(Jesuïtes) La Casa Àsia de Barcelona va acollir, el passat 13 d'abril, l'acte de presentació de l'Any Diego de Pantoja, que commemora el 400 aniversari de la mort d'aquest jesuïta pioner de l’intercanvi entre Xina i Occident. Va ser un dels col·laboradors més propers del també jesuïta Matteo Ricci, i l’únic jesuïta espanyol que va accedir, l’any 1601, a la cort de l’emperador de la dinastia Ming, Wan Li.
Durant un any, diverses institucions, sota l'impuls de l'Institut Cervantes de Pequín, se sumen a la commemoració d'aquesta efemèride, entre elles l'Institut Confucio i Casa Àsia, així com diverses institucions acadèmiques xineses. Volen així donar a conèixer i reivindicar la rellevància d’aquest personatge que, tot i la seva importància, és molt desconegut. A Pequín els actes es van iniciar a finals de l'any passat. La setmana passada es van fer el llançament a l'Institut Cervantes de Madrid i a la Casa Àsia de Barcelona, on es va destacar el paper d'aquest jesuïta com a pioner de la sinologia i de la promoció del debat intel·lectual entre Orient i Occident.
Qui era Diego de Pantoja?
Nascut a Valdemoro el 1571, va entrar al noviciat de la Companyia de Jesús a Toledo amb 18 anys. El 1596 es va embarcar a Lisboa per incorporar-se a la labor missionera dels jesuïtes a Orient. El 1600 va aconseguir entrar a la Xina i es reuneix amb Matteo Ricci. Amb ell viatja fins a Pequín, on aconsegueixen el favor de l’emperador, que els permet establir-se a la ciutat.
Com Ricci, va ser partidari de la introducció del cristianisme acostant-se a la cultura, les costums i tradicions d’altres pobles, cosa que li va permetre avançar en l’expansió del cristianisme a Xina i guanyar-se el respecte de les autoritats. Tot i això, per les creixents tensions entre la cort imperial i els missioners, va acabar sent expulsat del país. Va passar els seus últims anys a Macao, on va caure malalt i va morir el juliol de 1618.
Al llarg dels 21 anys que va passar a la Xina, Diego de Pantoja es va dedicar a l’estudi de la llengua xinesa, que va aprendre molt ràpidament, i dels textos clàssics xinesos, adoptant una nova metodologia d’aprenentatge d’aquest idioma. Va adoptar el nom de Páng Dí’é (龐迪我) i es vestia, com Ricci, segons les costums dels lletrats xinesos. Va publicar a Pequín nou obres escrites en xinès, entre elles Las siete victorias qikedaquan (contra els set pecats capitals).
Diego de Pantoja va contribuir de forma destacada a donar a conèixer la Xina al món occidental. El 1602 va escriure una carta al provincial jesuïta de Toledo, Luis de Guzmán, en la que oferia un tractat sobre la geografia, la història, la cultura i els sistemes de govern xinesos. La carta es va convertir en un tractat àmpliament difós i traduït al francès, alemany, llatí i anglès. Es tracta d’una de les més completes descripcions de la Xina escrita per un europeu.
Se li ha de reconèixer també les seves aportacions al desenvolupament d’un sistema de transcripció del xinès a l’alfabet llatí i la seva contribució al desenvolupament de la tecnologia i la cartografia xineses.
En el marc de l'Any Diego de Pantoja, que s'allargarà durant tot l'any 2018, el mes de maig la plaça de Tiananmen acollirà un concert amb instruments antics. Durant el proper mes de setembre està previst també a Pequín un simposi internacional sobre Diego de Pantoja i el seu llegat, a la Universitat d'Estudis Estrangers de Pequín. S'ha previst també la publicació de diversos llibres i articles sobre el jesuïta, entre ells cal destacar la reedició del llibre Diego de Pantoja i la Xina de Zhang Kai, que publicarà l'editorial Mensajero.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.