Vés al contingut

notícies relacionades

Toni Boix, de Sant Joan de Déu: “La presència física no és indispensable per estar junts”

(Laura Mor –CR) El distanciament que imposa la crisi sanitària afecta, i molt, els malats ingressats en estat crític pel COVID-19 i també els seus familiars. En l’adversitat i la incertesa, no hi ha l’escalf ni la presència física de les persones estimades. Què passa si la persona mor? Què fan als hospitals per escurçar distàncies i transmetre pau i confiança?

Columbari a les parròquies: “No ens quedem només amb un consol psicològic i afectiu”

(Laura Mor –CR/Reus) Un espai privilegiat, obert i accessible, al bell mig de la ciutat, per recordar, sense pressa, amics i familiars que ja han mort. La setmana en què els cristians celebren la festa de Tots Sants i el Dia dels Difunts, visitem el columbari de la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus. Com a comunitat cristiana han sabut acompanyar el dol i donar dignitat a la mort.

“Amb el suïcidi cal sortir de l’aïllament i buscar ajuda”

(Laura Mor –CR) “Notes que tens un nus a la gola? Pren-te un moment per respirar”. És el consell de l’entrevistada en acabar la conversa. La professora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL Clara Gomis és psicòloga i s’ha especialitzat en acompanyament a la mort i al dol, i més concretament en espiritualitat i dol. Compagina la docència amb l’atenció al dol en un centre sociosanitari de Caldes de Montbui.

Lleida crea el primer grup d'acompanyament al dol per a nens de 7 a 9 anys

(Bisbat de Lleida) L'associació Grups d'Acompanyament al Dol de Lleida posa en marxa un grup de dol per a nens i nenes de 7 a 9 anys que han perdut un familiar. Ho ha anunciat aquest divendres Anna Maria Agustí, responsable de l'entitat en el marc de la inauguració de la desena jornada d'Acompanyament al Dol i la Malaltia que se celebra a l'Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la Universitat de Lleida.

Bernabé Dalmau dona pautes per viure el dol

(Abadia de Montserrat) “El dol és una experiència universal, indefugible. La pitjor conseqüència que envolta l’experiència del dol és la dificultat de viure-la. La conseqüència èticament sana és reaccionar amb compassió. Tothom, un moment o altre, i més aviat diverses vegades a la vida, haurà de passar pel dol. És una experiència única, perquè la relació que tenim és diferent en cada persona, i cada persona és única”.

recull de notícies

panoràmica

Veure la fe

podcasts