(Vatican News/CR) "La veritat és suau, la veritat és silenciosa" i "amb les persones que busquen només l'escàndol, que busquen només la divisió", l'únic camí a seguir és el del "silenci" i la "oració". És el que ha dit aquest dilluns Papa Francesc, reprenent la celebració mantinal diari de la Missa a la capella de la Casa de Santa Marta.
El servei de premsa del Vaticà ha destacat aquesta crida en el resum de l’homilia després de les polèmiques acusacions de l’exnunci Carlo Maria Viganó contra el papa. No és difícil deduir a que es refereixen les paraules del papa. Francesc, fins ara, només n’havia parlat en la roda de premsa de tornada d’Irlanda, dient que la carta "parla per ella mateixa”.
El resum de la homilia d’aquest dilluns explica que el Pontífex ha partit de l'Evangeli de Lluc d’aquesta jornada (Lc 4, 16-30), en què Jesús, tornat a Natzaret, és rebut amb recel. Per tant, la Paraula del Senyor cristal·litzada en aquesta narració permet "reflexionar sobre la manera d'actuar en la vida quotidiana, quan hi ha malentesos" i entendre "com el pare de la mentida, l'acusador, el diable, actua per destruir la unitat d'una família, d'un poble".
Cap profeta no és ben rebut al seu poble
Arribat a la sinagoga, Jesús és acollit per una gran curiositat: tots volen veure amb els seus propis ulls les grans obres de les que va ser capaç en altres terres. Però el Fill del Pare Celestial fa servir només "la Paraula de Déu", un hàbit que adopta fins i tot quan "vol vèncer al Diable".
I és precisament aquesta actitud d'humilitat la que deixa espai per a la primera "paraula-pont", aclareix el Papa Bergoglio, una paraula que sembra "dubte", que condueix a un canvi d'atmosfera, "de la pau a la guerra", "de la sorpresa a la indignació". Amb el seu "silenci" Jesús venç als "gossos salvatges", venç "el diable" que "havia sembrat la mentida en el cor".
"No eren persones, eren una manada de gossos salvatges que el van expulsar de la ciutat. No raonaven, cridaven ... Jesús callava. El van portar a la vora de la muntanya per tirar-lo avall. Aquest passatge de l'Evangeli acaba així: ‘Però Ell, passant entre ells, va començar a caminar’. La dignitat de Jesús: amb el seu silenci venç aquest mutació salvatge i se'n va. Perquè encara no havia arribat l'hora. El mateix succeirà el Divendres Sant : la gent que el diumenge de Rams havia celebrat la festa per a Jesús i li va dir ‘Beneït siguis, Fill de David’, va dir "crucifica'l’: havien canviat. el diable havia sembrat la mentida en el cor, i Jesús estava en silenci".
La veritat és suau
"Això - diu el Papa - ens ensenya que quan hi ha aquesta manera d'actuar, de no veure la veritat, roman el silenci".
"El silenci que guanya, però a través de la Creu. El silenci de Jesús. Però quantes vegades en les famílies comencen les discussions sobre política, sobre l'esport, sobre diners i una vegada i una altra aquestes famílies acaben destruïdes, en aquestes discussions en les quals es veu que el diable està allà que vol destruir... silenci. Expressar el que sents i després callar. Perquè la veritat és suau, la veritat és silenciosa, la veritat no és remorosa. No és fàcil, això que ha fet Jesús; però hi ha la dignitat del cristià que està assegurada en la força de Déu. Amb les persones que no tenen bona voluntat, amb les persones que busquen només la destrucció, fins i tot en les famílies: silenci. I oració".
La dignitat de la victòria de la resurrecció
El papa Francesc conclou amb aquesta oració: "Que el Senyor ens doni la gràcia de discernir quan hem de parlar i quan hem de callar. I això en tota la vida: a la feina, a la llar, en la societat... en tota la vida. Així serem més imitadors de Jesús".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.