La capella dels Reis de Tortosa

RAMON BASSAS –CR “Durant molts anys a casa meva els meus tres fills van haver-se d’esperar a l’hora de dinar per obrir els regals de Reis”, em diu rient l’Enric Roig, un arquitecte de Tortosa que va ser regidor onze anys, els tres últims governant a l’àrea de Cultura. Tot perquè en aquesta ciutat hi ha tradició d’anar a la missa de la Capella dels Reis cada sis de gener a les 12 del migdia i hi assisteix tota la corporació municipal. Ens ha costat parlar-hi. “És que com que ja no soc a l'Ajuntament, aquest és el primer any de molts que no tinc responsabilitats que em facin viure mig gas les vacances i les estic vivint intensament”, s’excusa. Doncs res, bé que fa. Sobretot si ha de rescabalar l’angoixa de tenir les criatures pendents tantes hores d’obrir els regals durant tot aquest temps. Així que li prenc uns quants minuts per poder parlar de tot plegat al cicle “En capella”.

—Parlem clar, Enric. Em temo que la capella té més valor sentimental que arquitectònic, oi?

—L’actual capella és de principis del segle XIX, tot i que l’origen és un pèl més antic. Diuen que va ser construïda per Carles III. El que veiem és fruit de la restauració dels anys vuitanta. És petita, té un retaule dins i sí, com dius, té més valor sentimental que arquitectònic.

—Per ser dedicada als Reis d’Orient i fer-hi la missa anual?

—Sí, esclar. Però també perquè està ubicada a l'Horta del Pimpí, al nord de Tortosa, un lloc que sempre ha estat dedicat a l’agricultura, abans de la conquesta cristiana i tot, al segle XII. De fet, encara hi ha pagesos. Aquesta capella, que pertany a la parròquia de Sant Jaume i Santa Rosa del barri de Remolins, és la parròquia dels pagesos. Els pagesos de Tortosa, a més, s’agrupen a la Confraria de sant Antoni, que data del segle XIV. També forma part del Camí de Sant Jaume que va a Galícia. I, a més, és a prop d’on hi havia els barris jueus i musulmà de la ciutat. D’alguna manera, la capella representa tot això, pels tortosins.

—Obre només aquell dia?

—Sí, només el dia de Reis. Nosaltres els hi donem molta feina. Pensa que el dia abans hi ha la cavalcada. Després, els rebem a l’ajuntament. L’endemà al matí se’l pasen visitant entitats socials, l’hospital, etcètera. I, encabat, els portem a missa, acompanyats dels regidors, dels pagesos de l’Horta de Pimpí i dels veïns del barri de Remolins. En fi, no hi cabem.

—I aquí s’acaba?

—No! Després de missa els Reis reparteixen regals als nens que s’hi acosten, en connivència amb els seus progenitors. Melcior, Gaspar i Baltasar també signen al llibre d'honor de la capella, en prova del seu pas cada any.

—A casa teva deuen pensar que primer has atès els de fora que els de dins. Tens la família més pacient del món.

—Efectivament. Els regals no s'obren a casa fins a l’hora de dinar. Perquè em passava el dia darrere dels Reis.

—Ara et faré la pilota, però s’ha de dir que Tortosa és una ciutat meravellosa, almenys en patrimoni arquitectònic. I teniu un bon planter d’esglésies, ermites i capelles. ¿Són totes posteriors a la conquesta de Berenguer IV?

—Gràcies. Sí que ho és, la veritat. Quan vulgueu, us convido a visitar-la perquè val molt la pena i n’estem molt orgullosos. No, algunes esglésies són anteriors a la conquesta. Sovint oblidem que abans ja hi havia cristians en aquesta zona.

Doncs au, baixarem un dia i aprofitarem per fer un arròs i a tastar els pastissets (una aportació del llegat àrab a la gastronomia de la Catalunya Nova), que no només de patrimoni viu l’home.