Vés al contingut
Catalunya Religió
pessebre-quan-neix-Jesús

CR “El vint-i-cinc de desembre, fum fum fum, ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet...”. Aquesta és la lletra de la nadala que tota Catalunya coneix i canta cada any quan arriben les festes. Les primeres setmanes de desembre se senten com una prèvia al dia estrella: el 25 de desembre. El dia de Nadal és quan se celebra el naixement de Jesús segons la religió catòlica, encara que a la Bíblia mai es concreta cap data. Però llavors, realment quin dia va néixer Jesús?

En l’Evangeli de Lluc s'explica que els pastors estaven dormint al ras per guardar el seu ramat quan l’àngel els hi anuncia la vinguda del Messies. Per tant, sembla bastant improbable que l'anunciació fos al desembre perquè l’hivern és molt cru a la regió i de l’octubre al març els pastors no acostumaven a deixar el ramat a l’exterior. És per això que molts historiadors situen aquesta escena a la primavera, concretament al voltant de la Pasqua Jueva.

L’anunciació de l’àngel als pastors no podria situar-se a l’hivern perquè dormien al ras i és una època molt freda a la regió

Ara la pregunta és: Com es passa de pensar que Jesús neix per la Pasqua Jueva a celebrar el seu naixement a finals de desembre? Per resoldre-ho, cal fer referència a les interpretacions dels primers cristians que van llegir l'Evangeli. Clement A. Miles en el seu llibre Christmas in Ritual and Tradition, Christian and Pagan (1912) explica que una de les teories defensa que els primers historiadors, en llegir el passatge de l'anunciació als pastors, van interpretar el verb "néixer" com si fos "concebre". El text diu concretament: "Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor". En conseqüència, aquests historiadors van calcular que el naixement va tenir lloc nou mesos després de l'anunciació i de l'època de pasturar, càlcul que porta a finals de desembre.

Una altra explicació que reforça l'error de situar el naixement de Jesús el 25 de desembre podria ser la confusió amb una creença jueva concreta de l'època. La tradició ens diu que es creia que el naixement i la mort dels profetes era el mateix dia, però, segons Miles, molts historiadors puntualitzen que a l'època s'entenia que el que els profetes compartien era el dia de la concepció i de la mort.

En aquest sentit, la Bíblia és molt clara sobre l'època en què va morir Jesús. A l'Evangeli de Mateu es diu: "D'aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, i el Fill de l'home serà entregat perquè el crucifiquin". Amb aquesta informació, els primers apologistes van calcular que Jesús va morir un 25 de març, dates de la Pasqua Jueva, i si va ser concebut el mateix dia, hauria nascut el 25 de desembre.

De la llegenda a la tradició

Anteriorment, era habitual que els líders de l’Església buscaren canviar celebracions paganes per noves de cristianes. En el mandat del papa Juli I es va declarar la solemnitat de Nadal el dia 25 de desembre. I per què? Doncs en aquell moment, en el calendari romà, se celebraven les Saturnals que eren les festes més importants de l’Imperi Romà i que s’allargaven del 17 al 23 de desembre. Per les Saturnals era tradicional anar a veure la família i els amics, intercanviar-se regals i celebrar grans banquets. Unes tradicions sospitosament semblants al que ara entenem com a Nadal.

No acaba aquí. Existia una altra festivitat romana que s’assemblava a la festa de Nadal: Sol Invictus. Del 22 al 25 de desembre, el festival del sol invicte celebrava que naixia un nou sol que vencia a la foscor i que a partir del solstici d’hivern els dies es feien més llargs. També en aquestes festes se celebrava l'aniversari del déu romà Apolo, la imatge del qual es va vincular a Jesús en el primer imaginari cristià. Per tant, quan l’any 300 l’emperador Constantí I va traslladar la festa de Nadal al 25 de desembre reconeixia Jesús com el veritable Sol Invictus. Dos segles més tard, l’any 529, l’emperador Justinià I declara la festivitat de Nadal com a festa oficial de l’Imperi i amb el temps, aquesta reemplaça completament la tradició romana.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.