Glòria Barrete -CR "Si digués que el guardó és merescut, seria d'una petulància increïble, però si dic que és immerescut faig quedar malament a l'Institut Emmanuel Mounier de Catalunya", afirma Jaume Aymar en rebre el Reconeixement de l'Institut aquest 2024. És per aquest motiu, ens confessa, que ha buscat una tercera via de reconeixement pel dia d'entrega del premi, "dedicar-li el guardó al pare Josep Maria Coll", tot un referent, intel·lectual i de vida, per a ell.
Enguany, l'Institut Emmanuel Mounier de Catalunya i la Facultat de Filosofia de Catalunya han decidit atorgar el Reconeixement Emmanuel Mounier 2024 a Jaume Aymar i Ragolta, tot destacant "la seva tasca intel·lectual en la història de l'art, i la seva gestió al capdavant d'institucions d'església al servei de la comunicació, la divulgació i la recerca, juntament amb l'atenció als desvalguts des de la Fundació Roca i Pi, entre altres entitats. "El Dr. Jaume Aymar i Ragolta personifica tota una vida al servei dels valors cristians i humans", afirmen des de l'Institut per argumentar la seva vàlua.
"Tinc moltes ganes de poder dir de qui és realment el mèrit de rebre aquest guardó", ens explica Aymar hores abans de rebre el premi. "Això és una herència que jo vaig rebre del pare Josep Maria Coll, que era el degà de la Facultat, i que jo ho he anat seguint i acompanyant", recorda. Un guardó que Aymar sempre ha entregat com a representant de la Facultat de Filosofia, i que forma part, afirma, "d'un projecte per posar i actualitzar el personalisme que va estar tan darrere del Vaticà II i de fins i tot el somni del Pare Coll de poder fer una facultat personalista pel segle XXI".
I és que el personalisme, filosofia tan reivindicada aquests darrers dies amb motiu de la mort de Joan Rigol, forma part també de la intel·lectualitat i vida d'en Jaume Aymar. "Joan Rigol és un model per a mi; va començar sent polític, i a les seves madureses es va doctorar en Filosofia i Teologia. És un polític que esdevé filòsof i teòleg", explica. Mounier, en canvi, comença sent un filòsof, "personalista i comunitarista", i acaba sent un activista. "Tot això amb quaranta-quatre anys, una persona amb una vida relativament curta, però intensíssima, amb molt de patiment i molta resiliència també".
I amb molta humilitat, i una certa timidesa, Aymar ens relata com podria tenir la seva vida un cert paral·lelisme amb el concepte de Mounier de posar la persona al servei de la societat. "Jo soc historiador de l'art, però vaig entrar en el món de la filosofia de la mà del jesuïta Josep Maria Coll". Coll el va convidar a fer classes d'art a la facultat i va ser així com Aymar inicia el seu camí en la docència. Una vocació, la de la docència, que va anar desenvolupant conjuntament amb el paper de gestor. "Normalment, els acadèmics no fem gestió perquè gaudim amb la recerca i en la docència, però algú ho ha de fer i vaig acabar fent-ho jo". Del que sí que es reconeix com un enamorant és de "la història de la cultura".
Aquesta assignatura "que no té nom, malgrat que s'està ara fent a la UB", però que no existia en els plans d'estudis. "Una assignatura transversal que compta amb teologia, filosofia, art, literatura, economia". Una transversalitat que va en línia de la Veritatis Gaudium del papa Francesc que parla de la transdisciplinarietat més que de la interdisciplinarietat. "A mi m'agrada molt això, és una línia apassionant".
I és amb aquesta voluntat que Aymar també esdevé orgullós d'haver impulsat iniciatives com el grau en Filosofia, Política i Economia que ara ofereixen a la Salle URL; o també haver impulsat la llicenciatura en Humanitats que es va estar impartint uns quants anys. "Crec que era necessari perquè ampliava la filosofia i retornava una mica al concepte clàssic d'abans quan s'anomenava Filosofia i Lletres". A partir d'aquesta idea es pot dir que va néixer la Facultat Antoni Gaudí. També en paral·lel ha continuat la seva tasca pastoral i social a Badalona, a través de la parròquia i de l'obra social de la Fundació Roca i Pi. "Roca i Pi és poder realitzar aquesta dimensió d'ajudar, sempre veient que hi ha un lligam entre la dimensió cultural i la dimensió social, i que no les podem escindir".
Actualment, Aymar és també el capellà d'una comunitat de monges africanes, tres de Burundi i una de Tanzània. "Aquestes dones venen per donar suport a la residència d'ancians Roca i Pi i en un futur també en l'obra social externa de la Fundació". Un repte reconeix Aymar, "acompanyar unes religioses africanes, amb una altra llengua i una altra mentalitat, però que volen servir Jesucrist allà on les porti".
I tornant al guardó que ha rebut aquest dijous a la Facultat de Teologia de Catalunya, Aymar confessa que el que li agradaria més és complir el somni del pare Coll, "fer una facultat personalista". En el moment actual que vivim, "que com diu el papa Francesc respon a una Tercera Guerra Mundial a trossets", Aymar creu que una facultat personalista que tingui per bandera "la cultura de la pau, trobar-se persones diverses per tractar temes al voltant de l'Esperit, com va fer Mounier, és imprescindible". S'ha d'actualitzar, recorda, però el pensament personalista "és plenament vigent".
I què frena la creació d'aquesta Facultat? Doncs una cosa simple, però vital, que no s'han trobat els apunts del pare Coll en què s'explicava aquesta idea. "Aquesta va ser una confidència que em va fer poc abans de morir. A mi m'agradaria haver trobat aquests apunts per saber cap a on volia anar, però haurem d'intuir per on hauria d'anar una facultat de Filosofia personalista que donés resposta als grans reptes del segle XXI".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.