Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Catalonia Sacra) Entrevista a Anna Santolaria, especialista i restauradora de vitralls que ha estudiat la peça.

Les tasques de restauració del retaule del Corpus Christi de la Catedral de Girona, ubicat a la capella de Sant Martí i Sant Francesc, han portat a la descoberta d'un vitrall medieval de gran relleu per al patrimoni cultural gironí i català. Es tracta d'un finestral gairebé sencer, de 3 metres d'alçada i 1,30 metres d'amplada, compost en origen per 10 plafons dels quals només en falta un, així com alguns fragments de dos dels plafons més deteriorats. Els vitralls de la part central serien de finals del segle XIV i els plafons superiors i inferiors de primera meitat del segle XIII. Estaríem parlant, per tant, del vitrall figuratiu –que inclou representacions d'escenes- més antic de Catalunya.

Anna Santolaria, restauradora que ha desmuntat i documentat la peça i n'ha fet la neteja, destaca en aquesta conversa la importància del descobriment.

Per què és tan important la descoberta d'aquest vitrall medieval?

Segurament per què els vitralls, medievals o no, estan molt a la vista, se'ls coneix, se'ls ha tractat, se'ls ha restaurat i, per dir-ho d'alguna manera, han tingut contacte amb el món exterior. Aquest -per sorpresa de tothom- estava amagat darrere d'un retaule i fins que no es va muntar una bastida per netejar-lo no es va poder descobrir que s'havia conservat allà amagat.

És habitual que s'amaguin darrere de retaules?

Canvien les èpoques i els estils artístics i en el renaixement això de l'època medieval no els interessava massa. Van decidir que era molt millor posar un retaule renaixentista amb un cert grau de barroquisme al davant, el del mestre Antoni Coll. Aquells vitralls, que en aquell moment potser ja estaven una mica malmesos, van decidir que no els interessaven i els van cobrir. Hem tingut la sort que només els van cobrir perquè normalment quan posaven un retaule en una capella i el vitrall del darrer estava malmès, el que es feia era desmuntar-lo i aquests vitralls desapareixien totalment o parcialment.

En quin període dataríem aquest vitrall?

El vitrall està dividit en dues parts d'èpoques diferents: hi ha una part que es pot considerar gairebé romànic (estem al límit entre el romànic i el gòtic), i l'altra part que és clarament gòtic internacional. Aquesta part que és més antiga representa un cicle gairebé complet de la vida de Crist. Amb aquesta datació d'inici del segle XIII estaríem parlant del vitrall figuratiu més antic de Catalunya.

És un vitrall figuratiu. No se'n conserven d'aquest període?

Ja era comú dibuixar figures en els vitralls en aquest període. El què passa és que a Catalunya els més antics que conservem són de Santes Creus. És un monestir cistercenc i en el Cister no es representaven figueres. Són vitralls amb geometries.

Estem parlant d'un vitrall de grans dimensions...

Les dimensions de descobrir un vitrall així costen de creure. El 1922, ara fa uns cent anys, a Santa Maria del Mar es va descobrir darrere d'un mur/tàpia dos vitralls medievals. Però eren dos plafons d'unes dimensions similars a les que tenen les escenes de la Nativitat i la Visitació d'aquest vitrall de Girona. Però a Girona tenim la Nativitat, la Visitació, l'Anunciació als Pastors, l'Adoració dels Reis i tenim quatre plafons que representen Sant Martí, Sant Francesc i a la part alta encara tenim la Flagel·lació i la Crucificació. Per tant a Girona s'haurien conservat fins a deu plafons, dels quals només un s'ha perdut completament.

Es localitza durant la restauració del retaule.

Estaven a la primera fase de l'actuació. Les restauradores Laia Roca i Idoia Tantull van fer muntar una bastida al davant i darrere. Des del Centre Restauració de Béns Mobles, quan es restaura un retaule no només s'accedeix a la part davantera sinó que també es fan neteges i consolidacions importants a la part del darrere. Aquest trosset de bastida va ser el que va permetre accedir-hi. La Laia Roca s'hi va enfilar el 17 d'octubre i va descobrir-hi tot el vitrall.

Què representa aquesta descoberta en l'àmbit gironí?

Això ens dóna encara més punts a Girona per ser considerada una ciutat molt important amb relació al vitrall. Ara ja tenim la taula de vitraller i vitrall vinculat a la catedral romànica.

Entrevista realitzada al programa de ràdio «Església Viva» del Bisbat de Girona.