit del mestre Antoni Barnés i Gultresa era la nostra sardana per excel·lència’, la que sempre tocàvem arreu’ recorda Joaquim Alqueza.

De Blanes a Reus passant per Barcelona

Després d’anys a Blanes, el pare Alqueza és destinat a l’escola que la congregació té a Sant Andreu del Palomar. ‘En aquesta escola va faltar el caliu i no va ser possible la creació d’una nova banda-cobla’. Destinat més tard a Reus, allà el Pare Alqueza ho tornarà a intentar, aquest cop amb èxit. Serà l’any 1992 quan naixerà la Banda-cobla Pare Manyanet de Reus

Els primers anys de la cobla de l’escola a Reus, varen ser també ben abundants: ‘Va arribar un moment que a Reus teníem tres cobles de tants músics que érem i amb els diners de les actuacions vam poder comprar una furgoneta i tot’. 

Planter de músics

Els primers anys a Blanes van aconseguir fins i tot que en Ricard Viladesau, batejat per en Pau Casals com el Príncep de la Tenora,  els fes classes d’aquest instrument a Girona. ‘Després de molt insistir vam aconseguir que en Viladesau vingués ell a l’escola a fer les classes’ explica amb il·lusió. També és destacable que la primera cobla únicament femenina de Catalunya va sortir de l’escola Pare Manyanet de Reus l’any 1994: ‘Tot eren noies i va ser molt difícil de mantenir-la per aquest mateix motiu’.

Avui, bona part de les cobles del país tenen músics provinents d’una de les dues cobles infantils creades pel Pare Alqueza, com el reconegut músic i compositor Jordi Molina, deixeble per excel·lència de Ricard Viladesau. Com a exemple, a la capital del Baix Camp, la cobla Reus Jove i la Ciutat de Reus, varen formar-se únicament a partir de músics sorgits de la cobla de l’escola i avui, la Cobla Reus Jove és la cobla de referència de les comarques meridionals. 

El cas del Pare Joaquim Alqueza, però, no ha estat l’únic testimoni de religiosos que han desenvolupat un paper cabdal en la creació de cobles infantils. A Sabadell, l’escolapi Josep Vidal va ser una peça fonamental en la creació de la cobles Jovenívola 1 i 2, una llavor ben fructífera que avui continua la cobla Jovenívola de Sabadell.

Al Vaticà amb la Banda

‘Amb la cobla Santa Maria de Blanes vam fer una gira per tot Europa amb l’Esbart Lluís Millet’. D’altra banda, un dels moments de major transcendència de la banda-cobla Pare Manyanet va ser en motiu de la canonització del fundador de la congregació l’any 2004: ‘Vam actuar al Vaticà a instàncies del Pare Blanquet SF. Pares i sacerdots ploràvem quan vam començar a sentir les notes de la nostra banda a la plaça de Sant Pere’. I és que aquestes dues cobles-bandes sempre han estat presents en els moments més importants de les escoles, de la Congregació i de les seves ciutats. Al Vaticà, va ser tanta l’emoció que fins i tot fora de programa es va tocar l’Himne del pare Manyanet, tota una excepció si se sap que al Vaticà tot està mil·limètricament calculat i previst.

Avui, quasi seixanta anys després de la creació de la primera cobla infantil, aquestes dues escoles per on ha passat Joaquim Alqueza segueixen oferint estudis de banda i cobla als seus alumnes. Per això, les seves cobles infantils segueixen alegrant al compàs de la sardana, les festes majors de la zona i assegurant el relleu a les altres cobles del país.

 L’obra del pare Alqueza segueix vigent i més necessària que mai.
 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.