Vés al contingut

notícies relacionades

El Programa de dol i final de la vida de la Fundació ”la Caixa” atén 56.000 persones el 2020

(Obra social “la Caixa”) El Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa” va néixer el 2009 com un programa pioner en l’atenció emocional i espiritual en les cures pal·liatives i els processos de final de vida i de dol, i des d’aleshores ha atès 204.665 pacients i 276.944 familiars d’arreu de l’Estat espanyol.

Un Nadal sense visitar el país d'origen pot ser viscuda "com un dol" per la persona migrada

(Abat Oliba CEU)  Tothom ho fa, però si algú espera amb ànsia períodes de vacances llargs, com poden ser el Nadal, són les persones migrades. Per a tots, és la gran oportunitat per compensar una mica aquest esgotament pandèmic en què ens veiem immersos, però per a aquestes persones, aquestes setmanes són l'oportunitat de fer un parèntesi en els seus països d'origen. La visita al seu lloc de procedència es converteix en "necessitat vital", i la impossibilitat de realitzar-la pot, fins i tot, ser viscuda "com un dol".

Ca n’Eva: “No acomiadar una persona estimada és un plus de dolor”

(Ignasi Escudero –CR) Acompanya Fundació Ca n’Eva i l’arquebisbat de Barcelona posen en marxa el Servei Integral d’Acompanyament al Dol i la Malaltia (SADiM). Aquesta iniciativa, nascuda arrel de l’encàrrec del cardenal Joan Josep Omella de reforçar l’acompanyament al dol del Secretariat diocesà de Pastoral de la Salut, servirà per sumar esforços en una situació sanitària i de vivència del dol que està portant situacions “especialment dures”.

Toni Marcilla: “El dol sense comiat és un dels pitjors turments que es poden afegir al dolor de la pèrdua”

(Fundació Pere Tarrés) Arran de detectar la creixent necessitat d’atenció al dol per a moltes persones que durant la pandèmia han patit pèrdues de familiars i amistats, Toni Marcilla, treballador social i exalumne de la Facultat d’Educació Social I Treball Social Pere Tarrés-URL, va presentar un projecte al Consell Comarcal del Vallès Occidental que s’ha dut a terme durant el període de confinament.

La justícia, criteri eclesial davant la malaltia i la mort

(CR) “No sabia anar a la residència on hi havia la meva àvia perquè no hi havia anat mai”. És una de les frases colpidores que ha sentit dir el capellà Carles Muñiz aquests dies. Ara toca parlar de com tenim cura de les persones més febles. I acompanyar el dol després de tantes morts. Entren en joc l’empatia dels cristians davant del patiment i el treball col·lectiu a favor de la justícia social. Són algunes de les qüestions que s’han tractat aquest dimecres en el segon diàleg sobre L’Església després del confinament, organitzat per Animaset i Catalunya Religió.

Vall de llàgrimes, vall assedegada, visió de Déu

(Bernabé Dalmau. Monjo de Montserrat) Des que tinc ús de raó bíblic i litúrgic –d’això ja fa sis dècades– he sentit les dificultats de molts a trobar en l’Escriptura i en la litúrgia la font de la seva espiritualitat. Jo mateix, com tot cristià, n’he hagut de fer constant aprenentatge. Davant d’aquesta àrdua empresa, al llarg dels segles i encara ara hi ha qui ha buscat substitutius. Sabem com les devocions van entrar en la litúrgia o l’han reemplaçat. La modificació no ha estat sempre de caire sentimental sinó sovint, i més avui dia, ideològic.

recull de notícies

panoràmica

Veure la fe

podcasts