Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Miquel Bausset -Monjo de Montserrat) Aquest 8 de febrer es commemora el centenari del naixement de mossèn Josep M. Ballarín, capellà, escriptor, candidat de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2015, aficionat al Barça i sobretot un home ple de bondat, que amb el seu bon humor i la seva fina ironia feia la vida més amable a tots aquells que tractava.

Mossèn Ballarín, que va néixer a Barcelona el 8 de febrer de 1920, formà part de la Lleva del Biberó durant la guerra civil. Tancat en un camp de concentració en acabar la contesa, el bisbe Vicent Enrique i Tarancon el nomenà capellà custodi del santuari de la Mare de Déu de Queralt, on s’hi estigué de 1953 a 1988, any que passà a ser vicari de Gósol.

Home que seguia amb fidelitat els partits del Barça i amant del puro després de dinar, en la memorable entrevista a El Convidat de TV3, mossèn Ballarín, amb la seva senzillesa i el seu bon humor, recordava que amb el seu llibre més famós, Mossèn Tronxo, amb 100.000 exemplars publicats, havia guanyat deu milions de pessetes, tot i que al cap d’un any “no en tenia cap”, ja que va donar els diners a la gent necessitada. Mossèn Ballarín confessava que “un capellà no podia tindre tants quartos”, i per això ell ho repartí tot.

Després dels anys al santuari de la Mare de Déu de Queralt, el 1988 mossèn Ballarín passà a viure entre Berga i Gósol, on tothom el coneixia i on la soledat no existia per a ell. En l’entrevista a Albert Om, mossèn Ballarín assegurava que la gent se sent més sola a Barcelona que a Gósol, degut a la indiferència i a l’anonimat que hi ha a les grans ciutats.

Enemic de clericalismes, mossèn Ballarín deia en El Convidat, que els capellans estan “massa preocupats pel papa i pels bisbes”, i que allò que haurien de fer “és tractar la gent”. Crític amb els papes, afirmava que Joan Pau II “és dels papes que més mal han fet a Catalunya al llarg dels segles”, ja que “va triar uns bisbes que, en fi...”. I deia també que “la Santa Seu sempre ha estat contra Catalunya”. D’ací que cregués que “amb la independència de Catalunya, a l’Església Catalana li aniria millor”.

En una entrevista al diari Avui, publicada el 20 de novembre de 2013, Ballarín creia que de tots els papes, era Joan XXIII el qui se “salvava”, i també “el d’ara”, el papa Francesc, “un home que va arribar a bisbe i a cardenal, però no va deixar de ser capellà”.

Mossèn Ballarín, que considerava la pederàstia com un delicte que mereix un càstig, defensava que l’Església no fos “tan avorrida”, i per això demanava que Déu li atorgués “el sentit de l’humor”, que és allò que ens salva de la rutina.

Per a mossèn Ballarín, la missió del capellà és la de “ser amic de tothom”, per dedicar-se per complet als altres. Mossèn Ballarín afirmava també, que “el que importa és la gent i tindre les portes obertes. Per això era crític amb els capellans més joves, assegurant que “els que surten ara són més carques que nosaltres”. I és que “l’Església ha perdut agilitat” i per això, deia mossèn Ballarín, li costa tant adaptar-se als canvis. D’ací que defensés que “per recuperar la frescor a l’Església, caldria que l’ensenyament als seminaris fos fresc. I no ho és”. La feina del capellà quan tracta la gent, com volia i feia mossèn Ballarín, és “ajudar a descobrir allò que tenen de bo”.

Mossèn Ballarín creia que “el mal nacional de Catalunya és barallar-nos” i per això, existeix la dificultat dels partits nacionalistes per entendre’s entre ells. “Això no passa a Castella”, afirmava amb raó. I deia, a més, que “no pots esperar res d’un senyor com Rajoy”. Per això afirmava que “si no tenim independència serà culpa nostra”.

A més de Mossèn Tronxo, mossèn Ballarín va escriure altres obres com Francesco, Sant Benet, mil cinc-cents anys, Mossèn Ballarín per ell mateix, Pluja plena de bassals o Ai Francesc, si aneu a les valls d’Andorra. Mossèn Ballarín col·laborà també amb diversos articles al diari Avui, a la revista Serra d’Or o al diari El Matí digital. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1996 el Premi Ramon Llull.

Amb el seu sentit de l’humor tan característic i la seva ironia tan fina, mossèn Ballarín deia que “el pitjor pecat  és ser un merda seca”, és a dir, “creure’s important”. I el pitjor defecte és “no tindre sentit de l’humor”. Una de les reflexions plena de saviesa de mossèn Ballarín i que tots hauríem de tindre en compte, és que “la vida no és com te la donen sinó com te la prens”. Per a mossèn Ballarín la clau de la felicitat estava en “no buscar-la”.

El record i l’exemple de llibertat evangèlica de mossèn Ballarín, així com el seu compromís amb la nostra llengua i la nostra cultura, és per a tots els qui l’hem conegut, personalment o per mitjà de les seves obres, un estímul per a comprometre’ns, tant pel que fa a l’Evangeli com també pel que fa al nostre País.