ACN Una exposició a Gósol recorda mossèn Ballarín, un dels personatges més il·lustres que va passar els últims anys de la seva vida en aquesta localitat. Forma part dels actes de l'Any Ballarín que s'havien de celebrar el 2020 coincidint amb el centenari del naixement i que la pandèmia va obligar a posposar.
La mostra permet fer un recorregut per la seva trajectòria i conèixer les seves facetes de sacerdot, articulista, escriptor i ninotaire. S'exposen objectes personals com ara fotografies, el calze de les misses i també dibuixos que va fer. "Era una persona molt culte, però també era molt proper a la gent d'aquí, era com un més al poble", recorda Núria Arnau, secretària de l'Associació Cultural Mossèn Ballarín de Gósol.
Josep Maria Ballarín, mossèn Ballarín, és una figura polifacètica que va deixar marca a aquesta petita localitat del Berguedà i on, a més a més, va decidir ser enterrat. L'any passat el municipi va estrenar un capgròs en honor seu i enguany han decidit organitzar una exposició a partir d'objectes personals i obres d'ell.
Així, es poden veure fotografies familiars, objectes com el calze que feia servir quan deia missa i exemplars de la quarantena de llibres que va escriure, com Mossèn Tronxo (1989), un dels seus èxits com a autor on relata la vida del capellà a pagès amb humor i un estil directe. També hi ha un dibuix de Jordi Maragall sobre la Santa Teresa de Lisieux que Ballarín tenia al capçat del llit.
Destaquen també una selecció de dibuixos per explicar refranys catalans així com caricatures de guerra que va dibuixar entorn del 1940. Abans, havia lluitat al bàndol republicà a la lleva del Biberó -acabava de finalitzar el batxillerat quan va esclatar la Guerra Civil- i després va ser empresonat en un camp de concentració a Zamora on va emmalaltir de tuberculosi. El 1940 es va instal·lar amb la seva mare a Matadepera, on va viure per recuperar-se de la malaltia durant sis anys alhora que va aprofitar també per fer aquests dibuixos. "La seva mare li comprava el diari cada dia i com que passava a la II Guerra Mundial, ell veia fotos de generals, reis i prínceps i en va fer caricatures i els tenim en una paret", detalla Arnau.
Sacerdot, escriptor i personatge públic
El 1946 va entrar a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia, però va recaure de la malaltia i el van enviar a l'hospital de Solsona per guarir-se. Entre el 1947 i el 1950 estudia Teologia al Seminari de Solsona i el 1951 és ordenat capellà. L'any 1958 és nomenat capellà de Santa Maria de Queralt. S'hi trasllada amb la seva mare, que mor l'any 1969.
A partir del 1963 dirigeix la col·lecció de llibres d'espiritualitat i literatura religiosa 'Blanquerna', dins d'Edicions 62. Josep Maria Ballarín passa trenta-cinc anys de la seva vida al santuari de Queralt de Berga, on va escriure bona part de la seva prolífica obra, fins al 1993.
"Hi havia persones que estaven a favor d'ell i d'altres en contra i al cap dels anys va pesar més els que no els agradava la seva manera de fer i van apretar molt el bisbe de Solsona, que finalment el va jubilar com a mossèn a Queralt", segons la secretària de l'associació. A partir de llavors s'instal·la a Gósol i hi viu els últims anys de la seva vida.
L'any 1995 se li concedeix la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i, el 2004, la Medalla d'Or de la ciutat de Berga. També va col·laborar en diferents mitjans i apareixia a la ràdio i televisió, convertint-se en un personatge públic.
Segons Núria Arnau, era un personatge "molt culte que havia llegit molt i molt intel·lectual", però això no va impedir que fos "molt proper amb la gent" de Gósol, amb qui jugava a la botifarra entre altres activitats. "Era com un mes al poble", recorda.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.