“La JMJ ha estat una fogonada i ara ens cal continuar”

CR / LISBOA Després d’una setmana per Lisboa, els joves catòlics de tot el món tornen a casa amb el record d’una experiència inoblidable. La cirereta ha estat l'última nit aquest dissabte al parc Tejo en què el milió i mig de joves han dormit al ras compartint la seva vivència de fe després de la vigília de pregària. De bon matí, els hem preguntat com valoraven la Jornada Mundial de la Joventut.

Per tots ells han estat dies llargs, de trajectes d’anada i tornada a Cascais, ciutat on estaven la gran majoria de catalans hostatjats. Milers d’activitats i experiències noves programades. Tot en mig d’una onada de calor que ha dificultat la normalitat de l’esdeveniment. Asseguren que no és suficient amb què t’ho expliquin, “s’ha de viure”.

“Gloriosa”. Així descriu l’Alba, coordinadora del grup de la diòcesi de Vic, la setmana a Lisboa durant la JMJ. Explica que la vivència l’ha ajudat molt personalment, però que sobretot ha pogut ser testimoni del canvi dels joves de Vic. “Ha estat bestial el seu canvi”, diu.

Com a coordinadora del grup també subratlla el fet que la trobada ha estat important per treballar la cohesió. “Realment necessitàvem aquesta comunitat que s’ha creat al bisbat”, explica emocionada. “Hem donat molta esperança a la nostra delegació de joves”, hi afegeix.

El Francesc és seminarista del bisbat de Vic i la de Portugal ha estat la seva primera JMJ. La descriu com una experiència “extraordinària”. “Ningú té tant poder de convocatòria en el món”, diu sobre la crida del Papa als joves cristians d’arreu.

Al llarg d’aquests dies, els joves han viscut la fe d’una manera molt diferent de la que estan acostumats a les seves parròquies i diòcesis. Ho explica el Manel, de Barberà del Vallès: “El fet d’estar amb milers de persones pregant a la vegada potser fa que costi concentrar-se, però la sensació és molt forta”. “Se’m posa la pell de gallina”, afirma. Amb tot, el Manel també té clar que el camí no acaba aquí. “Això és com una fogonada, però ara cal continuar”, diu.

L’Arnau, de Sant Cugat, coincideix que a una parròquia pots pensar que estàs més sol. Pel jove, la JMJ no deixa de ser un testimoni molt gran dient “escolta, els cristians estem aquí i també fem molt de soroll”. “Ha sigut molt maco veure que tots respirem, tots vivim, tots estem contents pel mateix”, valora.

“Això és com un festival d’aquests de música que els meus amics van a l'estiu, però en versió catòlica”, bromeja el Pau, de la parròquia Sant Pere d’Octavià de Sant Cugat. Ha estat la seva tercera JMJ i reconeix que pensava que ja sabia de que anava. “Però sempre sorprèn”, assegura. Els joves han anat fins a Lisboa, però “Déu és el que ens crida i ha fet que vinguéssim per això”. “Una JMJ no pot decebre mai, mai”, defensa.

L’Alex, de Barcelona, ha arribat a Lisboa després d’una ruta caminant des de Barcelona durant 40 dies. La seva valoració és clara: “Un èxit total”.

“Tothom és aquí pel mateix”

De la parròquia de Santa Maria de Gràcia de Barcelona hi han estat joves com l’Elena. Per a ella, la JMJ ha estat “brutal i molt potent”. “La veritat és que l’experiència és molt millor del que m’esperava”, admet. Explica que la vigília i la cerimònia d’enviament han estat els millors dies.

També de Gràcia hi ha estat l’Eulàlia que assegura que l’ambient que s’ha viscut a Lisboa ha estat “super maco”. “Trobes gent de països diferents, parles amb ells i és una passada”, diu. Assegura que repetiria l’experiència i que s’ho ha passat “pipa”. “Veus gent i maneres de fer diferent, però tothom és aquí pel mateix”, conclou.

Per a l’Anna, d’El Figaró, la JMJ ha estat “companyarisme”. També parla de comunitat i de “compartir la fe d’una manera molt gran”.

Tots ells han fet les motxilles aquest diumenge, després de l’eucaristia d’enviament. Tornen a casa amb una gran experiència, però també amb deures pendents. Els que els hi ha dit el Papa i els que es posen ells mateixos: Compartir aquesta vivència amb el màxim de joves i fer-la créixer a les seves parròquies i diòcesis.