“Francesc és el papa que sempre et parla a tu”

Roger Vilaclara –CR Una dècada és molt temps per poder fer canvis. I un pas important per fer-los és comunicar-los. El papa Francesc ho ha fet des de l’inici del seu pontificat amb senzillesa, claredat i carisma. I així ho han defensat els ponents de la taula rodona ’10 anys del Papa Francesc. Una mirada des de la comunicació’ que ha organitzat l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura amb la col·laboració de Catalunya Religió. L’acte ha servit per posar en relleu la capacitat comunicativa del Papa: “Francesc sempre et parla a tu”. El bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo ha remarcat les claus de l’èxit de la comunicació del Papa i ha subratllat el seu “parlar al cor”.

En la taula rodona, que ha tingut lloc aquest dimarts a la tarda a l’Auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Blanquerna -URL; també hi ha participat la directora de l’Osservatore Romano en castellà, Silvina Pérez, i el corresponsal d’Antena 3 a Roma Antonio Pelayo.

“La força comunicativa del Papa és la senzillesa”. El bisbe Gordo ha destacat el nom que va triar Bergoglio per ser papa amb relació al seu vessant comunicatiu. “A Francesc d’Assís se li entenia tot, tant en els seus fets com en les seves paraules”. En aquest sentit, el Papa té el mateix interès a fer les coses senzilles. “Ell vol que, el que digui, quedi clar”, ha dit.

Per al bisbe, un exemple comunicatiu recent del Papa són els darrers viatges al Congo i al Sudan del Sud on ha apel·lat directament als polítics a ser “instruments de pau”. Més a la vora de casa nostra, el bisbe ha exemplificat la proximitat del pontífex amb la trucada personal que va fer al bisbe Toni Vadell quan va saber que estava malalt. També amb el vídeo que va enviar per la il·luminació de la torre de Maria de la Sagrada Família o amb les trobades recents amb els capellans de l’arxidiòcesi de Barcelona.

Dels 10 anys de pontificat de Francesc, el bisbe ha destacat dotze punts importants del seu pas per la Santa Seu d’entre els quals la seva coherència, la transparència, l’obertura al món i l’espontaneïtat. “És el papa de les perifèries, de la humilitat, de la reforma de la cúria, de la desclericalització i de la fraternitat”, ha dit. Per a Gordo, és “el Papa del tu a tu”. “Mai fa un discurs eteri, parla al cor”, ha reblat.

El bisbe auxiliar de Barcelona també ha subratllat l’evolució de la seva figura: “de diplomàtic a pastor”. “Francesc se sent bisbe de Roma”, ha explicat Gordo. Un papa pastor que, seguint la imatge bíblica, “a vegades va davant, darrere o enmig del seu ramat”. Però per al bisbe, Francesc és “un papa reformador de l’Església”. “El reformador nat”, ha manifestat.

Silvina Pérez ha exemplificat la capacitat comunicativa del Papa amb l’inici del seu pontificat. Un inici marcat per una “crisi de credibilitat” del Vaticà que el Papa va saber gestionar i superar. “El papa Francesc, en poc temps, es converteix en un punt de referència inclús pels qui no es reconeixen dins la comunitat catòlica”, ha dit. Un fet que ha atribuït al seu carisma i a la capacitat comunicativa intrínseca del Papa que “ha aconseguit fer significatius alguns dels seus gestos quotidians”.

“El Papa té un gran poder comunicatiu, però té un desastrós sistema de comunicació de l’Església”. Antonio Pelayo ha explicat que, per això, Francesc té “el seu propi servei de comunicació, s’autoadministra i ho fa molt bé”.

El periodista i capellà ha posat l’accent en l’elecció de Francesc que va suposar l’inici d’una Església d’organització “més horitzontal”. Sobre els seus canvis, ha parlat de la reforma de la cúria, una reforma que “va de debò” i que ja ha demostrat amb canvis importants en els dicasteris per a l’elecció de bisbes o de les esglésies orientals.

Pelayo també ha destacat la diferència entre el Sínode sobre la sinodalitat de Francesc i els anteriors sínodes. “Ha passat de ser un fet aïllat a convertir-se en un estat permanent d’escolta en un caminar junts”, ha assegurat. Per a ell, aquest Sínode deixarà de ser “una plataforma per confirmar el que Roma ja havia decidit”.

Un mateix estil i aproximació de la realitat social i eclesial

Durant l’acte també s’ha posat en relleu el vessant jesuïta del Papa, el paper dels seus adversaris o alguns dels reptes futurs. Sobre aquests, Pérez ha destacat assignatures pendents: “Una és la incorporació de la dona amb més fets reals”.

La directora de l’Observatori Blanquerna, Míriam Díez, ha estat l’encarregada de tancar l’acte. “El papa sap connectar molt bé amb els de fora”, ha dit. “Ell ha dit que quan està amb gent és feliç”, hi ha afegit. Per a Díez, és el papa de les cooperacions, dels processos, del “hagan lío”, el que s’emociona i el que acaricia.

En l’inici de l’acte, la directora adjunta de l’Observatori Blanquerna, Alba Sabaté, ha explicat que l’aniversari del papat de Francesc és una efemèride que l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura se sent molt pròxima. Pel fet que aquest últim va començar un any abans de l’inici del pontificat de Francesc i perquè, com ha dit Sabaté, “coincidim en l’estil i l’aproximació de la realitat social i eclesial”.

A l’acte també hi ha estat present el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol; el president de la Fundació Blanquerna -URL, Josep Maria Carbonell; el president de la Fundació Joan Maragall, David Jou; i el president del patronat de la Fundació Catalunya Religió, Carles Duarte.

L'acte que ha organitzat l'Observatori Blanquerna també ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Joan Maragall, el banc Sabadell i la revista Vida Nueva.