Aquest dilluns Salvador Cardús va llegir un text escrit el 1961 pel seu oncle Josep Cardús i Grau, rector de Santa Coloma de Marata i de Sant Mamet de Corró d'Avall, en ocasió del seu funeral. Mossèn Cardús, mort la vigília de Tots Sants, va demanar al seu nebot que en llegís un fragment concret, que parla de l’estima a les persones.
(Eva Navarrete i Bachs –CR) Dilluns, a l’església de Santa Coloma de Marata, ens acomiadàvem de mossèn Josep Cardús, el Mossèn –com ens hi hem adreçat sempre– i, al final de la celebració, els qui vàrem prendre la paraula recordàvem i alhora reivindicàvem la seva figura de pare del poble i veí
(Laura Mor –CR/Marata) Capellà obert, d’esperit crític i arrelat al país, està convençut que Déu actua en les persones. “Siguin o no de missa”, diu. Hem visitat Josep Cardús i Grau (Terrassa, 1930) a casa seva. Un petit habitacle prefabricat, de planta baixa i altell. La porta és oberta fins les dotze de la nit: entra i surt gent contínuament. Va en cadira de rodes, però no li falta de res. Se sent ben atès i acompanyat. A Marata se l’estimen com si fos un més de la família.
