Vés al contingut
Catalunya Religió

(Abadia de Montserrat) Arran de la recent digitalització del fons fotogràfic aplegat per Bonaventura Ubach durant les seves llargues estades al Pròxim Orient i els treballs preparatoris per a una futura exposició en què es donarà a conèixer, l’Abadia de Montserrat i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) dediquen la III Jornada d’Estudi sobre Cultura i Religions a la Mediterrània, que tindrà lloc dijous 21 de novembre al Monestir de Montserrat, a la qüestió sobre identitat i alteritat, sobre la forma en que ens reconeixem i reafirmem a través de la imatge deformada d’aquells als que hem optat per considerar diferents.

I és que les més de 6.000 fotografies que el monjo de Montserrat va realitzar tenien per funció il·lustrar la Bíblia i, en essència, intentar establir vincles amb la cultura i els habitants d’una riba distant de la Mediterrània amb la qual, defensava Ubach, estàvem lligats per l’herència comuna dels relats bíblics. Per aquest motiu, segons els organitzadors, han considerat necessari dedicar aquesta jornada a fer una reflexió més detinguda sobre el poder discursiu de les imatges.

En pocs espais es fa tan evident el poder de la imatge com en el de la negociació de la diferència, en la forma que tenim d’entendre el que ens és propi i el que ens és aliè. I poques vegades la icona ha guanyat tant de pes enfront del text com en la nostra societat digital, on la immediatesa i efectivitat del missatge visual s’ha imposat com a medi preferent per a la transmissió d’informació i d’opinió.

Vivim, certament, un temps de canvi i d’incertesa. La societat s’enfronta a fenòmens com el del Brèxit i el creixement de l'ultra dreta. El predomini en l'autoritat prescriptiva exercit durant dècades pel fotoperiodisme i el cinema documental es veu, a hores d'ara, contestat per l'explosió de les xarxes socials que, a costa de fragilitzar un sector professional ja malmès per la crisi econòmica, estan obrint-se a nous públics i assolint una insospitada capacitat d'influència, mentre es comença a perfilar un horitzó de formes de comunicació on la reflexivitat que comporta la lectura aniria cedint a favor de la immediatesa i el potencial viral d'unes imatges que cada cop esdevindran més influents.

El títol de la jornada és Identitats i alteritats mediterrànies: imatges entrecreuades, i tindrà lloc a la Sala de la Façana del Monestir de Montserrat, amb entrada lliure.

El programa és el següent:

10h. Salutació, a càrrec de Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed, i de Gabriel Soler, director de l’Scriptorium de l’Abadia de Montserrat

10.15h Diàleg i convivència entre cultures: el llegat del Pare Ubach i la tradició montserratina, per Gabriel Soler
El fons fotogràfic del Pare Ubach. Un recorregut per l’Orient Mitjà desconegut, per Pau Canyameres, adjunt de direcció de l’Scriptorium El fons del Pare Ubach en el context fotogràfic del Proper Orient tardootomà i del període dels Mandats, per Joan E. García, arqueòleg

11.15h 1a sessió: El relat en la (re) construcció de la identitat
Introducció i moderador: Carles M. Macian, adjunt Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya
Construcció i representació d'identitats culturals. Estratègies textuals vs. estratègies visuals, per Ana Bejarano, professora titular a la Secció d'Hebreu i Arameu del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona (UB)
Minories, identitat i gènere: una reflexió sobre la nació des de l'altra riba, per Özgür Günes, sociòloga. Sòcia de la Cooperativa Col·lectivaT i professora de la Universitat de Lleida (UdL)
El repte d’un judaisme europeu: el periple de la família Bassat, per Lluís Bassat, president de la Fundació Carmen i Lluís Bassat; Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i polític i autor del llibre El Retorn dels Bassat

15h 2a sessió: El poder de la imatge en la definició de la identitat cultural
Introducció i moderador: Khalid Ghali, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona
Mirades creuades: periple de l'una a l'altra riba de la Mediterrània, per Anna Surinyach, fotoperiodista i editora gràfica de 5W
Comunicar la identitat. Percepció i auto-representació de la joventut immigrant, per Fátima Ahmed, presidenta de l’Associació Intercultural Diàleg de Dones i membre del Grup Interreligiós del Raval
Noves formes de narrar la diferència. Del cinema a Instagram, per Edu Ponces, fotoperiodista de Ruidophoto

15h Conclusions, per Joan E. García

17.15h Paraules de cloenda: Gabriel Soler i Josep Ferré (director general IEMed)

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.